Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

TARRAGONA I CAMBRILS: DEL ZERO AL DEU

Imatge
Aquest post em serveix per aprovar i suspendre dues actituds recents. El 10 li correspon als 21 regidors de l'Ajuntament de Cambrils que, deixant a banda els seus colors i les seves ideologies, van aprovar al ple d'aquest dimarts retirar el títol d'Alcalde Honorari que el mateix consistori, l'any 1964, li havia atorgat a Francisco Franco. Aquesta decisió de retirar-li el càrrec al hiperfatxa Paquito es mereix un fort aplaudiment i especialment pels dos regidors del PP, Carme Cros i Francesc Garriga. Ja sabem que, sovint i per directrius de Madrid on encara hi ha residus franquistes, els regidors populars de molts ajuntaments s'han de menjar la seva opinió i per disciplina de partit acaben votant tot el contrari al que pensen. Per tant, un 10 per tots els representants electes al consistori cambrilenc. El Zero li toca al President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Rafael Gabriel, a qui aprecio molt i conec des de fa anys. El seu posicionament al voltan

QUANTS ÀRIDS HEU GASTAT AVUI?

Imatge
Llegeixo al diari EL PUNT : Cada tarragoní fa servir 22 quilos d'àrids al dia, i se'n produeixen 7 milions de tones l'any. Els ciutadans del Camp i de les Terres de l'Ebre fan un consum –directe o bé indirecte– d'entre 22 i 24 quilos al dia per persona d'algun tipus d'àrid, segons el Gremi d'Àrids de Catalunya, el qual fa un control de la producció de les pedreres al territori. A la demarcació, se sap que, a més, se'n produeixen de 7 a 8 milions de tones l'any, tot i que les xifres s'ajusten en funció de la demanda. Per això us volia preguntar quants àrids heu consumit avui i a què els heu destinat. De pas també voldria saber a quants euros us costa el quilo i fins a quint punt esteu viciats en el consum d'aquests elements que provoquen greus adiccions. Si podeu respondre la pregunta aneu acte seguit al metge de capçalera o demaneu el vostre internament en un psiquiàtric. Si no enteneu la demanda que us faig, benvinguts al club de ci

DIGITALS I FULLS PARROQUIALS

Imatge
M'he animat a parlar dels mitjans de comunicació i les seves directrius marcades en molts casos des dels governs de torn. L'estudi encarregat pel govern de la Generalitat per saber de quin peu calça cada mitjà i periodista és del tot vergonyós i denunciable si partim de la base que avui en dia els mitjans manipulats ensenyen tan les plomes que no cal cap estudi ni gastar-se els quasi 30.000 euros que ha costat i que ha estat encarregat a algunes de les empreses de comunicació amb carnet socialista, republicà o verd (verd és un dir). Em sobta, i ho deia fa poc en un post, la proliferació de tants diaris digitals a les comarques de Tarragona, especialment a la zona absurdament anomenada "el camp". Qualsevol chicharelo pot posar en funcionament un paskin on explica les seves veritats adreçades als seus. Un cop neix el primer mitjà s'obre la veda i tothom destina els seus diners, els que reben des de la Generalitat molts dels nous digitals creats recentment,

LA FAMILIA ZAPAMONSTER

Imatge
Ja sé que és el tema del dia i que està més "sobat" que el presentador de Sálvame però els meus amics i familiars em demanen que en parli. Ja la veieu, és la foto de la Zapamonster, la família de Zapatero al complet acompanyant als Obama. De la Zapamonster en sabem moltes coses com ara que el pare Zapa haurà d'avançar les eleccions per la seva mala gestió política, que a la Zapa mare l'han endollat a corals i orfeons de prestigi per fer-la feliç en una de les seves passions, i no ho dic que ho faci malament, la de cantar. I ara, gràcies a la premsa groga del nostre país, hem conegut, com diria en Ferran Monegal, els dos ocellets, ocellets negres més propers a una novel·la d'Edgar Allan Poe que a una història més infantil com correspondria a la seva edat. Pin i Pon Monster són gòtiques i amb els seus vestits i la seva imatge dibuixen a la perfecció la realitat del país que govern el seu pare, ben negre Els intents del gabinet de ZP de retirar, amb molt poc talant

SOBRE EL CINEMA I LES DONES

Imatge
Per opinar sobre el tema del cinema , les subvencions que s'atorgaran a les dones directores i les declaracions de la Ministra Aído d'aquest dijous, permeteu-me que ho faci agafant el diccionari creat per aquesta ocasió: ZP: President de govern que s'envolta de ministres bocamoll que cada cop que obren la boca fan que pugi el preu del pa. Ignasi Guardans: Exparlamentari de CiU i actual Director general de l'Institut de Cinematografia. Inventor del nou sistema que, tot parlant d'igualtat, acabarà amb aquest concepte que tan s'ha potenciat les darreres dècades gràcies a moltes dones i, també molts homes. Ministra de Cultura González-Sinde (coro): Amant de la SGAE. Guionista de cinema de pel·licules on els personatges es passen tota l'estona "fotent-se pastilles i cardant com a ximpanzès". Ex: Mentiras y gordas. Ministre per l'Igualtat Bibiana Aído: Com el seu nom indica "Aído" i "la ha clavao hasta er fondo". Aquesta sen

ARA SI: MOLT BÉ PER LA GENERALITAT

Imatge
No em costa gens reconèixer que, de moment, el govern de la Generalitat de Catalunya està actuant exemplarment en tot l'afer del Palau de la Musica i el seu principal implicat Fèlix Millet, president de dia i xoriço de nit. La petició que el Conseller Antoni Castells ha fet a Millet perquè torni la Creu de Sant Jordi que li van atorgar ara fa deu anys, és un pas més del respecte que mostra el govern envers la Fundació Palau de la Música i tots els catalans que l'envolten i hi han fet aportacions. Millet, personatge sense escrúpols i lladre expert que va destinar els diners que no eren seus a construir-se cases i viatjar per tot el món, ha de tornar aquesta insígnia i, com deia fa uns dies a un altre post, tots els diners que ha xoriçat. I si no els té, que li embarguin les dues cases i les venguin per recuperar els 3,3 milions d'euros que, de moment, diu que ha robat. El govern català admet errades per part de la Sindicatura perquè aquest òrgan no va fer un seguiment dels

ELS TRES PORQUETS

Imatge
Cal augmentar els impostos per garantir les pensions ( ho diu Pepe Blanco ) mentre un dels grans de l'economia espanyola, ara ja en hores baixes, no pensa votar els pressupostos de ZP i deixa el escó de Diputat a Madrid ( ho ha fet Pedro Solbes ) i als Estats Units es defensa el sistema que permet engreixar com a porquets als dirigents dels bancs, els mateixos que reben injeccions econòmiques dels seus governs ( ho defensa Obama ). Ni San Pedro ens salvarà veient aquesta situació que se'ns pinta i on "el blanco" ens té negres i "el negre" (sense cap to despectiu) ens deixa blancs i atonits, sense aire per a respirar perquè Europa és com un mico de repetició i fa allò que executa primer el país dels yankies. Al final resulta que el govern ZP s'ha gastat els diners dels avis en altres coses i ara ens acabarà de rematar amb impostos mentre a Solbes encara li queda una mica de dignitat per plegar i Obama ens comença a fer la perla, a fallar.

QUE VE LA COIA! PEP FÈLIX!

Aquest post té dues clares intencions. Felicitar als tarragonins per Santa Tecla i als reusencs per la Misericòrdia. Als primers perquè, com a tarragoní d'adopció que em considero, ens arriben uns dies plens de tradicions i actes que ens fan vibrar el cos d'una manera que pot explicar-se únicament quan es viu de primera mà. Enguany, pel que ja sabeu, no tinc ganes d'assistir a cap dels actes que he viscut, vist crear o créixer, però sé que el proper any tornaré a estar a l'alçada que correspon. Als segons, als reusencs (segons únicament en el moment de parlar-ne) perquè sóc reusenc de naixement i perquè enguany han fet una campanya d'anuncis que, com a persona entesa en el món del marquèting i la comunicació, s'ha de qualificar com a "autèntica, atrevida i hiper simpàtica". La gent de la productora juandesafinado.com se l'han jugada i l'han clavada. Amb el lema "que ve la Coia" tot referint-se a la patrona dels reusencs, han captiva

MILLET: NO HI HA UN PAM DE NET

Imatge
Ens diu El PUNT: Fèlix Millet, expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha entregat al jutge una carta auto-inculpatòria en què confessa haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre altres usos, a reformar immobles de la seva propietat i a pagar viatges a la seva família. Millet mostra el penediment, demana disculpes i exculpa la resta de directius del Palau, a excepció de la seva mà dreta, el director administratiu, Jordi Montull, que també va participar de les irregularitats, segons la seva versió. On hem arribat? Qué en fem ara d'aquest impresentable? Com és possible que puguin posar la mà a la caixa amb tanta facilitat? A aquest senyor, això és un dir, li han de fer tornar els diners euro a euro, això és una utopia. Aquest personatge, gran català de cara a la galeria i gran xoriçó portes endins, ha de pagar el mal que ha fet a una institució tant important com la que ha representat i, de pa

IL.LUMINATS (8): QUÈ ES VEN A CAMBRILS?

Imatge
Primer van tenir la gosadia de dir que els venedors ambulants que es passen tres quartes parts del dia fugin de la Policia Local guanyen cada mes uns 5.000 euros. La frase va passar a la història de les estupideses i va quedar recollida en aquest post . Ara ens diuen que a Cambrils els venedors ambulants s'han tornat més agressius i que perilla la integritat física dels agents de la municipal. Com no estan prou contents de la persecució diària contra aquesta pobre gent, distribuïdors meus si parlem de música o ulleres de sol, ara els pengen l'etiqueta de violents i així ja hi ha motius per començar a repartir llenya amb excuses (tot arribarà i ho explicarem). Al voltant d'aquest tema cal que destaquem la frase d'un il·luminat, el president de la Unió de Botiguers de Cambrils, Salvador Colom, qui recentment ha dit, textualment com recull la Revista Cambrils, el següent: "Els venedors ambulants il·legals, a banda de fer-nos la competència, donen molt mala imatge

ARENYS DE MUNT

Imatge
S'ha acabat la jornada electoral, la jornada surrealista. Ho dic per tot allò que l'ha envoltada avui i també els dies previs. Un Tribunal donant permís a un partit feixista per manifestar-se i alterar l'ordre públic. Uns feixistes de pixarrí cridant " no se nos engaña, Cataluña no es España " o " España es una, no 51 ". Els principals partits nacionalistes catalans discutint-se entre ells en una jornada que clamava a una unió de forces mai vista. Una dreta atacant com mai, mossegant al monstre que per a ells és Catalunya i els catalans. Una participació nefasta, molt baixa, però que tot els partits, acostumats a fer demagògia amb les dades, titllen de molt alta i exitosa. I ara ens faltarà veure què han decidit els qui han votat (un ampli SI) perquè si aquest referèndum es qualificava de "no vinculant" abans de celebrar-se, com caldrà anomenar-lo ara amb tanta abstenció? consulta esquifida? referèndum de costellada? Avui únicament ha triomf

CARTA DE LA CARME AL CARLES

Aquest divendres va fer quatre setmanes que el meu germà Carles ens va deixar. Han estat dies molts intensos, durs, de germanor en família, de retrobament amb amics, de gestos i paraules poques vegades dites, de llàgrimes i de tristesa. Uns parlen de fer-li una mena d'homenatge, altres ja han preparat una missa dels Cavallers del Sant Sepulcre pel proper 27 de setembre. Tot allò que faci amb el cor és ben rebut, un bon acte. Com ho són els diversos comentaris que els amics del Carles han anat deixant a l'article, preciós i perfecte, redactat pel nostre amic Ignasi Basora i publicat al Reus Digital. Faltaven les paraules de la Carme, la seva dona, la meva cunyada. Ja les podem llegir en aquest mitjà, en aquest enllaç . També les poso aquí perquè crec que s'ho mereix tan aquesta ocasió com, sobretot, la persona que les escriu i la persona a qui s'adrecen. No tinc costum d'anar als cementiris a portar flors als qui ja no són amb nosaltres en aquest món però demà diume

CANÇONS D'AMOR

Imatge
Acabo de veure una gran pel·lícula, de les que et deixen bons records i ganes de tornar-les a veure algun altre cop. Es diu Les chansons d'amour i és una producció francesa del 2007 dirigida per Christophe Honoré. A mi els musicals no em van, no m'agraden i se'm fan pesats tot i que hi ha alguna excepció, alguna pel·lícula musical que he suportat sense tancar la tele ni quedar-me dormit. Les chansons d'amour és una pel·lícula musical on els actors i actrius expressen una part del seu diàleg tot cantant. Però la narració i l'argument, a més de les excel·lents interpretacions de tots els qui hi participen, ho salven tot. La història és trista, tot un drama. No hi ha escenes per riure però la tendresa envaeix la pantalla en tot moment i et captiven les emocions i els sentiments dels personatges. Les cançons no són pas, com indica el títol, d'amor. Són temes que parlen el desamor, de sensacions tristes però també melancòliques. No penseu que veureu una porqueria

DIGITALS: ENS FALTARAN DITS PER CONTAR-LOS

Imatge
Ara que ha arribat el temps dels rovellons, un dels meus plaers és agafar-los de bon matí i fer una paradeta sobre les deu per menjar-me un entrepà de pops fets a casa, us vull parlar dels diaris digitals. Us preguntareu quina relació tenen els fruits del bosc amb els fruits de la xarxa. Si mirem l'increment de diaris digitals apareguts els darrers mesos, sembla que creixin com els rovellons, de la nit al dia i en grups. De digitals, com de rovellons, n'hi ha de molts sans i altres que ja neixen enverinats i poden ser mortals per als qui els tastin. Crec bastant en les imparcialitats i tot i que n'hi ha que l'apliquen amb proximitat, altres no saben ni què és. No crec gens en els colors polítics aplicats al periodisme però és ben cert que, mentre alguns digitals diversifiquen molt l'arc cromàtic, altres es queden únicament amb un sol color. M'agrada la qualitat i el criteri i en molts casos la qualitat és pobre i el criteri el marca la maquinaria del partit o

SENSACIONS DE LA SETMANA

Imatge
Aquesta setmana m'ha deixat indiferent a nivell informatiu i això no és massa bo. He llegit que Cambrils acollirà una jornada sobre promoció turística i he pensat que Cambrils segueix fent pudor per culpa de la falta de previsió i la passivitat del govern de torn. Vaig veure fragments del programa que presenta aquell que insultava als concursants d'OT i vaig arribar a la conclusió que aquest paio ja no em pot caure més malament perquè em cau fatal i el considero un impresentable que, sota les ulleres de sol, amaga un personatge fosc, un toca nens, un pervertit, un agressor. Als Estats Units han descobert que el Todd Willingham, un jove de 23 anys acusat de provocar l'incendi en que van morir les seves tres filles, és innocent. Llàstima que el Todd morís el 2004 a la cadira elèctrica perquè el consideraven culpable. I ha tornat al quirofan el primer pacient trasplantat de cara al nostre país. I he pensat que els metges, els qui tan s'omplen la boca fent la roda de p

DIGITALS, MÒBILS I PUNTS

Imatge
DIGITALS: Al diari online Reus Digital hi podreu llegir l'article d'opinió que ha escrit l'amic Ignasi Basora dedicat al meu germà Carles. Crec que és un molt bon repas a la vida del Carles i que permet donar a conèixer o recordar tot allò que va fer en vida. Als qui el vareu gaudir únicament us demano que visiteu aquest link i deixeu un missatge amb allò que us surti del cor. MÒBILS: Jo segueixo sense telèfon mòbil. El passat 14 d'agost el vaig perdre al tren que em portava a Barcelona i després va passar el que va passar. Crec que tot té una raó o motiu i de moment segueixo sense aparell ni número mòbil. De fet, estic més tranquil que mai. Els qui volen trobar-me ja saben on fer-ho. PUNTS: Ahir vaig retrocedir als anys d'infància. En aquella època era molt entremaliat i sovint acabava amb el cap obert o un tall al genoll o la mà. Ahir, mentre el metge em posava quatre punts al cap vaig fer aquest remember que em va permetre arribar a la conclusió que de peti