DIGITALS I FULLS PARROQUIALS

M'he animat a parlar dels mitjans de comunicació i les seves directrius marcades en molts casos des dels governs de torn. L'estudi encarregat pel govern de la Generalitat per saber de quin peu calça cada mitjà i periodista és del tot vergonyós i denunciable si partim de la base que avui en dia els mitjans manipulats ensenyen tan les plomes que no cal cap estudi ni gastar-se els quasi 30.000 euros que ha costat i que ha estat encarregat a algunes de les empreses de comunicació amb carnet socialista, republicà o verd (verd és un dir).

Em sobta, i ho deia fa poc en un post, la proliferació de tants diaris digitals a les comarques de Tarragona, especialment a la zona absurdament anomenada "el camp". Qualsevol chicharelo pot posar en funcionament un paskin on explica les seves veritats adreçades als seus.

Un cop neix el primer mitjà s'obre la veda i tothom destina els seus diners, els que reben des de la Generalitat molts dels nous digitals creats recentment, a intentar manipular sectors de la societat. I ningú diu quin és el rerefons del mitjà o plataforma social que han creat i que acabarà esdevenint un Full Parroquial.

Des d'un principi he defensat que el "Mou-te" serà, en un futur molt proper, una plataforma política malgrat els seus creadors o neguin (toca fer-ho ara). I m'agrada aquesta idea que una part de la societat, farta de les sigles polítiques de sempre, intenti ocupar el lloc que els pertoca en un ajuntament en forma de regidors. Si partim del nombre d'associats al Mou-te i als altres centenars de persones que comparteixen la seva essència sense implicar-s'hi, a les eleccions del 2011 aquest moviment podria entrar al consistori amb dos o tres regidors.

En el cas del "Mou-te" les formes són elegants i les demandes que es proclamen, del tot coherents. No és el cas d'altres persones que intenten manipular petites fraccions socials mitjançant digitals que diuen defensar "el camp" o duen nom d'agenda mediambiental i del segle que vivim i que manipulen, maquillen, retoquen, fan a la mida i presenten en safata als seus allò que consideren informació.

És lícit que partits de fora que volen presentar-se a les municipals busquin gent de casa per començar a caminar. És lícit que partits importants a nivell europeu, com els verds (el verds de veritat), facin propostes per encapçalar les llistes a algun conegut líder ecologista de la ciutat de Tarragona malgrat rebin una negativa. És lícita la lluita interna de les principals formacions polítiques on hi ha més persones disposades a ocupar el número 1 que voluntaris per acabar d'omplir la llista.

És lícit crear plataformes de debat social que cal que acabin fent realitat aquest debat a un ajuntament. El que no és lògic, per exemple, és que un centre sanitari que s'ha de dedicar a allò que indica el seu nom acabi creant un nou "paskin" mal dissenyat i carrincló en un intent de fer-se una quota de poder i vots que mai aconseguirà perquè, quan s'ensenya tan la ploma, s'acaben veient els galls en un galliner que ja està massa mogut i remenat.

En aquest país el més ruc fa rellotges de fusta i crea mitjans de control de la comunicació i això, vulguem o no, fa mal a la majoria. Passades les eleccions municipals del 2011 hi haurà l’esbandida i tot tornarà al seu lloc. Quedaran els primers que van apostar per un digital i veurem en aquesta immensitat anomenada xarxa internet petits vaixells fantasmes navegant a la deriva sense amo ni control.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agrada molt l'article però encara no sé quin és el digital pioner i que es quedarà quan el sector es resitui. Perdona per aquesta ignorància però no he seguit a fons el naixement de tots ells.
Juan F Del Valle ha dit…
Lo del Dr.Adserà y Sanroma como director parece más una burla que un intento de crear opinion y mantener informada a la sociedad. Yo trabajo en el sector metal u estoy pensando en crear otro periodico de estos. A ver si me va bien y me cargo a los otros y al fina l acabo de concejal.
Anònim ha dit…
Atesa la teva condició de periodista, considero aque aquest article és força, força valent, assenyalant a qui cal i dient el que realment hi ha en aquest moment. No hem d'oblidar que als pobles tothom es coneix, i això, de vegades, pot passar factura.
Jo, en la meva ignorància i sense estar entre la "creme de la societé", també ho veig així.
Albertus Magnus.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, el primer diari digital que va sortir a l xarxa a la ciutat de Tarragona va ser el Tot Tarragona i a Reus, el Reus Digital. Més tard hi ha hagut altres invents que són els que, sota el meu parer, aviat quedaran en un no res.
Oscar Ramírez ha dit…
Juan F Del Valle, te animo a que pongas en marcha el digital. Además, si trabajas en el sector metal seguro que será un digital "duro".
Oscar Ramírez ha dit…
Albertus Magnus, moltes gràcies pel comentari i per titllar de "valent" l'article. Sempre vaig amb la cara per endavant i sense amagar-me. A mi ja em coneixen tots i saben de quin peu calço. Per això, quan convé, llenço un cop de llengua i dic el que penso. Sóc així, jajaja. I si compartim parer, molt millor.
Anònim ha dit…
Tants diners per no res, i que a mes a mes, justificar-los queda lleig?. No ho entenc.

M´ha agradat molt aquest post, Oscar.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, moltes gràcies pel comentari.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS