AGRICULTURA MENTAL

La vida és una cursa constant plena de pèrdues, descobertes i retrobaments. Les persones van i venen mentre caminem sempre endavant. Hi ha espai per als comiats i les benvingudes. Als amics no els tries, són ells els qui aposten per tu. I al final, hi ha persones que es queden al teu cor, que mai marxen i esdevenen part teva. I tu, part d’ells. Això em passa amb els tres protagonistes de l’escrit d’avui, el Bartolomeo, el Nicola i el Francesco. Amb el primer ja ens havíem vist abans del meu viatge a Altamura (havíem estat junts a Roma) i els altres dos vaig consolidar allò que era previsible perquè els últims mesos havíem parlat diverses vegades per telèfon i per la ràdio. La primera foto d’aquest escrit us mostra al Francesco (al centre) i al Bartolomeo (a la dreta). Ells dos són les ànimes mater del moviment cultural Spiragli que es qui promou les jornades culturals on he estat convidat.  L’altra foto té com a protagonista al Nicola. Ell no viu a Altamura però té un...

Tot i que encara tinc material per parlar de la meva estada a Altamura, ara em queda precisament el de caire més humà. Abans de compartir-lo, faig una aturada al camí perquè vull convidar-vos a llegir aquesta noticia que publica en la seva edició d’avui el diari Noticies TGN. Amplieu la foto que acompanya aquest escrit, clicant sobre ella, i podreu llegir l’article sencer.  Que es destaqui, a casa teva, tota la feina que fas fora, no passa cada dia. I és sempre d'agraïr que es recompensi la labor que realitzen tantes i tants persones en pro de la cultura i la internacionalització de les idees sense pensar en fronteres, pàtries ni banderes. Compartir tot aprenent i regalar coneixement sense valorar el com, el perquè o a qui es dóna.   A partir de demà dedicaré els tres últims capítols d’aquest Diari d’Altamura a parlar de persones molt especials amb qui ja tenia feeling abans que ens veiéssim cara a cara, persones que ara són amics amb qui ens parlem cada dia i a ...

Enceto aquí uns espais dedicats a aquests dies que he passat a Altamura. La meva intenció és com sempre humil i passa per donar-vos a conèixer a algunes de les persones que he conegut molt més a fons i amb qui ara tinc una relació, un lligam, molt important.  El primer que cal recordar és que he estat a Altamura com a convidat al festival Al3mura que toca a fons la cultura amb tres jornades de molta qualitat. Enguany el fil conductor era l’escriptor Italo Calvino i el tema de discussió o debat, les ciutats invisibles.  Altamura, municipi de 71.000 habitants ubicat a prop de les ciutats de Bari i Matera (que aspira a ser capital cultural europea el 2019), té un dels nuclis antics més grans i ben conservats de tota a Itàlia. I també té molta fama, a tot el país, el seu pa. Des de fa uns anys, gràcies als amics del moviment cultural Spiragli, ha guanyat molt protagonisme en el panorama cultural.  Com us deis abans, a partir d’ara aniré aportant detalls so...

A l’esquerra de la foto hi ha el Bartolomeo. A la imatge també hi ha el Nicola, l’Angelo o el Francesco. Tots ells són persones amb qui he fet amistat els darrers temps i a qui veuré el proper 17 de juliol. Serà a Altamura, al costat de Bari, a Itàlia. Hi aniré convidat a la inauguració del festival cultural Al3mura, per seguir tots els actes i per llegir poesia (en català, castellà i italià) dels meus llibres ja publicats i dels que encara s’han de publicar. M’hi estaré sis dies.  Seran dies intensos i especials. El viatge ja està a punt i els bitllets d'avió sobre la taula. De moment, per obrir boca, us deixo amb el vídeo promocional de l’acte. Del que passi aquells dies allí, ja us en faré cinc cèntims quan toqui.

L’escriptor té, d’origen, la fam per escriure i ferir amb delicadesa al lector, a cops de paraules i la contundència dels pensaments. En aquest joc tan bellament pueril, a l’estil de Dylan Thomas quan va llençar la pilota que mai va caure, hi ha la maduresa de l’emissor i el receptor en la literatura. I és sempre el primer, emissor escriptor, qui tria com fer arribar el missatge. Sovint, allò breu és molt millor si arriba net que no pas si es guarneix i decora. Els aforismes, gènere literari que jo defenso i practico, són la píndola que necessita cada ésser humà que no es consideri un minus habens. Són aquell alè d’aire que permeten mantenir una qualitat de vida decent. Aquesta medicina, els aforismes, no sempre han es tradueixen en missatges positius per mantenir neta l’ànima. Si qui escriu es dóna, allò que escriu és la pura realitat deixant a banda els efectes secundaris sobre el lector.  I avui la realitat, feta home i llibre, es diu Nicola Vacca . El meu bon amic N...

L’amic Nicola Vacca explicava ahir una historia real que pot sonar a graciosa per aquelles persones que no troben cap plaer ni utilitat a la lectura però que, pel contrari, indigna als qui vivim de les lletres i les necessitem.  El Nicola va comprar un llibre fa uns mesos i quan li va arribar, com podreu observar a la foto que va fer, estava del tot destrossat. L’editor va decidir enviar-lo al domicili del Nicola per correu normal i sense cap mena de protecció per garantir que arribés en condicions. I ja veieu el resultat de la mala gestió. El cas, és que el Nicola va escriure a l’editor demanant explicacions i aquest li va garantir que buscaria solució al problema. I la solució, no ha arribat. Explicada l’essència del problema, passo a traduir alguns dels fragments de la denuncia feta pública pel Nicola perquè crec que evidencien que hi ha gent que dóna als llibres el valor que es mereixen. Perquè els necessiten per viure i viuen millor gràcies a ells. Un llibre no é...

Volia escriure avui sobre decisions que he pres però esperaré a demà dimarts. Els metges, que sempre demanen a les pells alienes autèntics miracles, s'han tornat bojos i em fan fer repòs a casa, exercici diari, dieta equilibrada i tot això sense fumar perquè això va ser el primer que em van prohibir.   No us podeu imaginar l’esforç que suposa fer tot això plegat, al mateix temps, per un cos i un cap, els meus, que ja tenen prou feina en compassar-se habitualment amb els “divertimentos” que em regala la vida als meus dies. No sóc Superman ni tinc ganes d'aquestes gestes a aquestes alçades de la pel·lícula. Però amb tot, encara tinc ganes, esma millor dit, per seguir aquí. He d’agrair a moltes persones els moments que aquests dies dediquen a animar-me. Molt i molt especialment a qui m’ha enviat un parell de missatges aquest diumenge al vespre a través del mòbil. I també a qui em va enviar un parell de whatsapp el divendres a mig matí. Hi ha persones molt especials a la...

Disposo ja de l’enllaç amb l’entrevista que em van fer el passat dimecres al programa “Volta la carta” de RA1 per tota Itàlia. Va ser una ocasió única per parlar de la meva nova etapa com a Delegat del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona, del periodisme i de la meva trajectòria com a escriptor.  El presentador de l’espai és el Francesco Fiore. El conec gracies a un molt bon amic que tinc a Itàlia, el Bartolomeo Smaldone. I al Bart el conec per l’amiga cambrilenca Montse Mendia. La vida té aquestes meravelles, el plaer de fer xarxa i ampliar la nòmina d’amistats que perduren en el temps.  Al programa hi havia un altre convidat, el gran comunicador Felice Griesi, i vaig tenir el plaer d’escoltar com es llegien textos del meu llibre “Aforo Completo” i també de llegir-ne jo un parell tot i que vaig escollir dues poesies de dos amics, una del Bartolomeo i una del Nicola Vacca. I com a regal, em van convidar a assistir al fesival cultura...

En moments delicats arriben alegries que reconforten i et retornen de nou al camí on veus que la vida té encara esma de fer-te respirar. Avui us puc anunciar, amb el màxim plaer, que aquest vespre sóc el convidat del programa “Volta la carta” que emet Ra1. De set a vuit del vespre m’entrevistaran en aquest espai que em permetrà parlar per la meva estimada Itàlia i en italià òbviament. En principi l’entrevista és per parlar del meu nou càrrec de Delegat (alguns encara insisteixen en dir-ho president) del Sindicat de Periodistes de Catalunya a Tarragona. Però també parlarem dels meus llibres i, especialment, del nou disc del XavisS. I aquí hi haurà sorpresa garantida.  Estic més que feliç pels comentaris que els amics italians han fet sobre mi a Facebook en totes les convocatòries d'esdeveniment, que han estat diverses, per escoltar l'entrevista. Ells diuen que és un dia especial per a ells i jo insisteixo en tot el contrari, en dir-los que sóc jo qui està ple de so...

Aquest post el dedico a l’escultor italià Giorgo Rastelli a qui he conegut gràcies als meus amics i poetes italians Bartolomeo Smaldone, Nicola Vacca i Francesco Fiore.  Podríem dir que les obres de Rastelli són un clam a l’art de la dansa i un crit a estimar i gaudir de la bellesa, el tacte i la delicadesa.  La dansa del vent despentinant els cabells de la ballarina que es trenen amb el so de la música.  La dansa de les mirades de l’espectador que treu l’ànima del seu cos i la dansa d’aquesta ànima, ara convertida en ombra que s’ha fos amb la de la ballarina.  La dansa de la vida gestual, espiritual, primària, efímera.