AGRICULTURA MENTAL

Amb la pluja, la malenconia pren cotes més càlides que en altres moments o èpoques. I neixen del record cançons que et duen lluny, a la recerca de moments que poden ser a la cantonada o a l’horitzó de més enllà. Aquesta perla del Yann Tiersen , que canta amb la Natasha Regnier i que s’anomena “Le parapluie” (El paraigües), té una lletra molt especial. Metafòricament parlant , i que cadascú agafi la metàfora per on vulgui, parla d’una noia que va pel carrer, mullant-se i sense paraigües mentre plou molt, i d’un noi que té un paraigües que ha robat a un altre amic. Ell li proposa a ella que es posi a sota, per protegir-la, i ella accepta.  I li deixa un racó del paraigües a canvi d’un petit racó al paradís. Fins que, com diu la cançó, arriba el moment en que els camins es separen fins i tot quan hi ha tempestes on compartir el mateix sostre, el paraigües. I es separen. Ell, la veu marxar i observa com es fa petita davant els seus ulls. I ella, se’n va sabent que ha gaudit

Nueces para el amo r és una pel·lícula poètica, sentimental i amb tocs un pel dramàtics. Dirigida per Alberto Lecchi , aquesta joia argentina, que va veure la llum l’any 2000 val molt la pena sobretot pels diàlegs dels protagonistes, el Marcelo i l’Alicia. Dels molts fragments especials que té, en destaco un que a més he apuntat i comparteixo a continuació:  Marcelo:-"El otro día conocí a una chica que me dijo que le gustaba ir de frente: En realidad, yo no leo libros, no voy al cine y tampoco le digo nada a las mujeres pero esta vez no tengo nada que perder y además creo que estoy enamorado." Alicia: -"La próxima vez que se te ocurra conquistarme no me sigas en secreto ni me mandes anónimos. No son tiempos para esos juegos." Hi ha un altre moment de la pel·lícula que també vull destacar i que podreu veure al final del text que segueix. És quan l’Alicia li llegeix al Marcelo un fragment d’una de les millors poesies que he llegit mai i de la qua

Comparteixo avui un text que he enviat a una convocatòria d’un premi de narrativa curta on es proposava, com a element de guió i redacció, la mirada humana vista des del punt de vista sentimental o d’amistat. Em va semblar interessant participar-hi.  Avui el jurat ha comunicat als participants, més de 600 autors de catorze països, el resultat de la primera fase. Han triat com a finalistes un total de quinze textos i d’aquí a pocs dies diran el nom del guanyador o guanyadora. El que vaig presentar és un d’ells, un dels finalistes. I com ja hi ha permís per a publicar-ho, comparteixo el meu escrit.  ROMA NO PAGA TRAIDORES Cadáveres exquisitos se amontonan en los túneles de mi recuerdo. Son personajes del pasado, hojas caducas - que se creían perennes - en mi árbol de la vida. Elementos andantes que llegaron en flor y se fueron siendo turba. Y en este campo de batalla que soy yo, cual mañana que se levanta trémula, empiezo de soldado y acabo en las galeras.  A tod

Què us sembla la portada definitiva del meu últim llibre? Us agrada? Si voleu saber el perquè de la presencia de la coliflor com a element únic i principal haureu de llegir-ho al llibre. Us en parlo una mica més. D’aquí a pocs dies podré anunciar oficialment quins amics i amigues llegiran textos d’aquesta “Agricultura Mental” a l’acte de presentació que es farà al Café Metropol, al costat del Teatre Metropol de Tarragona, el proper divendres 15 de març a les vuit del vespre. Seran, en principi, tres amics i dues amigues.  També us puc confirmar que el cantautor i amic Xaviss tocarà dues peces en directe, una de l’últim disc que varem fer conjuntament, ell la música i un servidor la lletra, i una de les noves que estem preparant per al futur disc que es gravarà en català i italià. De moment, això és tot.  Podeu ampliar la foto si premeu el botonet del ratolinet sobre ella.