Archive for de juliol 2007
ANTONIONI SE'N VA MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS

EL MEU PRIMER MEME

BLOC EN CATALÀ. Recomano Connexions from Tarragona perquè, com ja vaig dir fa uns dies, comparteixo moltes sensacions i opinions del seu autor. També m'agrada molt La garrofa de Mont-roig i La iaia té caspa.
BLOC EN UN ALTRE IDIOMA. M'encanta el blog Sicily perquè et permet descobrir tots els racons de la illa de Sicilia.
PÀGINA WEB. Em quedo amb http://www.gainsbarre.com/ perquè és un homenatge constant al cantant Serge Gainsbourg, un dels meus preferits. I posats a parlar de música, també trio la pàgina web de Franco Battiato, http://www.battiato.it/ I una pàgina al·lucinant és la del fotograf Chema Madoz, un artista únic amb una imaginació superior i una qualitat extrema. La web és http://www.chemamadoz.com/.
UN POST D'ESPECIAL INTERÈS. Es diu 22 raons per les quals t'estimo i és al blog la iaia té caspa. Crec que és una forma molt original i tendre de dir aquesta frase tan quotidiana a la teva parella.
UNA EINA D'INTERNET. Em quedo, sense dubtar, amb la Wikipedia perquè hi ha de tot i cada dia hi ha més informació. Em sembla un invent meravellós. Amb aquesta enciclopèdia de la xarxa, avui en dia és tonto qui vol.
UN VIDEO: Faré una excepció i parlaré d'un vídeo de caire polític. Com dic al meu perfil, l'últim que he fet ha estat dirigir una campanya política a Cambrils. Jo no em mullo per qualsevol causa i vaig optar per La PLIC, un partit independent que únicament treballa per Cambrils i des de Cambrils. Més que un partit, és una gran família i, amb tots els actes que vam fer i que vaig anar gravant, vaig muntar un vídeo que més tard vaig penjar al Youtube. Només us demano que se'l mireu amb bons ulls.
UN AUDIO: Tornem al Youtube. Pablo Neruda recitant la seva poesia Me gustas cuando callas. Per l'amor i la tendresa que hi posa.
UNA CANÇÓ: El teniu aquí al blog, a la dreta. És la cançó La cura de Franco Battiato. Quan la sento, se'm posa la pell de gallina i, sincerament, m'he fet plorar més d'una vegada. Us poso aquest enllaç, de nou amb el youtube, on veureu el video amb la lletra en castellà. A Italia l'han escollit la canço més romàntica de tota la història del país.
SEMPRE ENS QUEDARÀ EL TEU CINEMA

MÉS LINKS MOLT INTERESSANTS

FALCONE I BORSELLINO (15 ANYS)
EL PATIMENT DELS TRIPARTITS FETS PER TRONS

LA TRUCADA AL MALLOL

Però sempre hi havia problemes amb la neteja dels carrers i la recollida de brossa i cada dia rebíem trucades. Un dia vaig decidir posar contra les cordes a Mallol i vaig trucar-lo en directe sense avisar-lo prèviament. Va contestar i li vaig dir que aquell mateix dia, a les cinc de la tarda, l'esperava davant de la emissora per anar amb ell a fer una volta per Tarragona centre i tots els barris per demostrar que la ciutat no estava tant neta com ell sempre deia. La trucada la vaig fer a les dues de la tarda i a les cinc en punt va comparèixer L'Agustí Mallol amb el director de Fomento, empresa que llavors feia la neteja de la ciutat. Vam anar amb una furgoneta de Fomento a tots aquells indrets que jo els anava dient. Aleatòriament els deia noms de carrers de la Part Alta, Part Baixa, urbanitzacions i barris. La visita va durar quatre hores i vaig anar gravant tot el que succeïa. I sabeu que va succeir? Doncs que no vaig veure ni un trist paper, ni una trista burilla, ni una taca o xiclet enganxat a terra a cap dels llocs escollits. Tarragona estava "como los chorros del oro". El dia següent vaig haver de lloar la tasca de Medi Ambient i de L'Agustí Mallol. Dues setmanes després, vaig saber que el dia de la trucada en Mallol va mobilitzar, en només una hora, tots els treballadors de la empresa Fomento. Els tres torns de personal van sortir al carrer cobrant hores extres i van deixar la ciutat blanca i radiant. El dia després de la visita i les explicacions que vaig donar als oients, Tarragona centre i barris tornaven a estar bruts.
CANVI DE PAISATGE, CANVI DE CLIENTS

LA SORRA S'HO EMPASSA TOT ... O NO

NOU LINK D'UN MOLT BON BLOG

ESPAIS MOLT INTERESSANTS

PAELLA, TOROS I ... GUERRA CIVIL

ON ÉS EN NADAL? (CONTINUARÀ...)

Voteu la vostra opció. Ajudeu-nos a descobrir on s'ha amagat l'ex-alcalde i, de pas, a parlar del nadal al juliol. LA ENQUESTA LA TENIU A DALT, A LA DRETA.
ELS MÉS CARS, ELS MENYS UNITS

I EN NADAL?

FALCONE I BORSELLINO

PRIMER LA TERRA, ARA LA MAR

DEMOCRÀCIA? VISCA EL JUEVES !

LA MÀFIA I LA MORT DE FALCONE

AJUDEM AL RICCARDO

Els pares del Riccardo lluiten amb tots els seus esforços per aconseguir aquests diners i la societat italiana s'hi ha bolcat de ple. Han estat moltes les entitats que han organitzat actes per a recaptar diners. Desfilades de moda, partits de futbol, campanyes per a recaptar fons...
Fins i tot es va organitzar un viatge a Roma on el Sant Pare, Benet XVI, va conèixer de primera mà el problema. Els pares del Riccardo ens demanen ajuda i des d'aquí us volia donar a conèixer el cas. Per tenir més dades, podeu visitar el blog del Riccardo o bé la seva pàgina web on veureu les seves fotos i llegireu molt més a fons el seu problema. Si algú de vosaltres té alguna idea que es pugui posar en marxa aquí, a casa nostra, només cal que m'ho feu saber. Tot sigui pel petit Riccardo Pio.
L'AVE I LA SAGRADA FAMÍLIA

BRASIL: TRAGÈDIA ANUNCIADA

LES SET MERAVELLES DE TARRAGONA

ELS REGALS DE BRUNO BOZZETTO

DOS MONS, DUES CLASSES DE PERSONES

LES PRESSES DE LA CAMPANYA

Segueixo. Han passat les eleccions. Alguns cap a casa i altres d'entrada a la casa gran. I un dia vas a dormir tan tranquil i al mati següent surts de casa i tot el teu entorn t'ha canviat. Les rajoles del carrer s'han començat a trencar, han cremat la paperera, trepitges una caca del gos del veí i el banc de davant de casa porta incorporats uns símbols estranys fets amb pintura barata. El teu veí marroquí s'ha portat del seu país la mare, els dos germans i els set nebots que comparteixen el seu pis i al senegalès l'ha tornat a enxampar la policia venen ulleres de sol a la platja. I veus als polítics pel carrer però ara fan veure que no et veuen. Només caldrà que esperis quatre anys més per tornar a canviar la foto, la imatge d'una vida més agradable que dura pocs mesos.
Acabo. Explico tot això al comprovar les xapuses fetes a la ciutat de Tarragona mesos abans de les eleccions. Dos mesos abans dels comicis s'inaugura la plaça que hi ha al davant del Col·legi Cèsar August i ara, dos mesos desprès, no en queda cap de sencera. El dia abans de la inauguració la zona era plena de personal treballant per acabar com fos aquesta obra tan mal feta. Les mateixes presses viscudes a Cambrils per inaugurar el nou passeig de primera línia de mar o el Parc del Pinaret. Les mateixes presses a altres ciutats, altres carrers o places. Així és la política en temps d'eleccions. Rentar la cara al poble però amb sabó dels vint duros. Fotre-li el pel al ciutadà i les peles a la ciutat.
MERAVELLOSA CANÇÓ
Muchos mares y rios
Atravesaré
Dentro de tu tierra
Me reencontrarás
Remolinos y tempestades
Yo cabalgaré
Volaré entre los rayos
Para tenerte
Maravillosa criatura estás sola en el mundo,
Maravilloso miedo de tenerte cerca
Ojos de sol me queman en medio del corazón
Amor es vida maravillosa
Luz de mis ojos
Brilla sobre mi
Quiero mil lunas
Para acariciarte
Pendo de tus sueños
Velo sobre ti
No te despiertes, no te despiertes
No te despiertes...todavía
Maravillosa criatura estás sola en el mundo,
Maravilloso miedo de tenerte cerca
Ojos de sol me tiemblan las palabras
Amor es vida maravillosa
Maravillosa criatura un beso lento
Maravilloso miedo de tenerte cerca
De repente tu bajas al paraíso
Muero de amor maravilloso
Maravillosa criatura
Maravillosa
Ojos de sol me queman en medio del corazón
Gianna Nannini - Meravigliosa Creatura
Uploaded by dzanesi
JO SÓC JUANTXI

LA CULTURA, POCA I CARA.

Ells son els lladres que s'enduen, conjuntament amb les discogràfiques, la gran part dels diners que nosaltres paguem si comprem un cd en una botiga. De fet, aquesta societat governada pels cantants i autors fracassats, cobra per tot i ho cobra a tothom. Restaurants, hotels, televisions, ràdios, cantants, compositors i molts altres son les victimes d'aquesta secta que gestiona gent com el Ramoncin, fraus com a cantants i estrelles del robatori. Si aneu al google i poseu la paraula "ladrones" us apareixerà la SGAE directament. Per alguna cosa serà. A mi m'ha agradat veure aquest fet i encara m'encanta més baixar-me música de l'Emule i comprar cd's als senegalesos que veig per la platja. Espanya és un país tant inculte que es persegueix la cultura enlloc de fer com fan a països com França on un cd és a l'abast de tothom. Ja se sap que som el país de la "pandereta". Per alguna cosa serà.
CAVERNÍCOLES MIRANT UN MAMUT

REAL I SENSIBLE
Your signature is more powerful than you think
Uploaded by AmnestyBE
PRIMER, ELS DINERS.

I aquesta és la única manera que l'alcalde de Cambrils pugui donar una lliçó a algú tot i que no sigui una lliçó magistral sinó ben trista. Anem cap a Reus. L'alcalde d'aquest municipi és un dels que guanya més diners per ocupar aquest càrrec arreu de l'Estat Espanyol. Si, com ho sentiu. L'home trist i avorrit que desgoverna els reusencs, més trist i avorrit que el de Cambrils, guanya molt més que el seu homòleg de Tarragona que, sigui dit de passada, té a les seves mans la capital de la demarcació i molts més mals de cap. La xinxeta dels reusencs que ara ja no es diuen reusencs perquè cal anomenar-los juantxis, l'Ariel Santamaria, regidor de la CORI, li ha reclamat a l'alcalde, com marca la llei, tenir representació a tots els òrgans, empreses privades i patronats. Això traduït en la demanda real del juantxi major, es tradueix en demanar tots els diners que li toquen de cadascun d'aquests llocs. Fent una tercera lectura, a Reus el més ruc acaba fent rellotges de fusta i cobrant sous faraònics. I per acabar, viatge a la meva estimada Tarragona. Ara resulta que el nou alcalde diu que no tindrà dedicació exclusiva malgrat la feina que té per endavant perquè també està enganxat a la mamella de la Diputació i, tothom sap, que de totes les administracions inútils creades pels governs els darrers anys, les diputacions son les més generoses amb la bossa de diners a final de mes. Jo crec que cal ser honest amb un mateix i que els tarragonins, els reusencs i els cambrilencs, com la resta d'habitants de la resta de municipis de la resta del món, es mereixen polítics ben pagats però mai, com és el cas d'aquests que us he citat, polítics espoliadors del patrimoni econòmics comú. Una mica de vergonya aliena, si us plau.
PIZARRO ERA UN GUARRO PERÒ NO UN ASSASÍ

L'ESCAFANDRE I LA PAPALLONA

Amb aquest sistema va néixer el llibre "L'Escafandre i la papallona" on Bauby fa balanç dels anys viscuts amb plena normalitat i de la situació que li toca viure arran del vessament. El 9 de març de 1997, quan feia tres dies que el llibre s'havia publicat, Jean Dominique Bauby va morir. Ara, Julian Schnabel li ret homenatge amb aquesta pel·lícula que protagonitzen, entre altres l'actor Mathieu Amalric, en el paper de Bauby, i l'actriu Emmanuelle Seigner. A finals d'any la pel·lícula arribarà en la seva versió anglesa als Estats Units i, vull pensar, que quan l'hagi vist tot el món, algú es dignarà a fer-ne la versió espanyola. El llibre el podreu trobar en versió catalana i castellana tot i que caldrà que abans el demaneu a la vostra llibreria habitual.
Les imatges són: Cartell de la pel.lícula (1), Foto del film (2), Mathieu Amalric (3) i Jean Dominique Bauby (4).
ELS CÀNONS DE LA BELLESA
Aprofito que fa pocs dies que s'ha fet pública la nova llista de les set meravelles del món modern per parlar de la bellesa. D'entrada em sobta que alguns monuments hagin entrat a la llista i que altres indrets, racons del món potser menys visitats però amb molt més atractiu, s'hagin quedat fora de la tria. La decisió final dels jurats internacional no ha estat exempta de critiques. Aquest fet pot demostrar, un cop més, que els interessos econòmics (increment de visites) i els poders d'estat i geogràfics (ubicació de la majoria de monuments) estan per sobre l'interes i opinió general. Succeeix quelcom semblant amb les persones. Sobre qui concepte avaluem la bellesa d'un ésser humà? Els elements superficials son per sobre els interiors? Qui dictamina els cànons de la bellesa? Ens basem únicament en els més clàssics? Aquests diuen que una persona és bella si és bonica, atractiva o desitjable. Fent una segona lectura, els francesos diuen que la presentadora de noticies de França TF1, Melissa Theuriau, és la dona més bella del món. Per als russos, posats a triar, és la tenista María Sharapova. Els italians no dubten quan trien a l'actriu Monica Bellucci i els espanyols pel que sembla i ens diuen les revistes, ens quedaríem amb la Penèlope Cruz. És a dir que, a cada lloc del món, hi ha una deessa de la bellesa i si no hi és, s'inventa. Parlo de la invenció per ensenyar-vos fins on pot arribar la manipulació que, un cop traduïda en bellesa, ens incita a comprar allò que anuncia la més bella. Si apareix per la televisió una dona lletja, lletja però lletja de debò, no comprarem pas allò que ens ven encara que ens vengui un producte bo, bonic i barat. El nostre subconscient es despertarà, excitarà, quan vegi aparèixer la perfecció feta dona. Comprarem el que ens digui encara que potser no ho necessitem. I ara acabo per mostrar-vos l'exemple de la bellesa que us deia. És una jove molt bella que vam veure en un anunci de la companyia de cosmètica Dove, empresa que ens té molt ben acostumats a introduir a la pantalla de la tele a noies grassetones, pigades i menys agraciades. La jove en qüestió queda bella un cop se li han fet mil retocs. Aquesta practica habitual ens la mostra Dove a traves d'aquest vídeo i, de pas, he volgut afegir la replica que han fet uns anglesos, un segon vídeo on el procés és invers. Espero que us agradi i que seguiu conservant la vostra bellesa, sobretot la interior. La jove en qüestió queda bella un cop se li han fet mil retocs. Aquesta practica habitual ens la mostra Dove a traves d'aquest vídeo i, de pas, he volgut afegir la replica que han fet uns anglesos, un segon vídeo on el procés és invers. Espero que us agradi i que seguiu conservant la vostra bellesa, sobretot la interior.
PER SI TENIU TEMPS LLIURE

CADERNERES I FALCIOTS

Fent la lectura de la frase sense l'argot ornitològic, alguns periodistes poden arribar a ser la prolongació de les extremitats dels polítics. Obligats a avançar-se a les seves accions per evitar que s'estavellin (anant dues passes per endavant) i disposats a rebre en nom d'ells tot fent-ne una bona defensa encara que no toqui (no son brazos de gigantes mi señor! , son aspas de los molinos).
Aquests periodistes-cadernera protectors del falciot ocupen el nou niu que els toca amb la màxima rapidesa, se'l fan seu i, sovint, per mandra a volar tots sols, conviden altres caderneres més joves (becaris) per fer-los fer la feina bruta, netejar el niu mentre ells es pengen les medalles i s'enduen tot el pinso.
En canvi, el falciot, és un ocell que sempre vola i quasi mai va al seu niu. Està condemnat a volar sempre (dia i nit) perquè si un dia toques terra, no es podria llevar mai més pel seu propi peu o pota. El falciot caça al vol, dorm mentre vola i està adaptat al medi urbà. Construeix el seu niu, on quasi mai hi fa vida, als edificis i cada pocs anys canvia de casa.
No m'he begut l'enteniment ni vull fer en aquest blog filosofia. És, simplement, que ara tinc temps de veure a l'amic Monegal per la televisió i fa pocs dies vaig recordar la seva entrevista. I com ara ja s'han format tots els ajuntaments de les comarques de Tarragona, inclòs el de Cambrils, volia buidar el pap. La radiografia del nou mapa política és clara. A Salou ha caigut el falciot que niuava a l'edifici consistorial des de feia 17 anys i ara ocupen el seu niu dos nous falciots més joves i una nova cadernera que els conduirà pel bon camí. A la ciutat de Tarragona ha marxat l'ocellot que fa dues dècades va ocupar el niu de la casa gran sense permís i per la força. Ara ha arribat un nou falciot més compromès, calmat, suau... i amb ell la banda de caderneres més grossa de la historia. A Cambrils l'amo manté el seu niu i el falciot gris i trist que niua a l'Ajuntament hi seguirà vivint. A altres recintes on es reparteix més pinso com la Diputació de Tarragona, la lluita dels mascles ha donat el niu als de sempre. I així podríem estar analitzant tots els nius i niuets de les nostres comarques on, falciots i caderneres, es mengen el pinso, niuen com ningú i se'n enriuen de tots nosaltres. Com diria en Ferran Monegal, els periodistes que no volem pertànyer a aquest regne animal, som en perill d'extinció.
VENIM A LA RECERCA DEL SECRET DE LA INMORTALITAT
LENTAMENT I AMB GANES
