NOUS BLOCS, NOVES CARES

Diu Walter Riso, un autor que he descobert recentment i de qui he llegit dos llibres cabdals, que és preferible la soledat digna i sense conflictes que una relació incompleta on les carències que no son teves, guanyen. Ull! No s’hi val a pensar ara només en l’amor! Que quedi clar. La frase és aplicable a molts altres sentits de la vida, òbviament. 

Amb la soledat que gaudeixes en moments concrets i a vegades obligats, es produeix una neteja interior que t’obre els ulls. I un cop oberts, disposes de la soledat en un altre estat però incorpores la companyia d’altres persones que tenies al voltant i que, com tu, també han fet neteja i veuen les coses més nítides. Amb la mirada clara i les estones de soledat que us deia, i les de companyia, tots hi guanyen. És, per dir-ho metafòricament, com deixar d’amagar la merda sota la catifa per posar-la finalment al seu lloc, a la bossa d’escombreries, quan fas neteja.  

L’exercici de viure s’assimila i molt a la metàfora. Si vius mirant endavant, amb el cap alt i la consciència tranqui-la, et desprens de persones i en trobes altres per fer camí. No importa si arriben tard, importa que arribin. Tornant a la metàfora, serveix també per parlar de blogs, aquests espais que tenen visites constants i adeptes quan ets sincer i agradable, que sumen lectors privats amb els teus textos que deixen de ser-ho (privats) quan els comparteixes. 

Treus del cap allò que vols i ho poses a l’abast de la resta de mortals. La gent que llegeix prefereix escenes quotidianes i diàries explicades de manera planera, experiències compartides que ja han viscut i els porten records semblants, veritats enlloc de ficcions que no es creu ni el propi autor. Per això avui, en la secció de nous blocs que sempre presento al meu llistat de preferits, entren dues bitàcoles noves. 

Els seus autors són la Mónica i l’Oscar, dos bons amics que fan camí amb mi i a qui conec fa pocs mesos tot i que han estat molt intensos. Ella, de Cabacés. Ell, de Sangüesa. Els dos viuen a Tarragona i expliquen allò que pensen. Ell, més existencialista. Ella, més quotidiana. Es complementen, saben escollir i destriar, pensen per si sols, tenen el cap ben moblat. Us recomano els dos blocs i us convido a llegir-los. 

BLOC DE LA MÓNICA: CLIC AQUÍ

BLOC DE L’OSCAR: CLIC AQUÍ

Amb aquest escrit tanco quasi la setmana laboral i inicio el cap de setmana que es presenta de primera. Si teniu temps, ja ho sabeu... llegiu Walter Riso.Aquest finde... sigueu bons/es i sobretot no mentiu ni feu patir.