AGULLA ENFILADA, BLOG AMIC

A l'acabament del mes de setembre cada any passa igual: la vida torna a la normalitat després del desori de l'estiu. Festes majors, actes al carrer, sortides fins a les tantes, nits de marxa i de borratxera, vacances, tot queda enrera. Arriba l'hora del retorn a les escoles, de la reincorporació a les feines, de la normalització de la vida, en tots els seus sentits, especialment quan es reemprenen els horaris inflexibles i les obligacions imposposables.

Va ser el primer fragment que vaig llegir en un nou bloc que ja em comença a resultar familiar perquè, en el procés que faig cada dia tot entrant als blocs que més m'agraden, hi ha entrat de ple aquest. El blog es diu ARA MATEIX, ENFILO AQUESTA AGULLA i la seva autora és la Roser Pros-Roca, una vendrellenca que viu a Tarragona i que comparteix la vida amb un amic meu, el Salvi Guinart. De fet hauria de dir que ells dos comparteixen la vida amb els seus dos fills, una nena que va creixent i un nen que saludarà al món el proper mes de gener tot dient: jo també vull ser rojillu i nastiqueru (la definició política vindrà més endavant, Salvi). Aquest blog, que avui mateix he enllaçat a l'apartat espais molt interessants, m'agrada perquè la Roser té una manera de dibuixar les situacions, explicar els moments, molt poètica i al mateix temps, molt real. Pots definir un fet de moltes formes i ella tria la més propera i melancòlica però també actual.

Comentaris

Anònim ha dit…
Què més puc dir? Tu ho has dit tot, espero que encertadament. Moltes gràcies, amic. Em fa molt feliç que em meu modest blog t'agradi i t'hi sentis com a casa. Aprofito també per convidar a tothom qui ho vulgui, a entrar al meu blog. Sou tots benvinguts. La intenció és crear un espai íntim, pausat, però sense deixar de banda l'actualitat, la política, la crítica, la cultura, tot allò que ens mou i que bé o malament, mou el món. Aquesta és una mica la intenció. Tant de bo ho aconsegueixi. Em sento molt honorada i feliç. Moltes gràcies.
T'envio un petó virtual i espero poder-te'l fer en persona qualsevol dia d'aquests.
Roser
Oscar Ramírez ha dit…
Jo crec que el secret per mantenir viu un bloc és no prendre'l com una obligació de cada dia. Cal que siguin els deures a fer en el temps d'oci pel plaer d'escriure i buidar les sensacion interiors. No sé, és el meu parer. Gràcies pel petó virtual.
Anònim ha dit…
Òscar, tens tota la raó del món. Quan les coses comencen a imposar-se com a obligacions, deixen de tenir gràcia i es converteixen en tot el contrari del que en un principi pretenien; es converteixen en feina. M'encanta escriure i per això ho faig. Però encara tinc tantíssim per aprendre...
Oscar Ramírez ha dit…
L'aprenentatge es fa, en aquest cas, escrivint i el millor del cas és que mai s'acaba.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS