LA SOLEDAT DE LA MAGNÒLIA
És evident que a certes edats, els fets i les situacions les vius d’una forma diferent que en altres èpoques de la vida. La soledat, entesa com a sentiment d’abandonament o viscut com a situació de companyonia, canvia. Hi ha dies èpics quan vius sense ningú al costat, de la mateixa manera que hi ha dies rars, tristos, apassionants, plens de llum, lents i amb tants altres matisos. El problema és quan la soledat la tens – i la vius – de manera obligada, perquè et falten les persones que abans més t’omplien i alimentaven l’existència. Havent llegit el text que avui us recomano molt especialment, he entès moltes coses. I no en sóc pas jo l’autor, és la blocaire Magnòlia que, com alguns ja sabreu, respon al nom de Fina i és la meva mare. Sempre li he dit, d’ençà que va començar a publicar, que el més important és que s’alliberi escrivint, que perdi la por i no pateixi si comet errades ortogràfiques (cada cop en fa menys) o composa malament els paràgrafs (cada cop ...
