AGRICULTURA MENTAL

Llegint que els comerciants de Calafell han decidit lluitar contra la venda il·legal de peces de roba i complements de marques conegudes falsificades, he pensat en la utilitat de l'acció. Sobretot tenint en compte que perseguir als immigrants senegalesos, i d'altres països africans, per evitar que facin la venda i decomissar-los el material que porten no soluciona res.  Cada cop que la policia local els pren les falsificacions que carreguen van al punt de subministrament de material, un pis o una nau, i carreguen més mercaderia que tornaran a col·locar a les platges i als passejos dels municipis costaners. I el cicle es repeteix de nou i la gent culpa als “pobres negrets” (tothom els coneix així) quan són els qui menys culpa tenen. Una pregunta obre el debat un cop explicada la meva opinió. Perquè no acaben realment amb la venda il·legal fent registres i detencions als punts de venda dels qui realment es guanyen la vida amb les falsificacions?  I de pas, una...

Cambrils té una màgia especial. Les coses que no es poden fer són permeses i les que haurien de ser més permissives són les prohibides per decret d’arcaldia (si, està ben escrit). Aquest dissabte al migdia l’he notat de nou. Em refereixo a aquesta sensació que em provoca veure que en aquesta ciutat-poble encara hi ha imatges que em posen catxondo. Tot dinant en un restaurant de l’Avinguda Diputació, davant del mar i d’una platja cada cop més neta de turistes i segons residents, he comprovat com hi pasturaven, com si es tractés d’un prat al mig del Pirineu, vuit magnífics cavalls. Trepitjaven la sorra de la platja sense cap problema, hi feien les seves grans i pudents deposicions, renillaven tot obrint la boca i picant a terra, es deixaven tocar pels encuriosits apropats a la zona i es pixaven sobre el passeig o, amb una mica més de sort, sobre el carril bici. Ja se sap que a Cambrils la presencia dels cavalls a les platges està del tot prohibida. Potser per això m’ha semblat estrany ve...

Primer van tenir la gosadia de dir que els venedors ambulants que es passen tres quartes parts del dia fugin de la Policia Local guanyen cada mes uns 5.000 euros. La frase va passar a la història de les estupideses i va quedar recollida en aquest post . Ara ens diuen que a Cambrils els venedors ambulants s'han tornat més agressius i que perilla la integritat física dels agents de la municipal. Com no estan prou contents de la persecució diària contra aquesta pobre gent, distribuïdors meus si parlem de música o ulleres de sol, ara els pengen l'etiqueta de violents i així ja hi ha motius per començar a repartir llenya amb excuses (tot arribarà i ho explicarem). Al voltant d'aquest tema cal que destaquem la frase d'un il·luminat, el president de la Unió de Botiguers de Cambrils, Salvador Colom, qui recentment ha dit, textualment com recull la Revista Cambrils, el següent: "Els venedors ambulants il·legals, a banda de fer-nos la competència, donen molt mala imatge de C...

Arriben de bon matí, sobre les vuit. Claven el seu para-sol a terra, hi posen una cadira i la tovallola al costat i se'n tornen cap a casa. Són els nous colonitzadors sense Pinta, Niña ni Santa Maria. Ells conquereixen el seu tros de terra amb Cara, Barra i Poc Vergonya. Ho fan sigui on sigui, viatgin on viatgin. La imatge és d'una platja de Cambrils i l'ha publicat la Revista Cambrils . Els nous invasors de la primera línia de sorra són gent experta (de la tercera edat), amb dedicació exclusiva (no fan res més en tot el dia) i amb molts seguidors i partidaris (tota la família que més tard ocuparà l'espai). Els qui arribin més tard, a unes hores normals per a prendre el sol, s'hauran de buscar la vida, conformar-se amb una segona línia d'ocupació, potser amb una tercera. Amb una mica de sort tothom hi cabrà i ningú morirà trepitjat pels altres. A molts indrets de l'Estat Espanyol ja es multa amb contundència a aquestes persones que claven el para-sol i se...