AGRICULTURA MENTAL

Des de molts punts de terra ferma mai és possible divisar aquells meravellosos punts de naufragi anomenats illes. Sovint, la distància i el cel en són els causants. La distància perquè s’entesta a allunyar-se sempre més i el cel perquè ens tapa les vergonyes i, amb elles, petits regals que passen desapercebuts per la majoria, com les illes.  Aquest passat diumenge però, distància i cel van fer-nos un regal. Des de punts com la ciutat de Tarragona o el mirador de Castellvell, per posar dos exemples, es veia un tros de terra nou, un espai que va aparèixer per unes hores i va marxar, nomes de la nostra vista, fins a un altre moment si el tenim. El tros de terra era un dels espais més impressionants que he vist mai en directe, que he palpat amb els porus de la meva pell i he olorat amb calma. Era la Serra de Tramuntana, a l’illa de Mallorca, a 1.445 metres sobre el nivell del mar. Si teniu a casa, al vostre abast, el disc “Gira el món” del cantant XavisS, poseu-lo i esco...

Como el dulce malestar tras un adiós, caerá de nuevo un temporal que anunciara el verano y estallara con sus colores por las calles y sentiremos otra vez las ganas de viajar y de encontrar algo nuevo en que creer. Montes que surgen de las aguas, bahías de la inconstancia, los valles de la incoherencia, para aliviar todo este tedio en mi vida… Amb la primavera trepitjant-nos els dies i l’estiu a la cantonada, aquest fragment de Battiato se m’imposa avui com a ideal, fins i tot quotidià, mentre escolto, curiosament, una altra cançó del bon amic Franco. Una que surt a la pel·lícula ”Ex. Todos tenemos uno”. Em succeeix que sempre em que proposo veure-la, i no sé el perquè, més tard li trobo motius només per la cançó.  Avui, obrint una setmana que serà llarga i on només la feina, com sempre, em permetrà viure en calma, proposo escoltar amb tranquil·litat les dues cançons. Us proposo veure dos vídeos. El primer és una joia musical que conté un fragment tan pur, per a mi, co...

Ja tinc dues entrades pel concert que farà la Carla Bruni el proper 19 de juny al Palau Reial de Pedralbes, a Barcelona. Cinquena fila i als seients del centre, a menys de vint metres de l’escenari. Fa anys que vull veure-la en directe tot esperant que, en persona i davant meu, em captivi tant com ho fa quan l’escolto a casa.  Necessito que la Carla em canti a cau d’orella amb la seva veu sensual i trencadissa. Vull veure com tanca els ullets per cantar frases sensuals i el reobre mirant davant seu amb fragilitat.  Va colpir-me amb el seu primer disc, em va acabar de convèncer amb el segon i m’ha seguit fent feliç en els següents. Canta perfecte en francès i especialment bé en italià. La seva versió de “Il cielo in una stanza” és una meravella i el tema que la va fer saltar a la fama “Quelcu'un m'a dit“ una altra joia.  No sé si vindrà a Barcelona amb el seu marit, l’expresident de França, Nicolas Sarkozy, però espero que ell es quedi a casa i ella am faci...

A cada cop d'ull regales moltes coses, una aclucada d'ull és proximitat, una nuesa de paraules, un nou sentit que cal endevinar o un gest vell que regales de nou. Amb una mirada dius un "t'estimo" sense parlar, entregues un instant lliure, t'alliberes i et dónes sense fronteres.  I quan ets tu qui rep la mirada... et desdibuixen els ulls que et miren, et capturen dins dels seus, et fan volar o et donen seguretat.  I quan els ulls ploren... reps rierols de tendresa, t'humiteges per dins, fas la crida a la comprensió o la reps i l'aculls sense distàncies. I quan les parpelles es tanquen... repintes la imatge anterior i guardes el passat recent del darrer segon esgotat en una capseta que es mou i et batega. Esdevens nou marge i horitzó, onada al mar o bosc en la muntanya.  I quan les ninetes parlen... trobes paisatges imaginats i mai vistos, hi passeges com un principiant que madura,que  just madura, davant d'uns ulls que ploren a...