HAY UNA COSA QUE TE QUIERO DECIR
HAY UNA COSA QUE TE QUIERO DECIR
Tenint em compte que Espanya és un país devorador de televisió brossa on
els programes més vistos són els més pobres en cultura i més rics en frikisme,
proposo que a partir d’ara, enlloc de fer tants informatius a totes les
televisions, sigui el propi Jorge Javier Vázquez qui afronti el missatge
d’informar al poble. Es tractaria de fer cada nit una edició especial del
programa “Hay una cosa que te quiero decir”.
Els convidats, els nostres representants politics a un costat i el poble
espanyol a l’altre. Els ciutadans entrarien primer i el presentador els
explicaria les últimes novetats en corrupció, amiguismes i tràfic
d’influències. I feta l’explicació sortiria el vídeo on es va a buscar als
politics a casa seva, el Congrés dels Diputats o les seus dels partits, per
saber si han acceptat o no la invitació al programa. Aquí podríem canviar les
normes, entenent que cap d’ells voldria venir a donar explicacions, i
portar-los a la força.
I que s’expliquessin cara a cara amb el poble justificant el perquè d’aquest
abús de poder al qual ens tenen sotmesos. Que diguessin al poble, mirant-lo als
ulls, com tenen l’estomac de guanyar els diners que guanyen i a sobre robar-ne
més, incrementar el seu patrimoni de manera abusiva i insultar la nostra
intel·ligència.
Segur que el poble, quan el Jorge Javier pregunta si es pot retirar el
sobre, diria sempre que si. I no seria pas per abraçar als polítics asseguts
allí. Tot el contrari, per repartir insults i abraçades poc amoroses. Ells, els
representants electes i experts en això dels sobres, veurien de primera mà
l’amor i estima que els té el mateix poble que cada quatre anys els escull a
les urnes. I el poble d’a peu, que de ruc no en té res i va ple d’emocions i
sentiments cap als polítics, podria desfogar-se i trobar certa lògica a la seva
missera existència plena d’atur, desnonaments, falta de menjar i sobrat de
tristeses.
La proposta que faig, descabellada, no és pas dolenta. El mínim que es
mereixen els qui governen i roben, viuen com a reis i ens tenen per un no res,
és que nosaltres els diguem a la cara, de tu a tu i sense escortes de policies
que els protegeixin i atonyinin als innocents, què pensem d’ells i on volem que
vagin: a la presó o a l’atur sense ajudes ni prestacions.
Els ciutadans hi ha moltes coses que els volem dir i els polítics hi ha
moltes coses que no volen escoltar. En aquest joc, sempre democràtic i amb la
constitucionalitat que ara no té, el sobre seria important. Perquè, posats a
jugar a les cartes, que millor que destapar el joc brut i les trampes de tots
ells. I aquí, ara citant a l’altre programa que presenta en Jorge Javier, no es
salva quasi bé ningú. Els qui més critiquen als qui s’omplen les butxaques ara
són es qui ja se les van omplir al passat. Són els mateixos gossos però amb
diferents collars.
