LE SABLE (SORRA)

La Mahaut és una noia jove que somia en trobar un amor veritable i profund. Treballa de cambrera i viu en un petit pis de París. L’estiu del 2002 succeeix un fet que ho canvia tot, els canals del Sena es converteixen en una platja improvisada. Desenes de camions omplen la zona de sorra i la capital francesa, ciutat de l’amor i dels romàntics, té platja.

La sorra porta a l’Elisa, una jove misteriosa que estableix una relació d’amistat, i més tard quelcom més, amb la Mahaut. “Voldria ser l’aire que porta la sorra del cel a la terra i fa realitat el meu somni. Perquè, tinc un somni”.

Aquest pel•lícula, dirigida, produïda i amb guió de Mario Feroce, responsable també de la fotografia i la música, és una petita història coral sense massa pretensions i, tot cal dir-ho, amb errades de doblatge en la seva versió en castellà. Mahaut Rabath i Elisa Menez, les dues atractives protagonistes, donen bellesa a la pantalla i aporten tendresa a la història on també cal destacar, per la mateixa bellesa, la presencia de la Chantal Desroches i la Hélène Mahieu.

És una d’aquelles obres estranyes que o et captiven o no les suportes des d’un principi. Si estàs acostumat a veure cinema europeu i oriental on les pauses i les imatges tenen un paper clau, Le Sable t’acabarà agradant i no et deixarà indiferent. Potser perquè en la senzillesa del guió hi rau la gracia del resultat final. Us la recomano, val la pena.