Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2008

UN REGAL, UN SILENCI.

Imatge
Fem una pausa. Deixem a banda la crisi que ja ens surt per les orelles de tant de parlar-ne i aturem-nos un moment en el silenci. Avui, tot just quan arribava a casa, he vist que el cel tenia una tonalitat especial i que la platja era plena de gavines reposant sobre la sorra i acabant de menjar-se les restes de peix que els pescadors han llençat tot just quan arribaven a la Llotja i acabaven de destriar les captures del dia. Eren quarts de sis i d'ençà que van canviar l'hora es fa fosc molt més aviat. M'ha semblat que la bellesa del paisatge es mereixia ser immortalitzada i compartida amb tots vosaltres, com un regal. He anat un moment a casa per agafar la càmera de fotos. He tornat a la platja. El resultat és el que veieu, aquestes dues imatges i un centenar més que em guardo per quan necessiti pau i silenci. Heu vist quins colors té el cel? Us heu fixat la lluita de les gavines a pocs metres del mar nerviós d'aquesta jornada? Cambrils té això, la màgia d'uns pai

EL BANC

Imatge
Els protagonistes d'aquest post podrien ser els de la foto o qualsevol grup de persones grans que dediquen part del dia a compartir conversa asseguts en un banc de qualsevol plaça. Maten el temps i així, de pas, no gasten els diners de la seva macropensió comprant-se coses inútils a les botigues o prenent copes en un bar. El banc és la seva segona casa i estic convençut que sovint parlen de les possibilitats que tindria aquest element del mobiliari urbà si disposes de més luxes com ara una televisió, una taula de treball o un reposapeus. Això els faria més fàcil la jornada però saben que ara no pot ser, no toca, la crisi impedeix aquests luxes. El banc on parlen és a la típica plaça on hi ha diversos comerços. Aquests dies un dels temes de conversa és l'economia i els seus efectes a la plaça. Veuen que hi ha persianes baixades i amb un retol que anuncia que el local es lloga. Fins fa poc aquests locals eren oberts però això era abans de la crisi. Ha tancat l'oficina immo

SEGUR QUE NO ESTEM SEGURS

Imatge
FOTO: REVISTA CAMBRILS Ara hem sabut que els veïns del Moli de la Torre, una de les urbanitzacions de Cambrils més conegudes, van aconseguir, ara fa quinze dies, que un empresari que viu en aquesta zona patis un segrest exprés per part de dos desconeguts . Els fets van tenir lloc el passat dia 11 quan aquest empresari va arribar al pàrquing privat de casa seva acompanyat de la seva filla, menor d'edat. Un individu estrany i vestit de negre es va apropar al vehicle i li va dir que l'havia de dur a la seva empresa perquè tenia un problema. L'empresari va olorar la trampa i va respondre que no es mouria d'allí. L'home de negre va sortir corrent i un matrimoni que passejava per la zona va veure tota l'escena: l'entrada del cotxe al pàrquing, l'home que seguia al cotxe i la fugida del mateix. Aquest matrimoni ja havia vist coses estranyes abans. Davant de l'aparcament, a l'altra costat de carrer, una moto amb la matricula tapada amb una bossa i el c

SENTIT I SENSIBILITAT

Imatge
El moviment es demostra caminant. He escoltat aquesta frase, en castellà, centenars de vegades. Ara ve al cas, per il·lustrar aquest post on vull recordar que hi ha crisi i que, més que mai, cal que l'administració estigui al costat del ciutadà. La sensibilitat dels polítics es demostra, per exemple, alleugerint la carrega fiscal dels habitants del municipi que gestionen (alguns es pensen que governen) quan s'acaba l'any i cal revisar els impostos i taxes pel següent exercici. Aquí es distingeixen dues classes de gestors, els bons i els pèssims. Els bons són aquells pocs que poden ser capaços de mirar-se els números de dalt a baix per aconseguir congelar els impostos o rebaixar-los buscant formules per equilibrar la balança i evitar deixar d'ingressar aquella part de diners que han decidit no cobrar al poble. Els pèssims, aquests van en augment i ja eren masses, són tots aquells que augmenten els impostos al nivell de l'IPC tot explicant, sense arguments reals i cr

AMB LES IMATGES N'HI HA PROU

Imatge
Demanar justícia a la Justícia sempre resulta complicat però faré un nou intent, que no sigui dit. Crec que amb les imatges que ja hem vist tots i on es veuen els tres joves que van cremar a una indigent en un caixer de Barcelona l'any 2005, n'hi ha prou per enviar-los anys i anys a la presó. Aquests dies se celebra el judici i es dediquen a llençar-se les culpes els uns als altres. N'hi ha un que encara és menor d'edat i acusa als altres dos mentre aquests l'acusen a ell. El cas és que els tres són uns assassins en potencia que han tingut la cara dura de dir al jurat que es pensaven que al bidó de benzina que li van abocar a sobre a la víctima abans de cremar-la viva, hi havia aigua. Entre el moment que els va passar pel cap cometre el crim i fins que el van cometre, van tenir temps suficient per a rectificar i per tant no es pot argumentar cap bogeria transitòria ni cap moment puntual de confusió fruit de res. Els plors i les excuses , ara no valen. El que han de

SI US PLAU, CONTENCIÓ VERBAL

Imatge
L'alcalde d'Ascó s'ha begut l'enteniment del tot. Enmig del debat generat per la manca d'informació que tenen els polítics i els ciutadans per part dels responsables de les nuclears de les nostres comarques, aquest senyor, Rafael Vidal va i diu que no descarta la candidatura del municipi per acollir el futur magatzem temporal centralitzat de residus nuclears que, dit clar i català, vol dir cementiri nuclear. És just el que ens faltava, que els del nostre territori estiguin al costat contrari i diguin aquestes bajanades que només poden respondre a interessos econòmics quan un es pensa que els diners ho arreglen tot.Sr. Alcalde d'Ascó: Aquí, al camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, de merda ja en tenim prou. Nuclears, químiques, elèctriques, cicles combinats, molinets de vent, dipòsits de gas soterrats.... Aquí, a les comarques tarragonines, la gent vol viure en pau, sense ensurts i tot respirant aire net, sense la por que suposa tenir una instal·lació que

PIM, PAM, PUM

Imatge
Caiga Quien Caiga ha estat sempre un bon espai televisiu. Comprometre als polítics s'ha convertit en un objectiu gens fàcil que, per sort, cada cop és més habitual. Aquest passat divendres, en aquest programa que ara es pot veure a La Sexta, un dels reporters va formular una de les millors preguntes que he escoltat els darrers anys. Li va fer al president del govern, pocs dies després de l'anunci europeu d'injectar diners als bancs que, lluny de debilitar-se amb aquesta crisi, es faran més forts que mai. Ras i curt. Una pregunta ideal amb un doble objectiu: o hi ha resposta o hi ha silenci. La pregunta del reporter del CQC a ZP va ser aquesta: ¿Porque es más fácil salvar al capitalismo que luchar contra la pobreza? La resposta va ser el silenci del president espanyol. Una mostra més del personatge que ens desgoverna cada dia, del detall de la persona que va amagar la crisi en plenes eleccions i que ha hagut d'admetre aquest mot, crisi, per trons. Ara que el tornin

FERNANDO SAVATER: ARA SI T'ESTIMES CATALUNYA?

Imatge
La sorpresa gens agradable ja és coneguda per tots. Una editorial catalana, fundada a Barcelona el 1949, ha premiat amb 601.000 euros a Fernando Savater , filòsof i escriptor espanyol i conegut per la seva fòbia a Catalunya. Aquest personatge és l'autor d'algunes de les pitjors frases que desprestigien aquest país. Una vegada va dir: "El nacionalismo en general es imbecilizador, aunque los hay leves y graves, los del forofo del alirón y el que se pone el cuchillo en la boca para matar. Hay gente sin conocimientos históricos, el nacionalismo atonta y algunos son virulentos. Afortunadamente en Cataluña la situación es diferente a la del País Vascó, aunque esa minoria es una alarma que nós dice que algo hay que hacer. El nacionalismo es una inflamación de la nación igual que la apendicitis es una inflamación del apéndice." Fernando Sabater també és conegut per ser el principal impulsor del Manifiesto por la lengua común que va rebre el suport d'altres personatges q

6.800 I PUJANT

Imatge
El caos s'apodera dels jutjats de Tarragona on els secretaris judicials han fet public el seu malestar i han denunciat la situació laboral que han d'afrontar a diari. Actualment hi ha 6.800 sentencies en tramit, pendents del judici corresponent o de la seva execució. La trentena de treballadors afectats veuen com any rere any augmenta el nombre de casos que s'hauran de resoldre i se'n resolen molts menys dels que entren. Dit d'una altra manera, cada any hi ha més papers pendents, més caos. Si les sentencies no estan executades la gent que ha d'entrar a presó no hi entra quan toca, els qui han de cobrar una assegurança no la cobren i els advocats tarden mesos a cobrar els seus serveis. La situació és tan difícil que els afectats, els secretaris judicials, han arribat a afirmar que a Tarragona podria passar el mateix que va passar als jutjats de Sevilla amb el cas de la Mari Luz. El proper dimarts el col·lectiu de treballadors dels jutjats de Tarragona faran j

ELS RICS JA PODEN DORMIR TRANQUILS

Imatge
Després de dies d'incertesa, els rics ja poden respirar tranquils. L'IBEX 35 ha aconseguit avui la pujada més gran de la seva història, un 10,65 per cent . La resta de borses europees també han incrementat el seu valor i els rics europeus també tornen a somriure. Hem de donar les gràcies al G7, el grup dels més poderosos, i als responsables polítics dels 15 països de l'euro que aquest cap de setmana s'han reunit amb caràcter d'urgència per posar fre a la situació. La solució ha estat la que ja sabíem tots, injectar diners i més diners a les entitats financeres , els bancs que al final d'any sempre presenten balanços amb guanys escandalosos i que ara encara seran més rics. El govern espanyol avalarà amb 100.000 milions de pessetes els deutes de la banca espanyola. Mentre, el Santander ja ha anunciat que ara, en temps de crisi, ajudarà als altres bancs on hi té accions i en alguns casos els comprarà. L'executiu espanyol s'ha sumat al carro i, com França

GRÀCIES DE TOT COR

Imatge
M'he quedat gratament sorprès. No esperava guanyar i ha estat així. Aquest diumenge s'ha fet públic el resultat dels Premis Cat , els premis populars de la catosfera. Els havien convocat mesos enrere els blocaires Boira, iruNa, XeXu, Carme, Jordi Casanovas, C@t i Vier . Es van crear uns guardons dividits en diferents temàtiques, fins a 13. Hi havia convocats el Premi Cats en les categories de blog Original, Revelació, Sentiment, Compromès, Visual, Imatges, Divertit, Carismàtic, Reflexiu, Literari, de Divulgació, Comunitari i Polític. En total es van proposar 273 blogs i els cinc més votats en cada categoria, en alguns casos han estat tres o sis, van arribar a la fase final on la gent ha tornat a votar. Les dades finals són aquestes. Aquest blog, el Tot és possible , havia estat votat com a blog original, reflexiu i polític i al final va ser un dels finalistes en la categoria de blogs polítics. Els altres dos blogs que competien per aquest guardó eren el Bloc sense fulls de

EL REPTE

Imatge
L'amic Marcel em proposa un repte i ja sabeu que m'encanten els reptes o sigui que l'afronto des d'ara mateix. El cas és respondre quatre preguntes molt interessants que permeten als lectors dels blogs conèixer més a fons als seus autors. Comencem. 1. Agafa el llibre més proper que tinguis, obre la pàgina 18 i transcriu la quarta línia. "L'Alquimista és el seu ajudant, Monsieur Ascalaphe, especialista en mousses i salses, per a alguns el millor del sector". Llibre: El bar sota el mar. Autor: Stefano Benni. Editorial: Moll. 2.-Explicar l’últim que he vist a la tv: Va ser ahir a la nit, sobre les 22.00. Vaig veure a Canal 33 el programa En clau de vi , presentat pel Marcel Gorgori. El convidat de la setmana era el cuiner Isma Prados. M'encanta aquest espai i el lema que sempre utilitza en Gorgori: de vins se'n aprèn tastant-ne, però també parlant-ne. 3.- Quins projectes tens entre mans? Ara espero impacient que d'aquí un mes es presenti

APOLOGIA DEL TERROR

Imatge
Pluges intenses que acabaran en ciclons tropicals, temperatures extremes, la pujada del nivell del mar a cotes impensables, moltes inundacions i l'aparició de gasos amb efecte hivernacle que malmetran la flora i la fauna. Tot això succeirà a les costes de Tarragona d'aquí a uns anys segons els científics d'arreu del món que aquests dies participen al Congrés de Climatologia que acull la Universitat Rovira i Virgili. Home, sempre és d'agrair que ara que estàvem tant tranquils, sense crisi, amb uns sous més que dignes, hipoteques baixes i un IPC irrisori, ens donin aquest ensurt. És l'única forma d'evitar aquesta sensació que felicitat que ens envolta a tots i totes de manera constant i que ens podria provocar la mort d'èxit, una defunció atípica i que aquí arreu d'Espanya, a Tarragona encara més, té moltes possibilitats de liderar el rànquing per sobre els casos de càncer, accidents de circulació o atacs de cor. Ara era el moment de fer aquest congrés i p

A UN EURO EL DINAR

Imatge
La bogeria del propietari del Bar Morryssom de Barcelona té un rerefons que cal analitzar en aquests moments de crisi. Pedro Sausor, l'amo del local, va decidir ahir dimarts servir el Menú del Dia a un euro . De primer podies triar arròs negre, macarrons o verdures i de segon hi havia cuixes de gall dindi, estofat de vedella, llonganissa amb patates o lluç a la romana. Primer i segon plat més el cafè, les postres i el vi a un sol euro. Sausor diu que ho va fer per ajudar als seus clients a sobreviure amb la crisi però el cert és que dels 125 menús que serveix diàriament va passar als més de 500 servits ahir al migdia. És més, es planteja tot i que no ha dit per quan, fer la mateixa bogeria però aquesta vegada el menú no valdrà 1 euro, costarà només 50 cèntims. Explicada la història, busquem el rerefons o girem la truita, mai millor dit, per comprendre els motius de l'oferta. Aquest bar, com tots els de l'estat, ha notat una davallada en el nombre de clients. Cada dia hi ha

DOS RAMATS DE RUCS I SOMERES.

Imatge
Tot fent zàping he descobert un programa que es fa a Antena 3 les nits del dilluns. Es diu "No es programa para viejos" i el presenta la Patrícia Gaztañaga , la mateixa que tenia un diari personal cada tarda a la mateixa cadena. El nom de l'espai que ara presenta és de molt mal gust perquè discrimina però l'espai, pel que fa a la seva originalitat, es mereix un aprovat. Divideixen el plató per la meitat i en cada part hi posen un ramat de joves de totes les edats i tres o quatre persones més adultes. Tots aquests estan drets tot el programa i al centre del plató hi ha vuit convidats més, quatre a cada banda, que són els qui han de centrar el debat. El cas és que cada setmana es toca un tema en concret i que els del mig exposen les seves idees i els dos ramats van escridassant la part contraria quan aquesta parla. De tant en tant, la presentadora agafa el micro i pregunta a alguns dels joves del ramat sobre el tema que els ocupa i és quan descobreixes que si aquesta é

DÉU ESTÀ D'OFERTA

Imatge
L'Església Catòlica no acaba de tocar fons en el seu llindar de la incoherència. El grupuscle o secta més ben organitzat de tota la història, el mateix que predica allò que no creu tot mantenint grans palaus i riqueses, ha decidit fer un pas més en el seu ànim recaptatori destinat a engreixar les panxes dels seus alts directius celestials gràcies a l'esforç dels pobres d'ànima i butxaca. A partir d'aquest dilluns a la Catedral de Ribeirao Preto, a Brasil, els fidels podran pagar les seves almoines amb tarja de crèdit . Diuen que la petició ha arribat directament dels feligresos que, a milers i en ramat, han preguntat si es podia pagar amb la VISA i ells, l'església, en un intent d'alleugerir les inquietuds d'aquestes animes de Déu, han creat la formula que també s'utilitzarà en la celebració de bodes i batejos. Els responsables de la iniciativa són els mateixos que, pensant en la creació de l'univers i el món, van proposar reduir la població de colom

AQUÍ NO PASSA IGUAL

Imatge
Si us parlo de Jean Charles de Menezes segur que no us sona. Si us pregunto qui és, us vindrà al cap que potser és un futbolista brasiler o portuguès, un escriptor o un metge. A mi m'ha passat igual. En Menezes és aquell jove electricista brasiler que la policia anglesa va matar al metro de Londres tot pensant-se que era un terrorista àrab. Això va succeir el juliol de 2005 i ara, tres anys després, el comissari en cap de Scotland Yard, Ian Blair, ha presentat la seva dimissió per aquest afer i altres de menor importància. Ha aguantat tres anys de pressió i de critiques i al final s'ha rendit i ha decidit plegar. La premsa anglesa l'acusa fins i tot de contractar, amb diners públics, a un assessor que l'ha ajudat a netejar la seva bruta imatge. Blair no té ni la confiança del seu alcalde ni la dels seus companys i, tot que li ha costat, ha acabat marxant. Fa un any va dir als mitjans de comunicació que no dimitiria. La noticia la publicaven diversos diaris . Les seves