Archive for d’octubre 2007
ENQUESTA FINALITZADA

DIARI DE LA MAR

Tag :
LINKS
UNA ENQUESTA I UN POST PENDENT

Tag :
ENQUESTA
PASTILLES I VOLANT, PERILL CONSTANT

OVERBOOKING AL CEL

Més preguntes: els capellans, monges i frares beatificats, de quin bàndol eren? En quin criteri es basa l'església per decidir quin bàndol era el bo i el dolent? No som tots, en teoria, animes de Déu? per que es beatifica únicament els morts del 1934 al 1937? Els morts del 1938 al 1939, no tenen el mateix valor?
Indignant i vergonyós. Ara i més que mai em declaro no creient. No sóc ningú per donar cap consell al Vaticà però si recomano a tota l'església un disc. És de Nacho Cano i es diu "Dos mundos separados por el mismo Dios". Com sé que tenen molta feina amb això de les beatificacions, aquí deixo el vídeo i els estalvio més treball.
VILA ENLLÀ (CAPÍTOL 2)

El peix gran es menja al petit i es demostra un cop més amb la denuncia que ha fet un pescador de Tarragona. Assegura que la fuita de fuel de Repsol ha malmès el palangre de la seva barca. Un cop més rep el sector de la pesca però ara cal saber la resposta a la pregunta bàsica: algú li farà cas a aquest pescador o passarà com sempre que davant d'aquestes situacions han de pagar-se l'avaria de la seva butxaca?
Els Ajuntaments ja no son aquella administració que presta servei al ciutadà. Ara son elements recaptadors, escurabutxaques dels seus clients, nosaltres. Els aparcaments de Reus recaptarà enguany 4 milions i mig d'euros més que l'any passat. No cal dir més.
A l'Ajuntament de Reus no canta únicament l'Ariel Santamaria. També canta i cada dia més el propi Alcalde. Lluís Miquel Pérez li ha prohibit al portaveu de la CORI tornar a casar si va vestit d'Elvis. Algú li diu a Pérez si la roba que es posa al matí li queda bé o sembla un Charlot?
I encara a Reus, bevem bevem que el món s'acaba. Un reusenc ha dedicat mitja vida a crear el que ara ha anomenat Museu del Vermut. El protagonista és la beguda i els elements recollits son tots al voltant d'aquest caldo dolç que s'acompanya amb sifó, patates, olives i escopinyes. La pregunta que em ve al cap és clara: calia parlar ara del vermut? Justament ara que faig dieta?
I últim apunt. Unespa (Unión Española de Entidades Aseguradoras) permet omplir un qüestionari que al final, contestades les preguntes, et diu quants anys més viuràs. Lògicament és absurd però m'ha agradat veure que no moriré fins els 73. Encara no he viscut la meitat de la meva vida.
Per acabar, comentar-vos que he incorporat a la secció Espais Interessants el blog de la Maria Rosa Martí. Es diu Feminitzant la Tarracosfera i és altament recomanable. Per cert, Tarragona 2016, un dels meus blogs preferits, fa un any de vida així que entreu-hi i els dieu alguna cosa al Pere i al Cèsar. Pel que fa a la imatge de la setmana, em quedo amb la imatge del post sobre el noi agressor i la dels immigrants empresonats en un cayuco però també amb un vídeo que podeu veure al blog del Josep Maria Yago. És del cantant José Guardiola "el fatxa". No us perdeu la lletra. Feu clic aquí. La imatge del post és de les Illes Faeroe que molts coneixent per la seva selecció de futbol. A la secció una ullada... podreu fer una visita a les Faeroe i també a San Marino, dos petits grans espais dins el món.
PASSEN ELS DIES I ELS MORTS

Tag :
ARTICLES SOCIETAT
L'ACTITUD QUAN ES VIU I VEU UNA AGRESSIÓ

EL DIMONI VA DE SANT

JA NO HI HA REFERENTS

NOVA ENQUESTA I NOUS LINKS

Per acabar, una altra cosa. En la secció ESPAIS MOLT INTERESSANTS hi trobareu tres noves incorporacions. Es tracta dels blogs PERCEPCIONS del David Fernández, ARA MATEIX de la Zel i La Bicha del Esculapio. Els tres entren a formar part de la secció perquè considero que són espais que aporten opinió, ens fan pensar i estan creats amb originalitat.
Per cert: trobareu els links dels blogs dels polítics ebrencs si feu clic aquí
ANIMALADES

Organizaciones europeas y españolas me han informado acerca del sufrimiento al que son sometidos los animales en los espectáculos que se celebran en Coria durante las 'Fiestas de San Juan'. Estoy escandalizado. Los toros son torturados durante horas con dardos y banderillas. Es inconcebible que esto ocurra en el siglo XXI. No apoyaré el turismo ni viajaré a cu ciudad hasta que se promulgue una LEGISLACIÓN que PROHÍBA todas estas crueldades con animales.
Us deixo aquí l'enllaç per si voleu signar. La foto pertany al blog el mar y yo on també parlen d'aquesta crueltat.
VILA ENLLÀ (CAPÍTOL 1)

La meitat del Delta de l'Ebre pot quedar submergit l'any 2045 com a conseqüència del canvi climàtic. Ho assegura l'Observatori del Risc de Catalunya en el seu informe de 2007 .Que hem de fer per evitar-ho i, sobretot, perquè hem permès que arribi aquesta situació?
Els trens comencen a circular lentament en els dos sentits pel tram Bellvitge-Sants i es normalitza la circulació a totes les línies de Rodalies. Un episodi més del mal funcionament d'aquesta companyia.Que ha de succeir per aconseguir que les línies de Rodalies, les més transitades pels ciutadans, funcionin bé? Quants caps han de rodar a la direcció?
La primera clienta del nou Mercat Central provisional de Tarragona, el que estarà obert mentre es fan les obres de reforma l'edifici de la Plaça Corsini, va comprar una botifarra blanca. Que succeirà després de les obres de reforma amb tot el que han hagut de pagar els paradistes per continuar al nou edifici reformat? Es podran lligar els gossos amb llonganissa?
L'Ajuntament de Cambrils augmenta un 6 per cent de mitjana els impostos per l'any 2008 i l'alcalde diu que és un augment moderat.L'augment moderat del 6 per cent és el mateix que notaran a les seves nòmines els cambrilencs el proper mes de gener quan es vegi que l'IPC és tres punts per sota, al 2,6 per cent? És així com un govern d'esquerres ajuda a les famílies dels mileuristes?
Iniciativa per Catalunya inicia una campanya per mostrar el seu desacord amb la subvenció que l'Ajuntament de Cambrils ha atorgat per la construcció d'un campanar a l'església parroquial de Sant Pere. Els ecosocialistes, a favor de la laïcitat.Qualsevol posició és bona però, perquè es desmarca IC-V en aquest tema quan tots els partits, del govern i la oposició cambrilenca, menys ells, van votar a favor de la subvenció? Estan al govern per poder i realment van a la seva? Ho faran molt sovint això de criticar l'Ajuntament mentre segueixen formant part de l'equip de govern?
Cadascú que faci les seves aportacions. Pel que fa a la imatge que m'ha impactat aquesta setmana, molt gratament, us enllaço amb el blog del Jesús M. Tibau on hi veureu un vídeo de la Montse Castellà, una cantant ebrenca amb la qual vaig tenir el plaer de treballar ara fa uns anys a la ràdio. La lletra de la cançó està basada en un text del Jesús. Musicalment i visualment, el vídeo és una joia que es mereix un ampli racó dalt del món. El podeu veure aquí.
I per acabar, m'ha agradat molt un post que he llegit aquesta tarda i que parla de la ciutat d'El Caire. El seu autor és en Matias Zibell, un periodista llatinoamericà que ens parla de la seva experiència i vivències a la capital egípcia. És un blog de la BBC en castellà i el post no té pèrdua. Llegiu-lo. Per cert, la imatge d'aquest post meu és del seu post.
RECORDA QUE ETS MORTAL

ARTICLE: Recorda que ets mortal
A l'antiga Roma, durant la cerimònia de coronació d'un nou emperador, l'escollit es feia acompanyar sempre d'un individu que, just en el moment clau de màxim esplendor, tenia la única funció de dir-li a cau d'orella: Recorda que ets mortal. Possiblement avui en dia a moltes persones els faria falta un d'aquests personatges. A alguns per córrer a velocitats extremes i matar-se a les carreteres, a altres per abusar de les drogues a les discoteques els caps de setmana o per no llegir el contingut i components de cadascuna de les cigarretes que s'empassen cada deu minuts. Ara hi ha un nou sector de la població que, com els que he comentat, posen en perill la seva vida, la dels altres i de pas un ofici tan antic, útil i imprescindible com la medicina. S'ha posat de moda consultar-ho tot via internet sense saber si la pàgina consultada és la bíblia del tema a conèixer o simplement un pamflet fet a mida per als babaus. S'ha posat de moda auto-medicar-se tot demanant consells i fent preguntes a traves de qualsevol foro, xat, blog o espai web creat qualsevol dia a qualsevol lloc per qualsevol il·luminat. A Internet hi han nascut tants metges com pàgines web de medicina ja sigui tradicional o natural. Una adolescent no anirà al metge per preguntar si es pot haver quedat embarassada per practicar el sexe sense precaucions el tercer dia del període menstrual però si formula aquesta pregunta a qualsevol racó d'internet i rep la resposta d'un dels il·luminats o, pitjor encara, d'una altra adolescent que ha tingut el mateix problema i va trobar la solució a la xarxa. Una altra persona consultarà perquè es queda dormida a la cadira del despatx cada dos per tres i descobrirà la solució i els medicaments a prendre sense desplaçar-se a la consulta del professional. I als qui fan l'automedicació via internet, doblement malalts per patir la malaltia que tenen i la de la ignorància, cal sumar-hi tots aquells que es guanyen la vida venen els medicaments per les autopistes de la informació. Cada dia trobem el nostre correu electrònic ple de missatges que anuncien tot tipus de medicines: des de la famosa píndola blava o viagra fins als anticonceptius, productes per aprimar-nos o remeis contra la caiguda dels cabells. Un estudi fet molt recentment conclou que la meitat d'aquestes farmàcies online diuen que no cal prescripció medica per comprar els medicaments. Cadascun d'aquests negocis fets a mida per als malalts de l'automedicació rep diàriament més de 32.000 visites, sis de cada deu operen des dels Estats Units i la gran majoria no protegeixen les dades dels seus clients. L'informe també diu que un vuitanta per sent d'aquests comerços electrònics venen productes falsos. La gent hi compra però l'aparell reproductor es queda quiet, els quilos de més no marxen i la calba és cada dia més lluenta mentre la cartera del comprador s'ha quedat del tot pelada.
A Internet tothom dona consells basant-se en vivències pròpies o en consells rebuts també via electrònica. Ni tan sols la psicologia se salva del control de la xarxa. Les patologies mentals i especialment les depressions, lideren el ranking de consultes fetes a aquestes pagines que creen els nous il·luminats de la medicina. La gent confon la conversa amb la consulta i allò que llegeix passa de ser un suport a ser la solució. Del que es llegeix, s'agafa tot. Fins i tot els noms dels medicaments consumits pel malalt que explica el seu cas perquè, si ell s'ha curat, qui li fa cas també se'n sortirà. I el més greu del cas en son les conseqüències de l'automedicació. S'aprecia tan poc la vida que se li dona al cos allò que ens diuen els altres amb els riscos que pot arribar a comportar. L'auto-prescripció acabarà sent el mal endèmic dels propers anys i no pas les pròpies malalties. Internet és tan gran com perillós i si parlem de medicina les conseqüències no es poden calcular. El buit legal que hi ha a la xarxa per aconseguir aturar totes aquestes farmàcies falses online portarà a la mort o a l'agreujament de la seva malaltia a milers de persones. La única formula per evitar-ho és l'auto-convenciment com a pas per evitar l'automedicació. Cal que cadascú es convenci a si mateix i acabi dient-se interiorment: recorda que ets mortal.
A l'antiga Roma, durant la cerimònia de coronació d'un nou emperador, l'escollit es feia acompanyar sempre d'un individu que, just en el moment clau de màxim esplendor, tenia la única funció de dir-li a cau d'orella: Recorda que ets mortal. Possiblement avui en dia a moltes persones els faria falta un d'aquests personatges. A alguns per córrer a velocitats extremes i matar-se a les carreteres, a altres per abusar de les drogues a les discoteques els caps de setmana o per no llegir el contingut i components de cadascuna de les cigarretes que s'empassen cada deu minuts. Ara hi ha un nou sector de la població que, com els que he comentat, posen en perill la seva vida, la dels altres i de pas un ofici tan antic, útil i imprescindible com la medicina. S'ha posat de moda consultar-ho tot via internet sense saber si la pàgina consultada és la bíblia del tema a conèixer o simplement un pamflet fet a mida per als babaus. S'ha posat de moda auto-medicar-se tot demanant consells i fent preguntes a traves de qualsevol foro, xat, blog o espai web creat qualsevol dia a qualsevol lloc per qualsevol il·luminat. A Internet hi han nascut tants metges com pàgines web de medicina ja sigui tradicional o natural. Una adolescent no anirà al metge per preguntar si es pot haver quedat embarassada per practicar el sexe sense precaucions el tercer dia del període menstrual però si formula aquesta pregunta a qualsevol racó d'internet i rep la resposta d'un dels il·luminats o, pitjor encara, d'una altra adolescent que ha tingut el mateix problema i va trobar la solució a la xarxa. Una altra persona consultarà perquè es queda dormida a la cadira del despatx cada dos per tres i descobrirà la solució i els medicaments a prendre sense desplaçar-se a la consulta del professional. I als qui fan l'automedicació via internet, doblement malalts per patir la malaltia que tenen i la de la ignorància, cal sumar-hi tots aquells que es guanyen la vida venen els medicaments per les autopistes de la informació. Cada dia trobem el nostre correu electrònic ple de missatges que anuncien tot tipus de medicines: des de la famosa píndola blava o viagra fins als anticonceptius, productes per aprimar-nos o remeis contra la caiguda dels cabells. Un estudi fet molt recentment conclou que la meitat d'aquestes farmàcies online diuen que no cal prescripció medica per comprar els medicaments. Cadascun d'aquests negocis fets a mida per als malalts de l'automedicació rep diàriament més de 32.000 visites, sis de cada deu operen des dels Estats Units i la gran majoria no protegeixen les dades dels seus clients. L'informe també diu que un vuitanta per sent d'aquests comerços electrònics venen productes falsos. La gent hi compra però l'aparell reproductor es queda quiet, els quilos de més no marxen i la calba és cada dia més lluenta mentre la cartera del comprador s'ha quedat del tot pelada.
A Internet tothom dona consells basant-se en vivències pròpies o en consells rebuts també via electrònica. Ni tan sols la psicologia se salva del control de la xarxa. Les patologies mentals i especialment les depressions, lideren el ranking de consultes fetes a aquestes pagines que creen els nous il·luminats de la medicina. La gent confon la conversa amb la consulta i allò que llegeix passa de ser un suport a ser la solució. Del que es llegeix, s'agafa tot. Fins i tot els noms dels medicaments consumits pel malalt que explica el seu cas perquè, si ell s'ha curat, qui li fa cas també se'n sortirà. I el més greu del cas en son les conseqüències de l'automedicació. S'aprecia tan poc la vida que se li dona al cos allò que ens diuen els altres amb els riscos que pot arribar a comportar. L'auto-prescripció acabarà sent el mal endèmic dels propers anys i no pas les pròpies malalties. Internet és tan gran com perillós i si parlem de medicina les conseqüències no es poden calcular. El buit legal que hi ha a la xarxa per aconseguir aturar totes aquestes farmàcies falses online portarà a la mort o a l'agreujament de la seva malaltia a milers de persones. La única formula per evitar-ho és l'auto-convenciment com a pas per evitar l'automedicació. Cal que cadascú es convenci a si mateix i acabi dient-se interiorment: recorda que ets mortal.
EL MEU RACÓ
Dins del caos hi ha l'ordre. Aquesta frase comença a semblar un tòpic i una excusa per totes aquelles persones que, com jo, estem acostumats a conviure amb un espai de treball i oci desordenat, ple de papers, notes apuntades en paperets de colors que apiles i acumules, revistes que guardes perquè un dia vas veure un article o una foto interessant, més bolis dels que faràs servir els propers cinc anys, objectes que utilitzes poc però que no es poden moure de lloc i altres elements que poden tenir poca utilitat però que tenen un fet en comú: son quotidians i si un dia no hi són, ho notes. Explico tot això per mostrar aquestes quatre fotos del meu racó de treball que també és el meu espai d'oci des d'on escric diàriament els articles del blog. De fet, actualment tinc a les meves mans tres blogs i aviat en seran cinc. Aquest racó obre portes cada mati, sobre dos quarts de nou, i tanca a les dues de la matinada. No és cap horari d'oficina, és el meu horari vital. Com veureu, en aquest espai hi ha de tot. El despatx té la seva taula amb els equips informàtics, estanteries plenes de llibres i figures que xuclen la pols, caixes amb material d'oficina i, en la part que no es veu del despatx, una discoteca amb més d'un miler de cd's. SI, hi ha una televisió i un DVD però no són per veure res indigne com els culebrots de la tarda o els telenotícies de TV3. Serveixen per muntar vídeos i reportatges. El quadre de la paret, amb un valor incalculable, és obra meva. Tot plegat és la zona de la casa que més habito. La segona és el llit i la tercera el menjador. Si us pregunteu el perquè faig publiques aquestes imatges us diré que la culpa la té el Josep Maria del blog Així ho penso. Ell va despullar-se abans que jo tot mostrant el seu espai de treball i oci. I ell ho va fer perquè hi ha una pàgina que es diu al descubierto que demana als blocaires que mostrem el lloc on passem aquestes bones estones escupin a la xarxa, sempre amb elegància, els nostres pensaments i opinions. Ja em direu que us semblen les fotos. Per cert, animeu-vos i despulleu-vos virtualment, ensenyeu el vostre espai.




EL SEXE DELS POLLETS I LA VIAGRA DELS HÀMSTERS

SORTIR AL CARRER PERQUÈ NO T'ENTRIN A CASA

LES VERITATS DE LA FIESTA NACIONAL DE ESPAÑA
Penjo aquest post ara que ja és, oficialment, el dia D. Aquesta és la definició que trobareu a la Wikipedia si poseu al cercador: Fiesta Nacional de España: conmemora la efeméride histórica del Descubrimiento de América por parte de España. La celebración tiene lugar cada 12 de octubre, donde se celebra un desfile militar en la Plaza de Colón de Madrid en el que asisten Su Majestad el Rey junto a la Familia Real y los representantes más importantes de todos los poderes del Estado, además de la mayoría de los presidentes de las autonomías españolas. El Descubrimiento de América fue trascendental para el país iniciando un periodo de proyección lingüística y cultural en América. Todo ello ocurrió en una época donde estaba finalizando el proceso de construcción del Estado actual, con la integración de los diferentes reinos peninsulares en un único reino.
Bé, quedem-nos amb tres o quatre conceptes:
El Descubrimiento de América: caldria que fos rebatejat com a Aniquilación de los indigenas a manos de los colonizadores o barbaros invasores españoles.
Desfile militar: Demostració de força i poder de l'exercit d'un país o nació que, en el cas d'Espanya, comporta llogar tancs i vehicles diversos a altres països o repintar els que estaven abandonats a magatzems.
Su Majestad el Rey junto a la Família Real: sense aportacions. Allí els van col·locar i aquí segueixen xuclant-nos la sang i la cartera.
Poderes del Estado: Actualment son la Església i la Família Real perquè l'exercit espanyol el formen quasi tants immigrants com patriotes. Als immigrants se'ls pot perdonar perquè quan arriben al nostre país l'únic que busquen és guanyar diners i els és igual collir enciams que portar un carabassó de ferro i fer el petó a una bandera que no és la seva.
Per acabar, una frase: La imprenta es un ejército de veintiséis soldados de plomo con el que se puede conquistar el mundo. (Johan Gütemberg)
QUAN US DEDIQUEU A LA CIUTAT?

- Quan acabarà el perill a la Plaça dels Carros soterrant el pas a nivell de la via del tren?
- Quan podrem entrar al Teatre Tarragona per a reduir el nostre dèficit en equipaments culturals?
- Quan s'obriran al public dos monuments declarats Patrimoni Mundial tan importants com el Teatre Romà i la Necròpolis?
- Quan es resoldrà el problema constant del mal servei de neteja que pateix la ciutat?
- Quan tindrem una població de coloms adequada i sense excessos d'aquestes rates-alades?
- Quan es farà una remodelació a fons de la Par Baixa de Tarragona?
- Quan s'asfaltaran les desenes i desenes de carrers en mal estat al centre i barris?
- Quan es faran polítiques dignes d'habitatge per a joves ?
- Quan deixaran de pensar en la seva cartera per a dedicar-se als seus ciutadans?
Si teniu alguna pregunta més la podeu afegir aquí, en aquest post. Esperem que els serveis d'intel·ligència de l'Ajuntament de Tarragona captin les preguntes i aportin alguna resposta.
5.000 GRÀCIES I 3 ENHORABONES

LES MANS DEL MEU MÓN

No cal arribar a les mans perquè les mans arriben soles. Aquest mosaic té com a únic element en comú el fet que el formen mans de persones que, des d'una o altra vesant, m'han influït en la meva vida. Son mans de musics, escriptors, directors de cinema, actors o jutges. Son mans de persones que llegeixo, escolto, veig o recordo i admiro. És, senzillament, un exercici visual fet amb tacte. A veure quantes n'encerteu!
BLOGS EBRENCS

Per cert, aquest proper dimecres dia 10 d'octubre donaré per enllestida la enquesta que haurà servit per escollir quins tres blogs dels deu que vaig proposar s'enduen el reconeixement ESPAIS. RACONS INTERESSANTS. Tancaré la enquesta el mateix dia que farà tres mesos d'ençà que vaig reiniciar aquest blog d'una forma seriosa i continuada i com tocarà fer balanç, diré els tres noms dels blogs.
Tag :
MÓN BLOGGER
FER EL PRIMITIU EN PLE SEGLE XXI

MENYS CREMAR I MÉS VIURE

AGULLA ENFILADA, BLOG AMIC

Va ser el primer fragment que vaig llegir en un nou bloc que ja em comença a resultar familiar perquè, en el procés que faig cada dia tot entrant als blocs que més m'agraden, hi ha entrat de ple aquest. El blog es diu ARA MATEIX, ENFILO AQUESTA AGULLA i la seva autora és la Roser Pros-Roca, una vendrellenca que viu a Tarragona i que comparteix la vida amb un amic meu, el Salvi Guinart. De fet hauria de dir que ells dos comparteixen la vida amb els seus dos fills, una nena que va creixent i un nen que saludarà al món el proper mes de gener tot dient: jo també vull ser rojillu i nastiqueru (la definició política vindrà més endavant, Salvi). Aquest blog, que avui mateix he enllaçat a l'apartat espais molt interessants, m'agrada perquè la Roser té una manera de dibuixar les situacions, explicar els moments, molt poètica i al mateix temps, molt real. Pots definir un fet de moltes formes i ella tria la més propera i melancòlica però també actual.
Tag :
LINKS
FER LOGOS, FER XURROS

EMOCIÓ I DIVERSIÓ

DIVERSIÓ: Cada cop que entro al blog CAMBRILS CANBRUT, creat per tres cambrilencs amb l'afany de reclamar canvis i millores als qui ara manen, em diverteixo més. Quan em van demanar assessorament a nivell de creació d'aquest espai que aviat linkaré no em pensava que en poguessin aprendre tan ràpid. Basicament per la seva originalitat quan parlen d'una forma tan fina d'un tema tan escrupolós com la brutícia. Per canviar amb humor el rellotge, per explicar les visites que es reben, per moltes altres coses. Vull pensar que el tarannà esquerrà del govern cambrilenc entendrà, en clau d'humor, la pàgina d'aquestes persones individuals. A aquest blog hi entro sovint perquè crec que és un espai fet amb ironia i realitat. Com ja sabeu visc a Cambrils, la meva dona, la Mar Roca, és regidora a l'Ajuntament, de moment a la oposició, i no comparteixo cap idea dels qui manen i encara menys la forma de fer del qui ara es fa dir Alcalde. Cal ser sempre sincer i a mi no em fa res dir les coses si les dic de cor, amb sinceritat i sense enganyar ningú.
Ànims als deu blogs que participeu a les votacions (podeu votar a dalt, a l'esquerre) i enhorabona als tres integrants del blog cambrilenc.
CANVIS I MÉS CANVIS

02 d’octubre 2007
DIARI DE L'ALGUER (2)
Tot s'acaba i el viatge a l'Alguer ha finalitzat. Han estat quatre dies intensos, plens d'emocions tot descobrint una bella ciutat ancorada en una illa, Sardenya, on tothom parla sard o italià menys els algueresos que ho fan en català. De fet, l'Alguer pot ser sense problemes aquell racó de món on qualsevol de nosaltres podria ser desterrat o podria anar a viure els seus darrers anys. El caràcter de la gent és un dels punts a favor dels algueresos. Son simpàtics, atents, amistosos i molt llestos quan entres als seus comerços, descobreixen que ets català i et venen allò que havies vist a l'aparador i un parell de coses més que no tenies previst comprar. Quan arriben les festes de Sant Miquel, el seu patró, l'Alguer s'omple de cultura i sons. A qualsevol racó de la ciutat hi ha petits concerts plens de gent disposada a escoltar ja sigui jazz, música típica algueresa o el heavy més heavy. Les botigues tanquen tard i els nombrosos pubs, restaurants i cafeteries, de matinada. Els grups de joves es creuen pels carrers amb els de turistes mentre la gent més gran fa el capuccino a les terrasses o mira el paisatge des del balcó de les seves cases. A nivell arquitectònic, l'Alguer és una joia de la mediterrània. La seva importància entre els segles XIII i XVII es palpa a les pedres de les moltes torres de defensa o la gran muralla que envolta i protegeix la ciutat. Si parlem de gastronomia, la llagosta a la catalana és el plat per excel·lència però, com a ciutat influenciada i amb arrels italianes, la pasta cuinada a les mil maneres i les pizzes guarnides amb ingredients impensables a casa nostra marquen el dia a dia. Els vins locals son bons i especialment els blancs. De postres, un tiramisu i amb el cafè, una copa del licor alguerès, el Mirto. La oferta hotelera és molt variada i tot i que hi ha preus cars als establiments de primera línia de mar, sempre pots trobar ofertes econòmiques als de segona línia o de l'interior i tot en una ciutat que, amb 40.000 habitants, es visita ràpid i es creua a peu sense massa dificultats. Si llogueu un cotxe a l'aeroport, per uns 30 euros diaris podreu tenir la oportunitat de fer escapades a la platja d'Instintino, Porto Torres, Capo Caccia o, més al sud, als municipis de costa plens de sorra blanca i aigües transparents. L'Alguer sedueix, captiva i et recorda que, un dia qualsevol, hi hauràs de tornar. Us he posat tres fotografies fetes ahir mateix on veureu Capo Caccia (foto feta dalt d'una barca), part de la ciutat (foto feta dalt de la Torre di Porta Terra) i la posta de sol (imatge realitzada a les set de la tarda i deu minuts a la façana marítima de l'Alguer).
Tag :
DIARI DE L'ALGUER