Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

DE LA FEINA A LA CAIXA

Imatge
La proposta d'avançar l'edat de jubilació fins els 67 anys feta pel govern Zapatero ja ens deixa clar el nostre futur. Molts treballadors ja no hauran de fer els papers per cobrar la paga que els tocara perquè amb tota seguretat la palmaran abans. Ja no es parlara de seguretat laboral, s'utilitzara el terme defunció laboral. Els camioners, repartidors de gas butà, obrers de la construcció o les infermeres seran oficis de risc mentre els administratius en sortiran del tot beneficiats i en resultaran menys afectats. Els mes perjudicats seran els empresaris que hauran d'instal·lar ascensors a les seves oficines per aconseguir que els treballadors puguin arribar als despatxos sense patir cap infart, caiguda amb trencament d'ossos o problemes respiratoris per les escales. Els qui aconsegueixin arribar a aquesta llarga jubilació tindran la sort de la recompensa que els suposa cobrar la pensió, una nomina ridícula per no dir insultant. Senyors del govern central, moltes gr

LA CONFERENCIA DE BENAIGES

Imatge
Llegida la crònica de la conferencia realitzada ahir per l'Alcalde de Cambrils, voldria fer diverses aportacions. El discurs general m'agrada i ho dic sincerament. Pel que sembla, i per primera vegada que jo recordi, Robert Benaiges va trencar el to seriós i avorrit que el caracteritza i el va canviar per un de més eufòric en alguns moments del discurs. Això no es fa gratuïtament i denota que té ganes de seguir liderant el seu municipi o, com a mínim, que el seu municipi el motiva i preocupa. Va dir veritats evidents com ara que "Cambrils no s'atura" i va parlar de conceptes com "solidaritat" que en aquests moments són a la boca de tothom encara que per altres motius. Va avançar que es tornarà a presentar a les eleccions (ja us dic que les tornarà a guanyar) i va demanar implicació global dels cambrilencs perquè, deia l'alcalde, Cambrils som tots. Benaiges també va assumir el mea culpa pel desencís que pateixen els ciutadans envers la política i arg

L'ALCALDE D'ASCÓ ÉS DEL MADRID

Imatge
S'ha descobert que Rafael Vidal, Alcalde d'Ascó, és del Real Madrid. El color preferit de Vidal es el "blanco nuclear". També s'ha sabut que finalment el cementiri nuclear no es construirà a les comarques de Tarragona i s'ubicarà a Madrid, al soterrani de la seu central de la Conferencia Episcopal Española. El president de la Conferencia, Antonio Maria Rouco Varela, està encantat que la seva institució pugui gestionar un nou cementiri. Per compensar la pèrdua que Ascó ha patit Ascó al no aconseguir fer-se amb el magatzem de residus, el govern espanyol construirà a en aquest municipi una botiga de catifes perses on es podrà amagar ben soterrada, sense perill i amb la màxima elegància, tota la porqueria que sobri a la central nuclear del poble. També s'hi edificarà una Plaça de Braus amb entrada gratuïta pels asconencs ja que se'ls considera experts en l'art de la tauromàquia per haver estat torejats tantes i tantes vegades. Inaugurarà la Plaça de B

L'ATUR I LA CRISI PROVOQUEN LA BOGERIA

L'ATUR I LA CRISI PROVOQUEN LA BOGERIA No es pot culpar als ciutadans d'Ascó partidaris de la construcció en aquest municipi del Almacén Temporal Centralizado (en cristià, cementiri nuclear). El Ple de l'Ajuntament ha dit que SI a aquesta instal•lació, el mateix pas que va seguir el Ple de l'Ajuntament de Yebra (Guadalajara). El dos pobles opten a aconseguir aquest equipament tan polèmic que la resta de l'estat rebutja però els dos equips de govern que han votat que SI tenen nexes en comú. L'alcalde de Yebra va treballar a la Central Nuclear de Zorita i ara té nomina amb Enresa, Empresa Nacional de Residuos i impulsora del cementiri nuclear. A Ascó, l'alcalde i tres regidors estan vinculats laboralment a la central nuclear que ara hi ha al municipi. No és massa lògic que persones amb interessos en l'empresa que vol construir el magatzem nuclear puguin tenir la decisió política de triar o rebutjar el projecte aliens a la voluntat del poble. Molts de

CHAVEZ TORNA A CALLAR AL POBLE

Imatge
El nou cop feixista d'Hugo Chavez que ha permès tancar sis canals de televisió més demostra que el president veneçolà té el sentit de la democràcia just allí on l'esquena perd el seu nom. A Chavez no li fa ombra ningú i els més crítics amb la seva gestió (si es pot dir així) acaben a l'atur i amenaçats de mort gràcies als cops dictatorials d'una persona sense escrúpols ni coneixement d'allò que més cal respectar, els drets i les llibertats. El problema és que el poble, en molts casos inculte i en forma de masses, és la gran majoria enfront una altra franja de la població que podria enfrontar-se al tirà i agafar les regnes del país. Ni tan sols les dimissions de membres del seu govern, veus desacords amb les seves formes, el faran aturar. Ell es pensa que és Déu i tothom sap que és el Dimoni. Veneçuela no es mereix un personatge com Hugo Chavez. Fora els dictadors i visca les llibertats!

LES CLIVELLES DE QUEROL

Imatge
La Biblioteca Municipal de Constantí ha acollit aquest diumenge al migdia l'acte d'entrega dels vuitens Premis Literaris d'aquest municipi. El recinte cultural s'ha omplert de persones interessades en conèixer als guanyadors i de gran part dels participants en aquesta edició. Enguany s'hi han presentat 302 treballs d'arreu de l'estat espanyol (Salamanca, Cadis, Madrid, La Corunya, València...), de diferents indrets de Catalunya (Barcelona, Girona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet), de molts punts de les comarques de Tarragona (Reus, Tarragona, Cambrils, Valls, Montblanc, Constantí, Barbera de la Conca, Tortosa...) i també de diferents països del mon (Cuba, Brasil, Argentina, Anglaterra...). Ja us vaig comentar que he tingut el plaer de guanyar aquesta vuitena edició dels Premis que enguany tenien com a temàtica principal les histories de la terra. L'alcalde de Constantí m'ha lliurat el premi consistent en una magnifica obra d'art i diversos exe

TINTIN I GOOGLE, FORA DE LA XINA

Imatge
Diuen que en Tintín arribarà molt aviat a la Xina. El popular reporter, creat per Hergé, havia visitat el país més poblat del món a la dècada dels vuitanta en format de petit còmic en blanc i negre. Ara torna a entrar a les llars xineses però en el seu format original, en mida A4 i en color. L’arribada als cinemes de la pelicula sobre aquest personatge belga, dirigida per Steven Spielberg, el proper any 2011, ha animat a fer aquest pas. Bé. Els noms dels personatges s’han canviat a excepció del de Tintín i el seu gosset Milú. Els detectius Dupond i Dupont (Hernández i Fernández en els còmics en castellà) es diuen Dubang i Dupang. El capità Haddock ha passat a dir-se Tian da lei pi. A part dels noms, i aquí arriba la part dolenta de la història, hi ha un altre canvi important. Una de les historietes del Tintín no arribarà a la Xina. El govern l’ha prohibit al titllar-la d’anticomunista. Es trata del “El Lotus blau” on l’intrèpid reporter i el seu gosset viatgen a Shanghai i es posen al

PROFESSORS I CONSELLERS

Imatge
Comencem parlant del món de la docència i de les nombroses humiliacions que han de patir els professors d'avui en dia. Els nens són intocables a les aules però en canvi poden vexar als seus educadors quan els sembli. Els pares han fet forts als seus descendents, permetent-los tots els luxes per evitar perdre-hi temps ensenyant els valors elementals, i han fet pagar un preu molt alt als qui haurien de ser els tutors reals a les aules. El cas de la professora canària que ara fa un any va ser agredida per una alumna que li va provocar greus ferides físiques i pitjors seqüeles mentals, em fa parlar avui del tema. Aquesta professora ha anat fins al final amb el cas i ha aconseguit guanyar el judici de manera que l'alumna agressora hagi de sotmetre's a tractament psicològic a més d'haver-li imposat un regim de llibertat vigilada durant un any. Els pares de la nena han de pagar a la professora 9.000 euros. La sentencia és exemplar però té la cara trista. És la de l'aband

JA ERA HORA, GRÀCIES!

Imatge
Més val tard que mai. La decisió de dignificar la fossa comuna de la ciutat de Tarragona em sembla el millor homenatge que les administracions podrien retre als afusellats durant la postguerra. Les quasi 800 víctimes ja no són anònimes, formen part i més que mai de la trista memòria col·lectiva que hem de tenir per culpa de les maleïdes guerres. He d'aplaudir aquesta acció impulsada entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya . Els familiars dels qui van morir afusellats a la presó de Pilats, a la torre del Pretori, poden recordar als seus amb més dignitat, tot llegint els noms dels éssers estimats perduts durant la Guerra Civil i la resta de persones podrem recordar millor aquella època sense tenir cap impressió rara com la que teníem ara, com si els morts de Tarragona haguessin estat fantasmes sense nom ni família. Cal que a la resta de municipis de Catalunya, i també a l'estat, es faci el mateix. Els qui van lluitar i van perdre la vida s'ho mereixe

VIC TARONJA, VIC CRISTALL, VIC, VIC, VIC

Imatge
Com ja sabeu que em va la marxa, aprofito per posar cullerada al debat generat arran de la polèmica generada a Vic pel tema del nou sistema d'empadronament. Del tema ja se'n han aprofitat els grupuscles que esperàvem i aquest dijous ha estat la iaia del govern qui ha sortit a parlar en català tot citant Josep Pla per posar encara més llenya al foc. Deixant a banda aquestes absurditats i carrinclonades, el tema té tela. El govern que va obrir l'aixeta i va permetre que entrés a Espanya qualsevol sense cap paper (el PP) i el govern que ha donat papers a dojo i ara ens ha omplert les oficines de l'atur d'aquests nouvinguts (el PSOE), tenen la valentia de criticar la decisió de l'Ajuntament de Vic. Sota el meu parer, les noves mesures que vol aplicar aquest consistori en el sistema d'empadronament són les millors que es poden aplicar per a escollir aquelles persones que poden viure al nostre país (els que SÍ tenen papers i treballen o han treballat a casa nostr

EL PREMI DE CONSTANTÍ

Imatge
Com us deia fa pocs dies, el 2010 serà un any literari per a mi. Aquest dimecres he rebut una notificació molt especial. Era el veredicte del jurat dels Premis Literaris de Constantí que cada any proposa un tema concret amb el que els autors que s'hi presenten han de treballar. Enguany, en la seva vuitena edició, el tema escollit era la terra i s'hi van presentar 302 treballs. El jurat ha decidit que l'obra "Les clivelles de Querol" sigui la guanyadora i això em satisfà molt perquè jo en sóc l'autor. Per a mi, guanyar aquest Premi és molt important per diversos motius. A Les clivelles de Querol explico en poc espai explico els problemes que travessa el sector de la pagesia, la passivitat que han tingut els polítics per solucionar-los i parlo dels viticultors del poble de Querol que tenen una problemàtica especial i un futur molt incert. El proper diumenge 24 de gener, a les 12 del migdia, es farà l'entrega del premi que consisteix en una peça d'art i

CARN D'OLLA

Com la crítica de l'article és variada, el títol s'ho mereix. Comencem parlant de l'aeroport de Reus. El passat 28 de desembre varem marxar quinze dies de vacances cap a l'illa de Mallorca i aquest passat diumenge varem tornar. A Palma, de tornada dels dies de repòs, vaig comprovar quina importància té la nostra estimada, controvertida i desitjada infraestructura aeroportuària anomenada en l’argot aeronàutic "REU". A Palma, pendents de l'arribada del vol, ens van fer anar de punta a punta de terminal tot canviant la porta per a embarcar. Madrid, fossin vols de baix, mig o alt cost, mantenia la seva porta. Barcelona, el mateix. Els qui anàvem a Reus érem els rucs que havíem de fer "més voltes que un tonto" en un aeroport, el de Palma, que és de segona categoria tot i que, pel seu nombre d’operacions, aspira a primera. Abans de sortir ja ens han van advertir que l'aeroport de Reus tancava a la una de la matinada i que calia escollir el se

SOM-HI QUE NO HA ESTAT RES!

Imatge
Enguany serà un bon any per aquest senzill espai, n'estic ben segur. Ho serà en la mateixa mesura que la meva vida, molt vital i molt actiu. Ja no em preocupen (mai ho han fet) els joves de joventuts polítiques dels partits d'esquerres que, en nom dels seus "caps" (que encara em preocupen menys), han anat deixant missatges o, fins i tot, amenaces privades. Sé que hi haurà més lectors i cada cop més lectors nous, una millor experiència. A mi les critíques constructives em posen "catxondo" i les habituals, les vostres que són les més constructives i divertides, m'impulsen a seguir tenir obert aquest espai de reflexió i debat. Ara, més que mai, TOT ÉS POSSIBLE. A partir de demà, canya al mono! Nota: la foto està feta ahir al poble de Pollença i ja deixa clar què cal fer si un entra aquí i intenta que les forces em faltin tot aprofitant-se dels moments que ja coneixeu.

DIARI DE SES ILLES (12): PUNT ... I FINAL?

Imatge
Com a experiència personal, aquests darrers quinze dies a l’illa de Mallorca han estat una excepció, un regal per l’anima si t’hi desplaces per a desconnectar del teu àmbit de treball i convivència habitual. No es tracta de defugir de l’entorn d’amistats o de concloure que no ets feliç a la feina. És un exercici de trencament temporal que t’ha de servir per posar en ordre les idees, els pensaments i, sobretot, per reordenar el caos intern que vas acumulant amb els mesos de treball sense descans. Mallorca és plena de paisatges de postal i hi ha moments en que aquests paisatges et provoquen enveja sana. Acabes pensant que allò que veus i vius és millor que el què tens cada dia i no te’n adones que el teu entorn, viscut amb ganes i energia, no té res a envejar al que ara t’ha segrestat temporalment. Les muntanyes rocalloses, els penya-segats plens de pins que semblen llepar les onades de la costa de l’illa, la mar transparent de color turquesa que acarona les pedres i roques de les cales

DIARI DE SES ILLES (11): MALLORCA BLANCA

Imatge
Aquest post serà de poques paraules. Al final ha arribat. La neu ja és a l'illa de Mallorca. La foto és d'aquest matí i no deixar de ser curiosa. El mal temps ja l'havíem patit però encara ens faltava veure les muntanyes blanques. Avui ha estat un dia fred i de visites a petits municipis. Búger, Muro, Santa Margalida, Can Picafort i dinar a Alcúdia, al port esportiu, on hem degustat una mariscada de primera categoria. Demà diumenge és el darrer dia de les vacances a Mallorca. El passarem a Palma on farem algunes compres i visitarem la ciutat, especialment el seu nucli antic. Ja us ho explicaré. A partir del proper dilluns aquest blog tornarà a tenir escrits normals, dels que no deixen indiferent i dels que aporten certa polèmica.

DIARI DE SES ILLES (10): HEM ENGANYAT A NEPTÚ

Imatge
Hem estat intel·ligents i com el dia al Port de Pollença ha nascut en calma i amb un sol que demanava passejos i excursions, hem anat a visitar les Coves de l'Ham, a Porto Cristo. Abans hem parat a la fabrica de perles, més que perles són succedanis fets a dojo, i més posteriorment, ara si, ens hem submergit a aquest indret ocult on les estalactites i estalagmites et fan estar una bona estona amb la boca oberta. A les Coves d'Ham diuen que Jules Verne, protagonista d'aquest espai, va fer-ne publicitat. Això queda molt distant de la visió que en tens quan les veus i, sobretot, pel fet de no entendre el vincle entre el nom de Verne i Mallorca. Podrien ser les coves de Gaudí, Edison o Mike Oldfield... El temporal ha arribat. Primer en nom de Neptú i quan estàvem arribant al Port de Pollença perquè tot ha estat arribar i iniciar-se el temporal, pluja intensa, pedra i vent a grans velocitats. Per sort, aprofitant el dia i com feia sol quan tocava, hem abusat del Rei Neptú i li h

DIARI DE SES ILLES (9): ESPERANT LA NEU

Imatge
Mentre esperem que arribi el mal temps, la tempesta i la neu que, diuen els experts, caurà a cotes molt baixes a les Balears, anem fent viatges, petites excursions agradables. Aquest dijous hem estat de visita a les coves d'Artà, unes de les més conegudes de l'illa de Mallorca. Són espectaculars per les seves dimensions i màgiques per les desenes de racons que et van captivant amb un contrast de colors que et deixa embadalit. La jornada ha estat de pluja constant i el temporal ha afectat també a la mar. A indrets com Cala Rajada, lloc on hem dinat, les ones passaven per sobre el mur del moll i petaven contra les roques amb molts força. Ara toca el vent, company constant a la zona de Pollença. Demà ens parlen de la presencia de la neu i el diumenge, dia de retorn a l'aeroport de Reus, podria ser un dia complicat. Arribarem a temps? Ens haurem de quedar més dies a Mallorca? Qui ho sap... espero tornar a temps. La foto ens l'ha fet l'amic Bernat que ahir va arribar di

DIARI DE SES ILLES (8): ELS REIS ARRIBEN AMB LA PLUJA

Imatge
Al Port de Pollença els Reis d'Orient han estat rebuts amb la pluja que hores abans havia remullat els carrers i que s'ha comportat, caient molt més tímidament, just quan s'iniciava la Cavalcada. Ses Majestats han arribat en vaixell i han desfilat per la primera línia de mar davant l'atenta mirada de desenes de nens, pares i avis. Els caramels han caigut a dojo però no he vist en cap moment la típica baralla entre pares amb bosses del super a la mà, disposats a guanyar la batalla tot fent oblidar per uns moments el típic esperit nadalenc. Les carrosses de la Cavalcada del Port de Pollença no són massa luxoses (ho comprovareu a les fotos que he fet si les amplieu clicant a sobre) però compleixen el seu objectiu. La cara i els somriures dels nens, la millor imatge d'aquesta estona tendre. M'han fet anar enrere en el temps, pensar en la meva infancia i en les cavalcades viscudes pels carrers de Reus. Avui ens han dit que s'espera la presencia de la neu a Mallo

DIARI DE SES ILLES (7): OCELLS I CADIRES

Imatge
Els grans canvis són aquells que es produeixen gràcies a una feina intensa i continua, als petits passos que, un rere l'altre, porten a fer-ne un de gros. Els ocells, com els de la foto, van pidolant molles de pa i sempre les agafen una a una, sense excedir-se perquè saben els seus límits de transport. També es marquen un limit de distancia amb les persones per evitar ser caçats o colpejats. Si veuen una molla però aquesta és massa a prop d'uns peus, la donaran per perduda. Són llestos. La llibertat que tenen al seu abast és immensa i són simples ocells. Explico això perquè la foto està feta ahir al davant de la Llotja de Pescadors del Port de Pollença, reconvertida en un restaurant de categoria amb unes vistes de primera. Mentre feia les fotos i pensava en aquesta llibertat dels ocells, un dels clients del restaurant va preguntar on eren els serveis. Un cop li havien indicat, es va quedar al mateix lloc, a la seva cadira de rodes. En aquest edifici reformat, quan es van fer le

DIARI DE SES ILLES (6): EL PASSAT BEN PRESENT

Imatge
Hi ha tendències i modes i per culpa d'elles s'obliga a la majoria de la societat a deixar de banda aquells elements que encara podrien marcar una certa referencia o, com a mínim, mantenir el seu glamur social uns quants anys més. Avui en dia és impensable conduir una Derbi Variant o un Simca 1000 sense pensar en un clàssic. La societat massa moderna i els hàbits consumistes imposats per evitar envellir en el conjunt de la societat, ens fan pensar que aquells elements que encara ens fan servei han passat de moda. Veient la foto que us penjo avui, feta aquest diumenge al matí al poble de Pollença, ens venen records del passat. El cas, curiós del tot, és que el senyor que condueix aquest ciclomotor viu en ple any 2010 i viatja amb aquest element de dues rodes sense cap problema. Als pobles se'n veuen molts i ningú en parla mentre a les grans ciutats se les veu en grup i les condueixen els membres de l'associació de motos antigues de torn. Per això m'agraden els pobles

LA PRIMERA ... I LES ALTRES?

La decisió que Televisión Española no emeti publicitat ha estat un cop dur per als qui hi treballen i sorprenent per les altres grans cadenes que lluitaven per la quota de mercat en uns moments en què, el famós formatge per a repartir, tenia cada cop més forats i més cucs, traduïts ens aquelles empreses que sempre han invertit en la gran pantalla i han plegat veles els darrers mesos o han hagut de prescindir de part de la seva tripulació. La decisió que Televisión Española no emeti publicitat comportarà, a curt termini, un deute encara més gros per una empresa que ja fa dècades que estava sobredimensionada i que s'ha dedicat a alimentar, per la via coneguda com "fer passadissos" a tot aquell personal que un dia va presentar un mini-espai o un macro-programa i que tenia contractes blindats. Si féssim la llista d'aquest personal, seria més llarga que un dia sense pa. A mi, particularment, l'exemple que s'ha donat em sembla bé i sobretot quan penso que és, s

DIARI DE SES ILLES (5): DE SÓLLER A ANDRAITX, ENVOLTATS DE NATURA

Imatge
La jornada d'aquest dissabte ha estat de les millors que recordo en època de vacances i no únicament en aquestes que ara passo a l'illa de Mallorca. Fa anys que no m'ho passava tant bé. De bon matí hem marxat des de Pollença fins a Sóller tot fent ruta d'interior. Avui en aquest municipi hi havia mercat nadalenc, mercat de productes artesans, mercadet de roba i sabates i, per postres, festa comercial al carrer de Sa Lluna i cantada de temes nadalencs i altres clàssics catalans per part dels nens de la zona. Tot aquest festival cultural o social ha omplert la plaça major de la vila i els carrers més propers. Més tard hem fet la visita al Port de Sóller que té unes vistes molt agradables amb les petites embarcacions, ben ordenades i mogudes per les ones a un sol compàs, que omplen el passeig marítim. El principal atractiu de Sóller és de la foto, el tramvia que uneix el centre de la vila amb el port. Et transporta anys enrere et provoca un somriure agradable veure que aq

DIARI DE SES ILLES (4): LA CALMA, EL BLOG

Imatge
En aquesta quarta entrega del Diari de Ses Illes començo parlant de la foto que l'acompanya. L'ha fet la Mar aquest mateix matí. És la sortida del sol vist des de Pollença, una imatge que transmet calma i pau, silenci. No sé què té el sol quan neix de bon matí però tinc clar que t'aporta energia i ganes de viure. La sensació d'un nou dia que apareix davant els teus ulls et fa comprendre la importància de la vida. Sí, tens una nova oportunitat per bategar i respirar, mirar i somriure, parlar i escoltar, caminar i transitar per aquest món que t'aporta sensacions constants. Cada dia que vius tens l'oportunitat de fer moltes coses. Cadascú dedica les seves hores a allò que vol i nudreix el seu temps de la forma que millor li plau. Una de les opcions és tenir un blog personal, com aquest que esteu llegint. Jo n'estic molt content. El vaig obrir ara fa dos anys i mig i fins ara ha estat constant intentant aportar cada dia el meu granet de sorra. No ha estat ni és