EL CARNAVAL NO S'HA ACABAT

Darrer article que he publicat al diari Notícies TGN i que podeu llegir a la portada principal de la web d'aquest mitjà (AQUÍ) o en la seva edició en paper. Us el reprodueixo també a continuació.

EL CARNAVAL NO S'HA ACABAT

Han passat els dies on tot és permès i la gent es disfressa per donar a la seva vida un caire més joiós i festiu però el Carnaval no s’ha acabat. Perquè segons la wikipedia, principal obra de consulta a Internet, aquesta celebració és època de permissivitat i descontrol. Veient la falsedat d’una part dels nostres representants polítics, la bona vida que es permeten, la deriva a la que està sotmès el país i la passivitat d’un sector de la societat, i ser passiu porta a ser permissiu, la definició està del tot encertada.

Ara, acabat al ball de mascares, ens hem de preguntar què ens espera a l’horitzó més proper. En èpoques de bonança no es pensava en el futur immediat i ara, amb les vaques famèliques, som incapaços d’endevinar el demà que tenim davant dels nassos. Mentre el ciutadà d’a peu balla al ritme que li imposa l’estat central negant-li el treball, els bancs prenent-li la casa i el seu ajuntament augmentant-li els impostos, són ells, governants i banquers, els qui augmenten l’esquerda social que separa el bé del mal i els dos móns on vivim instal·lats sense voler-ho. 

Les ciutats s’han aturat i únicament els ciutadans es mouen. Si, molts polítics tenen una altra versió de la realitat tot dient que el final de la crisi es divisa i es palpa, venent fum tot parlant de projectes que no desperten cap interès social i només serveixen per a generar debats estèrils i interessats a les administracions i a les institucions. Poso un exemple entre molts. El tercer fil, joguina dialèctica d’uns quants que segueixen mantenint les seves capelletes, no li interessa a cap tarragoní dels que ara mateix circulen pel carrer, condueixen de casa al treball, pugen a l’autobús, surten de l’hospital o entren a fer la compra al supermercat.

Són les mateixes persones que passen dels Jocs del Mediterrani que, altres diuen, acollirà la ciutat el 2017 o que no saben, ni ho volen saber, què coi és aquest nou invent de les Smart City. El personal no està ara mateix per riure, i en tot cas seria per riure d’indignació i impotència, mentre algú els intenta colar un discurs sobre projectes carnavalescos que únicament beneficien als inventors i a les seves comparses. 

El President de la Cambra de Comerç diu, en una entrevista al Tot Tarragona, que els darrers anys no s’ha fet pràcticament res a la ciutat i que hi ha una desil·lusió general. Comparteixo en gran part aquesta opinió veient com hi ha projectes importants aturats, primer per falta de compromís polític i ara per falta de diners, que formen part del creixement de Tarragona. No hi ha polítiques actives per incentivar el comerç del centre mentre les multinacionals del bricolatge van anunciant la seva arribada a les afores. No hi ha politiques d’ocupació serioses per als aturats perquè hi ha qui ocupa el temps amb altres polítiques menys serioses i realistes que passen per pintar la ciutat de verd i blau o augmentar la pressió fiscal que ja ofega a la majoria. I els discursos de balanç de la ciutat segueixen estant a anys llum de les preocupacions de la gran massa perquè els qui els llegeixen i els qui els redacten, que sovint no són els mateixos, no trepitgen el carrer ni coneixen que s’hi cou. 

I al final, tot tornant al principi d’aquest article i al seu titular, te’n adones que hi ha uns quants que viuen tot l’any en un carnaval particular on tot funciona mentre els altres, que són molts i la gran majoria, s’han de conformar en disfressar-se uns dies per passar les penes mentre veuen com s’enterra la sardina que no han tastat i arriba la Setmana Santa plena de penitencies i calvaris. Per alguns, cada cop més, també cada dia és Setmana Santa.