AGRICULTURA MENTAL

Una rafega de vent desfà la nit i buida les places del centre i les ribes del voltant del poble. On vas, d’on vens? Què demanes a Déu quan els anys s’aturen de cop? Qui habita ara el teu horitzó? Sols, sota la catarsi que ens embolcalla per prendre’ns, naixem per por i morim de felicitat. El vent no té ànima ni escrúpols amb nosaltres. Tot ens deixa d’estimar i som la caixa negra d’una història que l’aigua engolirà i el cel cobrirà per sempre.  Que bé s’està a les fosques. 

Tanta malinconia ferma le ultime parole che volevo scrivere ora. Ho sulle palme delle mani un addio costante e freddo, senza ritorno. E porto negli occhi un pianto sconcertato, che nasce da una storia morta e viva, piena di anni sgretolati. Attendo in quel punto in cui l’età s’interrompe e la tua strada ha già i marciapiedi vuoti, in quel punto in cui le notti hanno disordini in bianco e il cuore non altera i silenzi, non batte né ride. E l’orizzonte si ripete ancora una volta e un’altra. E ancora.

Venia de cara, amb el cap ben tapat i el rostre emmalaltit. Tenia els cabells llargs i foscor sota els ulls. No era temps de jugar a les ombres, ni moment de somriure o parlar. L’entorn era ple de blaus i blancs. Blaus del cel i l’aigua, blancs de la quietud i el comiat.  Sol, vaig riure i plorar a la vora d’una llum que ho encegava tot, una llum que regalava blancs d’escuma i escopia blaus del mar. L’harmonia de la memòria tenia melodia de la infantesa i, cansat, examinava el cel.  El dimoni sempre té raons per a les nostres causes pendents. 

Igual que anar a un museu a veure obres creades fa segles. O que escoltar aquell disc dels anys seixanta, cal també recordar –rellegint i reescoltant- la literatura. Aquest projecte anomenat “Tast de lletres” el vaig iniciar l’any passat i aquests dies em ve de gust tornar-lo portar a primera línia. Són quatre vídeos, quatre fragments, quatre reflexions en veu alta i música de fons. Espero que us agradi.  ELS LLENGUATGES DEL T’ESTIMO Estàs dreta, davant la finestra, mirant el terra del patí tres pisos avall. El sol posa llum difosa al fum de la cigarreta que et neix de la mà. Et dic t’estimo en francès des del capçal del llit desfet amb sexe tendre. El romanticisme envaeix el cor que batega a la mà i al pit.  Suaument, un cop d’aire t’ordena els cabells i l’esperit del vent et murmura, a cau d’orella, pregant-te que t’abandonis de nou al plaer d’amar. Et dic t’estimo en anglès i recordo, vagament, haver viscut abans d’aquesta vida.  Els llenguatges de...

Arriba la tercera entrega del projecte “Tast de lletres” que vaig crear a finals de l'any passat a través de youtube i que té, com a base, els textos del meu nou llibre en format de veu i vídeo. Espero que us agradi i ja sabeu que us podeu subscriure al canal de youtube per rebre un avís cada vegada que hi publiqui un nou document. Sota el vídeo hi ha la franja vermella de subscripció.

Comparteixo la segona entrega del projecte “Tast de lletres” que vaig encetar fa uns dies a través de youtube i que té, com a base i aliment de lectura i visual, els textos del meu proper llibre en format de veu i vídeo.  Espero que us agradi i ja sabeu que us podeu subscriure al canal de youtube per rebre un avís cada vegada que hi publiqui un nou document. Sota el vídeo hi ha la franja vermella de subscripció.  I per si no heu vist el primer: FEU CLIC AQUÍ

Avui us presento un nou projecte en el que treballo fa un temps i que necessita de la vostra ajuda i suport. Es tracta d'escoltar (assaborint o devorant) un tast poètic de textos que llegeixo jo mateix i que s'acompanyen de música i imatge.  Us demano que, si us agrada aquest primer video, diigueu què us ha semblat. Així sabré que en voleu més. I de pas, si visioneu el vídeo a través del youtube, sota el titol hi ha una franja vermella que us permet, clicant sobre ella, estar subscrits al canal i rebre un avís cada cop que hi posi un nou video (és gratis).  Bé, ja em direu què us sembla.