AGRICULTURA MENTAL

No te enamores de una mujer que lee, de una mujer que siente demasiado, de una mujer que escribe… No te enamores de una mujer que piensa, que sabe lo que sabe y además sabe volar; una mujer segura de sí misma. No te enamores de una mujer que se ríe o llora haciendo el amor y mucho menos de una que ame la poesía (esas son las más peligrosas), o que se quede media hora contemplando una pintura y no sepa vivir sin la música. No quieras enamorarte de una mujer así. Porque de una mujer así, jamas se regresa. Text: fragment de Simone de Beauvoir Foto: obra de Katie Lewis

Fa anys que vaig llegir un llibre que, amb el temps i per motius diversos, m'ha ajudat molt. Aquesta passada matinada l'he començat a llegir de nou, fullejant les pàgines marcades quan vaig fer la primera lectura fa anys, i ara mateix l'he acabat.  No ha estat una relectura sense pauses. He vist una part d'una pel·lícula, he escrit aquí al blog i he obert correus que m'han enviat i que esperava sense presses. I he dinat a Cambrils amb uns amics. Però sóc ràpid devorant pàgines.  Bé, el llibre es diu " La ceremonia del adiós" ( La cérémonie des adieux) . El va escriure l'any 1981 l'escriptora Simone de Beauvoir i explica els últims dies de vida del seu company sentimental, Jean Paul Sartre, tot fent molt bones reflexions sobre la mort, l'amor, els comiats i els gestos que cal fer en tot moment o les paraules que cal dir. Analitza temes com ara la decadència, les pèrdues de persones en diferents àmbits i la imatge pública. És una obra...