Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

ELS LLOPS JA NO BALLEN

Imatge
Ens ha deixat el John Barry, un dels millors compositors de bandes sonores de tota la història. Autor, entre moltes altres, de la música de Cowboy de mitjanit, Cotton Club o les premiades amb un Oscar cadascuna: Nascuda lliure, El lleó en hivern, Memòries d’África i Ballant amb llops. Estareu d’acord amb mi, suposo, que en una pel•lícula, la música és fonamental. John Barry era dels grans composant, com ho és l’Ennio Morricone que encara, sota el meu parer, el supera en nombre de composicions, èxits i qualitat de les composicions. Tot és qüestió de gustos. Sigui com sigui, Barry era un geni musical que va aconseguir el seu primer reconeixement mundial composant el tema principal de James Bond. Barry tenia 77 anys. Li diem adéu tot saben que els llops ja no ballaran al seu ritme o que el cowboy seguirà voltant pels carrers però en silencia. Però ens quedarà la seva música que mai desapareixerà. Ara toca seguir gaudint del cinema, dels sons que acompanyen les pel•lícules i que, sovint,

ENTREVISTA A ARSENIO CORES: LOS REFUGIADOS DEL MUNDO

Imatge
Se entiende como refugiado o refugiada a aquella persona que se encuentra fuera de su país y no puede regresar a el por estar perseguido o, sencillamente, a causa de un desastre o incidente que lo ha obligado a desplazarse. En el mundo hay millones de refugiados que lo son por decenas de motivos. Para muchos gobiernos su presencia es un problema y este hecho, junto con muchos otros, obliga a trabajar de forma constante a organizaciones como la CEAR, la Comisión Española de Ayuda al Refugiado. Su responsable jurídico es Arsenio Cores, un autentico experto en asilo, refugio y extranjería con quien conversamos a continuación. Oscar Ramírez - Red Internacional de Escritores por la Tierra Arsenio, vamos a empezar centrándonos en nuestra zona más próxima. ¿Cuál es la situación actual de los refugiados en Europa y que zona del mundo atiende a más de ellos? En contra de lo que se suele decir por parte de los gobiernos del autodenominado primer mundo, la situación de refugio la soportan los

LA TOSCANA, DE NOU

Imatge
Aquesta setmana us parlo de la pel•lícula “En un rincón de la Toscana” que explica la història d’un jove editor londinenc a qui el seu cap envia a Itàlia a intentar convèncer a un escriptor famós que fa vint anys, d’ençà de la mort de la seva dona, va deixar d’escriure. L’encàrrec és una utopia però al món de la gran pantalla les utopies poden ser realitats i els finals acaben sent feliços. Harvey Keitel és l’escriptor que viu abandonat al mig de la Toscana italiana i el Joshua Jackson, l’editor que el tornarà al món de les lletres i que s’acabarà enamorant de la seva filla, la Claire Forlani. La pel•lícula és un regal per als ulls ja que mostra els paisatges d’aquesta regió italiana on els colors de la terra, dels camins i els camps, es barregen a la perfecció amb els del cel que sembla pintat a propòsit per donar-nos pau interior i aturar el temps. La música, fragments de clàssica i clàssics moderns de sempre, acompanya una història ben narrada que acaba de la millor de les manere

EN PLE SEGLE XXI ENCARA QUEDA BROSSA...

Imatge
Què es suposa que hem de fer amb personatges que es dediquen a anar pel món discriminant pel sexe que trien les persones. Ja sabiem que Intereconomia és la brossa més gran que hi ha a la graella televisiva, del braçet de Telecinco i els mitjans propietat de Berlusconi, però és inpensable que en ple segle XXI haguem de viure escenes com aquesta que protagonitza la Cuca Garcia. Escolteu, jutgeu i opineu...

EM VULL QUEIXAR AL SÍNDIC SOBRE EL SÍNDIC

Imatge
En un nou intent de col•laborar en la societat que m’acull i actuar com a bon ciutadà, m’he decidit a presentar una queixa al Síndic de Greuges de Tarragona aprofitant que el proper 19 de gener visitarà la nostra ciutat el Síndic de Greuges de Catalunya. Els ciutadans hem pogut saber que ens visitarà gràcies a la publicitat impresa que ens han fet arribar a tots els racons de la ciutat, centre i barris, d’una manera peculiar. Enlloc de repartir-la a les bústies, han triat llençar-la a terra i col•laborar en augmentar la brutícia que habitualment pobla certes zones de Ponent i Llevant de Tarragona. A les fotos que vaig fer ahir a Torreforta (amplieu-les clicant a sobre) hi podreu observar, just al costat de la taca en format rierol que ja forma part de la vorera, els fulletons de la visita del Síndic. La seva funció és, textualment, atendre les persones que vulguin fer consultes o presentar queixes. Per tant, i com ens diuen que amb la nostra queixa milloraran l’administració, faig

ENTREVISTA A CARLOS BOGGIO SOBRE REFUGIATS I ASIL POLÍTIC

Imatge
Carlos Boggio es una persona que cautiva con las palabras porque una de sus virtudes es conversar. Su vida se ha basado en la convivencia con las ONG’s y en la docencia. Vivió en primer plano la dictadura argentina y las amenazas de muerte que jamás lo apartaron de su lucha en pro de la humanidad y lo humanitario. Ha sido durante seis años el representante en España de ACNUR, el Alto Comisionado de la Naciones Unidas para los Refugiados. Mediante esta entrevista intentaremos conocer la realidad y las necesidades de las poblaciones refugiadas y, especialmente, de las personas que llegan a otros países para solicitar asilo. Oscar Ramírez – Red Internacional de Escritores por la Tierra. Carlos, ¿Cuál es la situación actual en España y en el marco europeo para aquellas personas que quieren, necesitan, pedir asilo? A partir de cómo se ejerce el derecho de asilo en España hay que hacer una reflexión sobre algunos factores estructurales que están contribuyendo a situar a este país en la co

LLETRES, SONS I URNES

Imatge
Ens hem de plantejar reptes per aconseguir sobreviure amb dignitat en aquest món ple de competències deslleials. És una de les poques maneres de demostrar que seguim vius i estem intactes malgrat els danys dels anys. A mi, personalment, m’encanta plantejar-me reptes. Aquest 2011 serà de nou l’any dels llibres. Un a punt de sortir a la venda, un altre que ja té a les seves mans el meu editor, un tercer que començaré a escriure d’aquí a poques setmanes i un quart que ja vaig iniciar l’any passat i que seguiré creant amb lentitud però també amb fermesa els propers mesos. I entremig d’aquesta explosió de lletres i llibres, dos reptes més que també assumiré amb la seguretat de complir. Primer toca posar lletres a unes musiques que un amic i gran cantant ha d’enregistrar d’aquí a poques setmanes. Després, al maig, arribaran les eleccions municipals que és una època laboral que m’enamora cada cop més. Enguany portaré diverses campanyes a diferents municipis. A alguna hi seré present en prime

LA "NIÑA DE ZP" CARDA PERÒ NO FUMA

Imatge
Els qui han prohibit el tabac també pateixen una addició, la dels diners que recapten gràcies als impostos aplicats a aquest producte que consideren tant maligne i que consumim els qui volem i ben conscients dels perills i perjudicis que ens pot causar. De cara euro que paguem, 84 cèntims són impostos o, aplicat a un paquet de Marlboro, dels 4 euros que ens costà, 3,32 euros se’ls queda el mateix govern que prohibeix fumar però no prohibeix la venda del tabac. Una demagògia més en un sistema d’esquerres i utòpiques polítiques socials que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Tenen els pebrots de sancionar i denunciar a un empresari si permet fumar al seu negoci privat però permeten que el jovent es rebenti el fetge gaudint dels “botellones” massificats on la policia ni s’hi apropa. Tenen els pebrots d’imposar la llei antitabac més dura d’Europa i tractar als fumadors com a criminals però permeten a les menors adolescents que avortin sense haver de demanar permís ni

LE SABLE (SORRA)

Imatge
La Mahaut és una noia jove que somia en trobar un amor veritable i profund. Treballa de cambrera i viu en un petit pis de París. L’estiu del 2002 succeeix un fet que ho canvia tot, els canals del Sena es converteixen en una platja improvisada. Desenes de camions omplen la zona de sorra i la capital francesa, ciutat de l’amor i dels romàntics, té platja. La sorra porta a l’Elisa, una jove misteriosa que estableix una relació d’amistat, i més tard quelcom més, amb la Mahaut. “Voldria ser l’aire que porta la sorra del cel a la terra i fa realitat el meu somni. Perquè, tinc un somni”. Aquest pel•lícula, dirigida, produïda i amb guió de Mario Feroce , responsable també de la fotografia i la música, és una petita història coral sense massa pretensions i, tot cal dir-ho, amb errades de doblatge en la seva versió en castellà. Mahaut Rabath i Elisa Menez, les dues atractives protagonistes, donen bellesa a la pantalla i aporten tendresa a la història on també cal destacar, per la ma

DUBTES DEL PRIMER DIA DEL NOU ANY

Imatge
De què ens serveix que Renfe traspassi part de les competències de rodalies al govern català si només començar l’any la Generalitat ens augmenta els preus dels bitllets un 3,1 per cent? Perquè la Generalitat acompanya en la missió recaptadora al govern central, acte que evidencia que per sobre de les persones hi ha els diners, i ens puja els preus dels peatges que depenent del govern català un 3,2 per cent? Després del gas, la llum, la bombona de butà, l’aigua, les rodalies i els peatges, de quina manera tenen previst sagnar-nos encara més els nostres governs? Els dos primers nadons nascuts a Catalunya aquest 2011, el primer a Barcelona i el segon a Tortosa, eren de pares marroquins. El quart era d’origen algerià. Quines mesures prendrà el nostre govern per capgirar la situació sense foragitar als nouvinguts que s’han guanyat la seva estada a casa nostra?