Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2007

ANTONIONI SE'N VA MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS

Imatge
Coses de la vida. Ahir quan escrivia el post sobre la mort del director suec Ingmar Bergman vaig fer un llistat dels directors que més m'agraden i entre ells vaig citar l'italià Michelangelo Antonioni . Quan vaig pensar en ell, em va venir una pregunta al cap: Encara es viu Antonioni? Vaig visitar una web i tot comprovant que tenia 94 anys vaig pensar: Un dia d'aquests es morirà. Coses de la vida. Mentre escrivia el post moria Antonioni. A ell el recordaré per moltes de les seves pel·lícules però especialment per dues. Fa uns 10 anys vaig veure Las amigas, una obra d'art sota el meu parer. També fa deu anys vaig gaudir de la que per a mi és la millor pel·lícula que he vist mai, Más allá de las nubes, codirigida pel director alemany Wim Wenders . Son quatre histories d'amor curtes que interpreten John Malkovich, Inés Sastre, Irene Jacob, Fanny Ardant, Jean Reno, Jeanne Moreau, Marcello Mastroianni i Sophie Marceau entre altres. Els silencis, el paisatge, el guió,

EL MEU PRIMER MEME

Imatge
No sé pas que significa la paraula meme però s'utilitza per fer-te omplir una fitxa, la que ara ompliré jo molt gustosament, on has de posar-hi les teves preferències. Gràcies al Josep Maria per pensar en mi i enviar-me això. Vinga, vaig a contestar. BLOC EN CATALÀ. Recomano Connexions from Tarragona perquè, com ja vaig dir fa uns dies, comparteixo moltes sensacions i opinions del seu autor. També m'agrada molt La garrofa de Mont-roig i La iaia té caspa . BLOC EN UN ALTRE IDIOMA. M'encanta el blog Sicily perquè et permet descobrir tots els racons de la illa de Sicilia. PÀGINA WEB . Em quedo amb http://www.gainsbarre.com/ perquè és un homenatge constant al cantant Serge Gainsbourg, un dels meus preferits. I posats a parlar de música, també trio la pàgina web de Franco Battiato, http://www.battiato.it/ I una pàgina al·lucinant és la del fotograf Chema Madoz, un artista únic amb una imaginació superior i una qualitat extrema. La web és http://www.chemamadoz.com/ . UN

SEMPRE ENS QUEDARÀ EL TEU CINEMA

Imatge
No era jove de cos però si que ho era d'ànima i esperit. Ens ha deixat Ingmar Bergman , el director de cinema suec que va guanyar 4 Oscars per la pelicula Fanny i Alexander , 1 Oscar per El manantial de la doncella i una altra estàtua de Hollywood per Como en un espejo . Tenia 89 anys i ha deixat enrere una vida intensa a nivell cinematogràfic i personal (cinc dones i nou fills). Bergman no era un director de grans masses. De fet era un d'aquests personatges estranys que fan cinemes i que omplen les estanteries de gent que, com jo, estimem el cinema lent i diferent. Antonioni , Wenders , Leconte , Rohmer , Kieslowski o Greenaway son altres dels meus referents de la gran pantalla tot i que sempre els veig a la petita pantalla del menjador. Sigui com sigui, Bergman passarà a la historia per haver fet un cinema intim, per crear personatges que son massa tranquils o massa neuròtics, per aportar-nos paisatges desconeguts mai transitats abans del rodatge dels seus films. Un estiu

MÉS LINKS MOLT INTERESSANTS

Imatge
Navegant i llegint posts de gent que ha entrat a aquest blog, he trobat tres nous indrets molt interessants que he decidit linkar a l'apartat corresponent. Com sempre us explico el perquè de tot plegat. LA GARROFA DE MONT-ROIG perquè com diu el Món, és un cop d'ull diferent. Aquest espai és una barreja de sensacions. Hi ha lloc per la denuncia, per l'oci i pel bon humor tot sempre a l'ombra d'un bon garrofer. WAIPUEDUCA perquè hi trobes tot el món en una sola pàgina, perquè crec que hi ha una paraula que defineix aquest espai i és una paraula clau avui en dia: multiculturalitat. PRENDRE LA PARAULA del Jordi Martí, perquè és un blog que cavalca entre el passat com a memòria, el pressent com a recordatori i el futur com a repte. Espai solidari i tendre .

FALCONE I BORSELLINO (15 ANYS)

D'ençà que vaig començar a parlar dels jutges Giovani Falcone i Paolo Borsellino , assassinats per la Cosa Nostra l'any 1992, he rebut comentaris als posts publicats i diversos correus electrònics. La majoria eren per a demanar-me que publiques més coses sobre el tema i per això avui penjo un nou vídeo que la televisió italiana Rai3 ha emes recentment per commemorar els 15 anys de la mort dels dos magistrats. El vídeo s'inicia amb una frase que deia sempre Falcone: L'home que té por mor cada dia. Qui no en té, mor un sol cop . Segueix amb una resposta de Falcone a una pregunta d'una periodista. Una resposta colpidora: No es tracta de tenir més o menys por, sinó de conviure amb la por . Les següents imatges son de Falcone i Borsellino en diferents llocs, un record a la lluita que van fer i que els va costar la vida. Si feu clic sobre els seus noms, anireu a dos webs molt interessants. Una és la de la Fondazione Falcone i l'altra la de Rita Borsellino, germana de

EL PATIMENT DELS TRIPARTITS FETS PER TRONS

Imatge
La situació generada al darrer Ple de l'Ajuntament de Reus m'ha alegrat el dia perquè m'he fet un fart de riure. Resulta que la sessió va durar quatre hores i la meitat d'aquestes hores, dues, van estar dedicades al debat obert per les sis mocions que presentava la Coordinadora Reusenca Independent La CORI . El seu portaveu, cap de llista i únic regidor (de moment) va lluitar fins el final per entrar al Consell d'Administració de la empresa Innova , societat municipal que té representació de tots els partits polítics menys del que lidera l'Ariel Santamaria. CiU i PP van votar a favor d'aquesta proposta i la sorpresa va arribar quan un dels socis de govern del tripartit, Iniciativa per Catalunya, va optar per l'abstenció enlloc de votar a favor. Molt sort va tenir l'Alcalde de Reus al guanyar la votació per prohibir la entrada de Santamaria a Innova perquè faltaven dos regidors de la oposició i va vèncer per la mínima. Particularment en faig una lectu

LA TRUCADA AL MALLOL

Imatge
O ho explico o rebento. Us vull parlar d'una anècdota que em va succeir quan treballava a Onda Rambla i presentava el programa Tarda de tots amb el Pitu Tarrasa . Teníem un espai de participació ciutadana anomenat Vostè té la paraula . Els oients ens trucaven per telefon i ens exposaven els seus problemes que, sovint, eren derivats del mal estat de les voreres, dels atacs al mobiliari urbà o del mal funcionament de la recollida d'escombraries. Dit d'una altra forma, volien solucions a allò que per a ells és un gran problema i pels polítics els suposa una petita solució. Al llarg de l'any rebíem un miler de trucades i d'aquestes més de 900 eren de temes que afectaven directament la Regidoria de Medi Ambient que coordinava L'Agustí Mallol . El que fèiem en cada cas de cada oient era trucar al regidor que li tocava i fer-li agafar un compromís d'arreglar el problema. Val a dir que els mateixos oients ens trucaven per dir-nos si s'havia solucionat i, al lla

CANVI DE PAISATGE, CANVI DE CLIENTS

Imatge
Arriba la segona entrega del Bernat de Villegas, el nostre col·laborador que parla mitjançant les imatges. Primer ens feia veure que succeiria en el paisatge de Barcelona si un dia veiem que hi falta un element tan important com la Sagrada Família . La imatge era una clara al·lusió al traçat de l'Ave que les administracions volen imposar als barcelonins. Avui el Bernat ha volgut opinar sobre un espai molt tarragoní, el que ara ocupa el Restaurant Fortí de la Reina . Com ja sabeu aquest establiment fa el seu compte enrere perquè el faran enderrocar. La imatge ens mostra la foto actual i la futura. Serà una imatge poc habitual perquè em acostumat els nostres ulls a la d'ara. El que no sabem és si, quan s'enderroqui el restaurant es tornarà a contractar el personal que habitava abans aquesta zona. Com es deien... si, home!, els yonkis.

LA SORRA S'HO EMPASSA TOT ... O NO

Imatge
Em desespera la societat en la que visc perquè hi ha de tot menys seny. Es perden els valors i cada cop hi ha menys respecte cap a les persones i, en el cas que em toca, cap al nostre entorn, el nostre planeta. Llegia aquest matí una noticia que es repeteix cada any. 25 voluntaris van a la platja, en aquest cas la del Regueral de Cambrils , i recullen 100 quilos de brossa en només una hora i mitja. Que hi havia? De tot. Xiclets, envasos de plàstic, ampolles de vidre, llaunes de cervesa, compresses, bolquers, burilles de tabac, restes d'ombrel·les, cadires de platja trencades i mil coses més. Hi havia tot allò que els qui ho llencen creuen que s'ho empassarà la sorra, com a l'anunci. Llàstima que no passi com a la televisió i la sorra se'ls empassi a ells. Hi ha encara una gran part de la societat que passa de tot i no té cura del seu entorn, es desentén del futur perquè el veuen massa llunyà i no pensen en les futures generacions. I així, contaminant, van respirant i c

NOU LINK D'UN MOLT BON BLOG

Imatge
Des d'avui podreu connectar-vos a un nou blog que he incorporat a la llista. És el del Josep Maria Yago (el de la foto), tarragoní que destaca per la seva lluita contra la guerra i que estima la pau. Hi ha certes complicitats entre aquest blog i el seu perquè aquí també es parla de la pau o, més ben dit, es denuncia la violència. Ho faig des d'un camp que conec a fons perquè m'ha agradat sempre estudiar-lo, el de la màfia de la Cosa Nostra que tantes i tantes morts ha provocat. En seguirem parlant perquè, encara que no ho vulguem, queda guerra per anys i falten segles per aconseguir la pau mundial si es que mai arriba el moment. Enhorabona al Josep Maria pel seu blog que, reitero, ja és a la llista d'aquest blog. El blog es diu AIXÍ HO PENSO

ESPAIS MOLT INTERESSANTS

Imatge
He incorporat, a la columna de la dreta, un espai on hi ha links amb diversos blogs de crítica, crònica i opinió que considero molt interessants i útils, un espai que espero ampliar més endavant. Tot i tenir molts coneguts i amics en el món de la política, no incorporaré cap dels seus enllaços ni ara ni més endavant. Alguns dels blogs que ara veureu ja han linkat aquest blog que ara llegiu. De moment, des d'aquí, us podreu connectar a: EL SALÓ DELS PENJATS perquè és un espai de companys periodistes de Tarragona on es fa crònica de la ciutat i del món polític. Feia falta la seva creació. TARRAGONA 2016 perquè em recorda molt a l'espai de denuncia que vaig fer durant set anys a Onda Rambla, un programa on trucaven els ciutadans per exposar els seus problemes tan bàsics com la neteja, el mobiliari urbà o petites obres als carrers. EL GRAN BARRUFET perquè comparteixo quasi del tot els seus comentaris i, en alguns casos, els comparteixo al cent per cent. CONNEXIONS FROM TARRAGON

PAELLA, TOROS I ... GUERRA CIVIL

Imatge
L'Ebre baixava tenyit de vermell, de la sang dels soldats morts. És una frase que m'ha dit moltes vegades la meva avia tot parlant de la guerra civil, una frase impactant si l'explica una persona que ho ha vist i que desitja que mai més ho torni a veure ningú. Explicat aquest detall, entro en la part més polèmica d'aquest article, demagògica fins i tot per alguns. M'ha provocat ràbia saber que hi ha un grup de persones que es dediquen a mostrar als turistes de les Terres de l'Ebre com es va assaltar l'Ajuntament i el castell de Mora d'Ebre el juliol del 1938. Em sembla bé que simulem una anada a l'antiga a Salou , com es vivia a la Casa Castellarnau o que mostrem als més petits com jugaven els romans ara fa dos mil anys. El que em sembla una insensatesa és recordar una part de la historia que ja mostren els llibres i els professors a l'escola però que la gran majoria de les persones que la van viure volen oblidar. I encara és més insensata la p

ON ÉS EN NADAL? (CONTINUARÀ...)

Imatge
A qui estarà trucant en Nadal? La enquesta per saber que se'n ha fet de l'ex-alcalde de Tarragona avança a bon ritme però fan falta més opinions per saber la veritat. Aquí el tenim, a la foto (el que s'ha amagat a la dreta), trucant per telèfon. Però, amb qui parla?. Potser parla amb el patró del seu vaixell per saber si pot fer-se a la mar, com el vell de Hemingway. O potser truca a l'Agustí Mallol per anar fer unes canyetes tot recordant vells temps. O potser ha trucat a l'Alcalde de Reus per fer la partideta de daus? Des d'on truca? Està trucant des de la recepció de la URV on estudia com presentar-se a les municipals del 2011? Parla amb la òptica on li van vendre el telescopi que se li ha avariat i que li serveix per espiar a Ballesteros?. Per últim, truca a la seva dona per dir-li "Cariñu, vindré més tard, quan acabi el capítol de Bea la fea"? Voteu la vostra opció. Ajudeu-nos a descobrir on s'ha amagat l'ex-alcalde i, de pas, a parlar del

ELS MÉS CARS, ELS MENYS UNITS

Imatge
Amb l'estiu arriben les empentes i els cops de puny, els insults i les desqualificacions entre un sector que no destaca per estar massa unit, el del taxi. Els professionals d'aquest sector a Salou diuen que els seus companys de Cambrils i Vila-seca practiquen l'intrusisme. Dit d'una altra manera, els acusen de sortir sense passatgers de la seva població per a recollir-ne a Salou. Els taxistes acusats responen que això és fals i argumenten que molts dels turistes que hi ha a La Pineda o a Cambrils van a Salou i per això els seus taxis son quasi sempre a la capital de la Costa Daurada. Mentre uns es barallen i es treuen els ulls amb aquestes acusacions, altres taxistes diuen que la discussió s'ha iniciat perquè la majoria de taxistes volen que es donin més llicencies als seus municipis. Aquest rerefons té la seva lògica si pensem en la polèmica sorgida a Cambrils per l'atorgament de quatre llicencies i si, pensant encara més a fons, es comprova que a l'estiu h

I EN NADAL?

Imatge
Digueu-me tafaner però fa dies que em ronda pel cap una pregunta: Que se'n ha fet de l'ex-alcalde Nadal? L'hem vist a l'Ajuntament cada dia durant 18 anys i de cop i volta ha desaparegut i ens ha deixat orfes de la seva presencia sempre notòria, les seves rodes de premsa mai exemptes de polèmica, les seves mirades tan clares, els seus canvis de to de veu, el tracte mai indiferent amb els periodistes més novells, la complicitat amb segones amb els més veterans i tantes i altres coses que han fet d'ell tot un "personatge". Per això us demano ajuda. Com som els primers que ens fiem de les enquestes, ajudeu-me a respondre aquesta i que sigui allò que digui la majoria. Animeu als vostres amics, familiars, coneguts i tot allò que es mogui a votar una de les opcions. Us prometo que entre els participants sortejaré un exemplar de la Enciclopèdia "Historia General de Reus" formada per 5 llibres de gran qualitat i valorada en 500 euros. Serà una forma d

FALCONE I BORSELLINO

Imatge
Fa uns dies vaig parlar de la existència d'un llibre escrit pel jutge italià Giovanni Falcone i la periodista Marcelle Padovani, un recull de les entrevistes que van mantenir ambdós. El llibre "Cosas de la Cosa Nostra" és una part molt petita de la informació que, per sort, hi ha disponible sobre la vida de Falcone, assassinat l'any 1992, i la de Paolo Borsellino , un altre jutge també italià i també assassinat per la màfia. A l'atemptat de Falcone hi van morir la seva dona i els tres escortes. Al de Borsellino (el passat dijous es va complir el 15é aniversari), hi van perdre la vida, a part del jutge, els seus cinc escortes. Una de les frases més conegudes de Borsellino és "l'home que té por mor cada dia . Qui no en té, mor un sol cop ". Les paraules son la principal lluita contra la violència i en aquest cas he penjat un vídeo que recull les imatges dels dos atemptats i, de pas, les fotos d'altres persones que també han estat assassinades per

PRIMER LA TERRA, ARA LA MAR

Imatge
El Consell de Ministres ja ha donat el vist i plau al document que regula la instal·lació de parc eòlics marins al nostre país. Ara es farà un estudi que marcarà ens quins punts del litoral espanyol s'hi poden col·locar els aerogeneradors, aquestes maquines de ferro tan altes que, lentament i a cops d'aspa, han anat carregant-se elements importants de la natura com ara la vegetació que hi havia a l'espai que ocupen o els ocells que s'han creuat pel mig de les pales en moviment. Aquests molins son tan nets com perjudicials i a sobre no produeixen el volum d'energia que haurien de produir vista la inversió que cal fer per obrir un parc eòlic. Ens han canviat el paisatge dels arbres per una altra especie d'arbre molt més dur a la vista, sense branques on niar els ocells, sense ombra, sense ànima. Lentament ens han anat buidant el bosc per posar-ne un altre que no agrada ningú a excepció d'aquells petits ajuntaments on es fan els parcs perquè les empreses que e

DEMOCRÀCIA? VISCA EL JUEVES !

Imatge
"Sale los miercoles, se llama el jueves y lo prohiben el viernes". Resum d'un fet trist i lamentable que, amb trenta anys de democràcia, encara hem de viure. De fet, encara no se que ens estranya per part d'una Casa Real liderada per un Rei que va ser bufó de Franco i que el mateix dictador ens va col·locar en el seu actual paper, el d'actor terciari (per donar-li un ordre) que ni parla perquè ni en sap. Els tics reials han arribat, trenta anys després, on havien d'arribar. Ara es prohibeix la portada de "El Jueves", un referent nacional en tots els sentits. I es prohibeix argumentant bajanades i per part d'una família, la reial, més que comentada arreu del nostre país. Uns aixequen massa el colze, altres no mouen ni un dit, uns fan caixa i altres porten faixa. I mentre passa tot això, i van vivint tots "a costa nostra" i gràcies al Generalisimo, anem pagant els bolquers d'unes filles i un fill que, com a diversió, crien com a coni

LA MÀFIA I LA MORT DE FALCONE

Imatge
M'he endinsat a fons en un món tan interessant com cruel, el de la màfia. No m'he fet membre de cap clan ni família. M'estic cruspint tots els llibres que parlen d'aquest tema i per sort cada cop en son més al nostre país. Us recomano el que vaig llegir en primer lloc, una obra breu i molt ben explicada que vaig llegir, d'una tirada, a la platja de Riumar, a Deltebre. Es diu " Cosas de la Cosa Nostra ", l'edita Ediciones Barataria i el van escriure, conjuntament, el jutje italià Giovanni Falcone (a la foto) i la periodista francesa Marcelle Padovani. Falcone, l'enemic número 1 de la màfia, va ser el màxim impulsor del macrojudici fet als membres de la Cosa Nostra l'any 1987. Quasi 400 mafiosos van ser declarats culpables i condemnats a 2.665 anys de presó. L'any 1992, el 23 de maig, Giovanni Falcone era assassinat al tram que uneix l'autopista de Palermo i aquesta ciutat. Mil quilos d'explosius van acabar amb el seu vehicle i els

AJUDEM AL RICCARDO

Imatge
El nen que veieu a la imatge es diu Riccardo Pio . Té tres anys i vuit mesos i viu a Spezzano Albanese , al sud d'Itàlia. Ha estat la seva mare, la Guilia Turchio, qui ens ha enviat un escrit explicant una historia tan real com trista. El Riccardo, ens explica la Guilia, és un nen molt dolç i maco que molt sovint està malalt. Pateix un trauma derivat del dia del seu naixement que ha derivat en una malaltia molt poc comuna anomenada Síndrome de West . El Riccardo no parla, no camina, no té reg sanguini al cap i s'alimenta amb una sonda gàstrica. Pel que sembla, a Florida (Estats Units) hi ha una possible solució que s'ha aplicat a altres nens que patien el mateix problema. El tractament és una teràpia a base d'oxigen però el seu problema és, una vegada més, el preu. Val 300.000 euros l'any i es calcula que el Riccardo hauria de fer-lo tres anys. Els pares del Riccardo lluiten amb tots els seus esforços per aconseguir aquests diners i la societat italiana s'hi ha

L'AVE I LA SAGRADA FAMÍLIA

Imatge
A partir d'ara tindrem el plaer de veure imatges que ens envia un amic meu que s'ha compromès a col·laborar en aquest blog aportant la seva opinió sobre temes importants però sense paraules, amb imatges. El Bernat de Villegas ens aporta, en aquesta primera entrega, el seu parer sobre la decisió dels polítics de fer passar l'AVE per l'indret on el faran passar. Ja ens entenem. D'aquí a pocs dies parlaré sobre aquesta associació que s'ha creat a Barcelona i que sota el lema Sos Sagrada Família, recull signatures de persones d'arreu del món en un intent de fer canviar als polítics d'opinió. La fita és molt complicada, quasi impossible podríem dir. El fet és que cal intentar canviar la voluntat d'uns quants que han arribat on han arribar gràcies als vots de la majoria de ciutadans. Llàstima que, un cop estan al poder, passin de tots els seus electors i de les paraules que havian venut quan hi havia eleccions.

BRASIL: TRAGÈDIA ANUNCIADA

Imatge
El peix que es mossega la cua o, com diuen en castellà, "más vale prevenir que curar". La tragèdia de l'aeroport de Congonhas de Sao Paulo , a Brasil, no deixa indiferent a ningú. Ha succeït en un dels aeroports més transitats del món i també en un dels més perillosos. No és la primera vegada que hi ha accidents o incidents en aquest equipament. De fet, pel que ara s'ha sabut, hi ha problemes constants i, de forma especial, a la pista on ara s'ha produït el desastre, una pista que ha estat tancada molts dies per dur a terme, en teoria, diverses reparacions. Els quasi 200 passatgers del vol 3054 i tots aquells que va trobar-se l'avio pel camí que va de la pista fins el diposit de combustibles on es va estavellar, ja no hi son. Ara hi ha les explicacions del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva , argumentant que pensa demanar explicacions sobre la tragèdia i que ha ordenat una investigació sobre les causes. Ara hi ha les advertències dels experts en a

LES SET MERAVELLES DE TARRAGONA

Imatge
Una votació popular que han dut a terme l'Organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio ha escollit el patrimoni romà de Tàrraco com una de les meravelles de Catalunya. La iniciativa, sorgida durant el procés d'elecció de les set meravelles mundials, ha tingut molt èxit de participació i ens ha situat en molt bon lloc. De fet, si la gent estimes més allò que té més a prop enlloc de triar indrets més llunyans, haguéssim tingut més possibilitats d'entrar a la lluita final de les set meravelles mundials. Posats a demanar, si la política turística i patrimonial de l'Ajuntament de Tarragona fossin més obertes, encara haguéssim tingut moltes més opcions. Malgrat tot (tenim el que tenim i ens ha governat qui ens ha governat) podem estar satisfets de tenir a la nostra ciutat aquest conjunt romà declarat meravella de Catalunya. La Seu Vella de Lleida , el monestir de Sant Miquel de Cuixà , la Sagrada Família de Barcelona , el Celler Cooperatiu de Gandesa , el

ELS REGALS DE BRUNO BOZZETTO

Imatge
Posem una mica d'humor a la vida. He descobert molt recentment un humorista gràfic italià que es diu Bruno Bozzetto . Us parlo d'un dels dibuixants italians més coneguts. Bozzetto va néixer a Milà l'any 1938 i als 20 anys va publica el seu primer curtmetratge. La seva obra, a nivell de dibuix animat, és molt extensa i, sota el meu parer, de molta qualitat. Ha fet llargmetratges, curtmetratges, films divulgatius, series de televisió i moltes altres accions. Els personatges de Bozzetto son senzills i les histories sempre van carregades de bon humor. Justament aquí, en la senzillesa i pel fet de tractar temes quotidians, cal trobar la clau de l'èxit d'aquest dibuixant. Mister Otto i Mister Rossi son els seus dos personatges més populars. A la pàgina on he descobert a Bozzetto, emezeta.com , hi trobareu aquesta animació i moltes altres que us faran passar, això espero, una bona estona. No us perdeu la seva col·lecció d'humor sobre els jocs olímpics o l'humor que

DOS MONS, DUES CLASSES DE PERSONES

Imatge
Una enquesta feta a més de 8.000 estudiants europeus ha posat de manifest que Google, Porsche i Ferrari son les millors empreses per anar a treballar. Un 17 per cent dels enquestats ha optat per Google que ha desbancat del rànquing a la empresa informàtica IBM, lider l'any passat en una enquesta similar. Darrere del motor de recerca de la xarxa més conegut hi han quedat els fabricants de cotxes de luxe Porsche (cada cop menys de luxe perquè cada cop en veus més pel carrer) i Ferrari. La companyia aèria Airbus, la multinacional japonesa Sony i la empresa de telefonia mòbil Nokia son en aquest rànquing tan luxós escollit pels estudiants que també han situat molt bé a la llista a la companyia de cosmètics L'Oreal. Aportació particular: s'ha fet una enquesta similar entre els joves de l'Africa que volen venir a Europa però el resultat no ha estat el mateix. No han triat Google perquè no tenen Internet i el darrer cop que van veure un Ferrari va ser en una revista que un t

LES PRESSES DE LA CAMPANYA

Imatge
Els polítics s'han acostumat a fer moltes coses malament ja sigui perquè no en saben més o simplement per l'afany de plagiar companys d'ofici que fan les coses malament i acaben transmeten aquesta mala gestió. Els ciutadans no som rucs i ja sabem que quan arriben les eleccions, comencen les obres a tots els carrers del nostre municipi. Vas a dormir tan tranquil i al matí següent surts de casa i t'han canviat les rajoles del teu carrer, han plantat trenta arbres ja florits, tens una paperera nova i fins i tot t'han posat un banc davant de la porta per si, un dia quan siguis una mica més gran, vols seure una estona a parlar amb els teus veïns d'escala arribats del Marroc, Senegal, Colòmbia o l'Equador. Les eleccions son així els polítics també. Durant dos o tres mesos, no cal que demanis res perquè ja t'ho donen tot fet o t'ho prometen en persona tot donant-te caramels, un globo pel nen, una bossa per les caques del gos i un tríptic informatiu sobre el

MERAVELLOSA CANÇÓ

Una perla de cançó que hem conegut gràcies a un anunci de Fiat Italia que hem vist a la televisió. La canta Gianna Nannini , una de les veus més especials del país veí. El tema es diu "Meravigliosa creatura" i aquí teniu la lletra traduïda i el video tot i que amb una versió diferent a la televisiva. Aquesta és la perla que us deia però una mica més ritmíca. Espero que us agradi. MARAVILLOSA CRIATURA Muchos mares y rios Atravesaré Dentro de tu tierra Me reencontrarás Remolinos y tempestades Yo cabalgaré Volaré entre los rayos Para tenerte Maravillosa criatura estás sola en el mundo, Maravilloso miedo de tenerte cerca Ojos de sol me queman en medio del corazón Amor es vida maravillosa Luz de mis ojos Brilla sobre mi Quiero mil lunas Para acariciarte Pendo de tus sueños Velo sobre ti No te despiertes, no te despiertes No te despiertes...todavía Maravillosa criatura estás sola en el mundo, Maravilloso miedo de tenerte cerca Ojos de sol me tiemblan las palabras Amor es vida mar

JO SÓC JUANTXI

Imatge
M'he aguantat bastant però al final em veig obligat a parlar de la nova situació política de Reus i, especialment, de l'arribada de La CORI i el seu lider i regidor Ariel Santamaria. La entrevista publicada aquest diumenge al Diari de Tarragona i que té com a protagonista l'Alcalde de Reus, no té pèrdua. Lluís Miquel Pérez admet que la presencia de La CORI al consistori l'incomoda i molt. La mateix persona que va intentar silenciar aquesta presencia juantxi al ple de constitució del nou Ajuntament limitant l'assistència de televisions al saló de plens diu ara que l'Ariel Santamaria i la seva forma de fer, no li agraden. La mateixa persona fosca, trista i avorrida que va rebre el seu merescut castig electoral el passat 27 de maig té els nassos de dir que aquest partit, del tot legal i amb representació democràtica, el molesta. I a sobre critica la presencia del Pirata com a representant de la CORI al Patronat Municipal de Turisme sense saber si les seves apor

LA CULTURA, POCA I CARA.

Imatge
Cadascú fa el que vol a casa seva i es pot ser més permissiu o menys tolerant. Un exemple el trobem, ara a l'estiu, a les platges. A Salou els xiringuitos no poden fer servir menjars cuinats i han de tancar quan es pon el sol mentre als de Cambrils pots demanar el plat de vulguis ja sigui per dinar o sopar amb copa inclosa fins la matinada en aquest darrer cas. Un altre exemple el trobem amb els serveis que pots aconseguir o contractar a les platges. Quan ets a un xiringuito de Cambrils et venen a vendre ulleres sol, cinturons, roba i mil coses més a la teva taula. A Salou això no et passa perquè la Policia Local persegueix als qui venen tots aquests elements d'imitació de marques conegudes a preu de ganga. A aquesta venda que tan agrada al 99 per cents dels ciutadans ja siguin turistes o de casa, cal sumar-hi el ja clàssic top manta. Aquest sistema de venda de música i cinema ambulant és el més perseguit i també el més estimat. Les policies locals persegueixen els venedors sen

CAVERNÍCOLES MIRANT UN MAMUT

Imatge
Us he de confessar que no acabo d'entendre als científics, arqueòlegs, antropòlegs ... Han trobat a la península russa de Yamal una cria de mamut que, tot i els 10.000 anys d'història que té, està intacta. Diuen que feia 90 centímetres d'alçada, 130 de llarg i pesava uns 50 quilos i que, quan va morir, hauria caigut en un embassament o en una escletxa de les roques on s'ha conservat com si res. Li han posat de nom "Yuri" perquè el pastor que fer la troballa es diu així. Ara li faran quaranta mil proves i desprès la guardaran en un lloc on pugui ser visitada sense perdre les seves excel·lents condicions. La noticia és molt bona perquè recorda que el món existia fa 10.000 anys però el que no acabo d'entendre és la cara i posició dels dos científics que hi ha en primer pla a la fotografia. Om mira el de l'esquerre? I sobretot, que escolta el senyor de la dreta? Esperen que el mamut ressusciti? Va morir d'un atac de gasos i esperen que els delecti am

REAL I SENSIBLE

No fan falta massa paraules per descobrir el missatge que ens apropa, en aquest vídeo, l'ONG Amnistia Internacional. Personalment fa anys que no veia un treball tan ben fet i que sensibilitzi tan a fons com aquest. Your signature is more powerful than you think Uploaded by AmnestyBE

PRIMER, ELS DINERS.

Imatge
M'ha indignat i molt comprovar alguns sous dels nostres polítics. Ara que s'han constituït els nous ajuntaments, molts dels nostres alcaldes, amb el suport dels seus socis de govern, han decidit augmentar-se la seva assignació anual i no pas en relació a l'IPC o a les hores de més que dedicaran a la seva població i, especialment, als seus ciutadans. Us parlaré dels tres municipis que conec més a fons, Reus (on vaig néixer), Tarragona (on he crescut professionalment i on estic empadronat) i Cambrils (on resideixo actualment). Comencem per aquest últim perquè l'ordre dels factors no altera el producte i més si el producte es diu sac d’euros. L'Alcalde de Cambrils ha decidit que ha de cobrar més i s'ha augmentat el sou dels 48.000 euros que cobrava el darrer mandat fins els 60.000, un augment del 25 per cent. El que ell cobrava és el que ara cobraran els seus regidors del govern si trien la dedicació exclusiva amb l'agreujant que si decideixen fer-la parcia

PIZARRO ERA UN GUARRO PERÒ NO UN ASSASÍ

Imatge
La historia fa un gir radical. Portem segles i segles tenint un càrrec de consciència per tot allò que els nostre avantpassats colonitzadors i conqueridors havien fet els pobres indis americans i ara, gràcies a Deu, podem descansar en pau. I tot gràcies a l'equip d'arqueologia de la National Geographic Society que ha descobert en un cementiri prop de Lima (Perú) el primer esquelet d'un indígena mort per una bala dels conqueridors espanyols. Se'n adoneu? Sempre ens havíem culpat per les formes en que Pizarro i els altres valentons espanyols havien emprat per a descobrir el Nou Món ara fa 500 anys i cinc segles després ens diuen que vam ser molt més educats del que ens pensàvem. Dels 72 esquelets trobats i analitzats i, segons els experts, nomes un tenia ferida de bala i la resta, ho diuen també ells, son de persones que van morir per malalties que els espanyols van portar al Nou Món. Dit d'una altra forma, vam conquerir els habitants d'aquelles terres a cop de

L'ESCAFANDRE I LA PAPALLONA

Imatge
He de reconèixer que no soc home de llàgrima fàcil tot i que, amb el pas dels anys, m'afecten més les escenes tendres de les pel·lícules o fins i tot ploro al veure ballar la gent del Lord of the Dance . Cadascú té la crosta de la sensibilitat que té i la meva s'esmicola lentament. Avui us vull parlar d'una pel·lícula que ja s'ha pogut veure a França (va triomfar al Festival de Cannes) i Bèlgica i que, fa pocs dies, es va estrenar a la República Txeca. La dirigeix l'escriptor i director nord-americà Julian Schnabel i es diu "L'Escafandre i la papallona" . La pel·lícula és una adaptació del llibre que porta el mateix títol, obra que personalment és la millor que llegit fins ara. L'autor de la obra és Jean Dominique Bauby , redactor en cap de la revista "Elle" a França. De fet Bauby va ocupar aquest càrrec fins que el 8 de desembre de 1995 va patir un infart cerebral massiu i irreversible que li va provocar un síndrome neurològic que el v

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

Aprofito que fa pocs dies que s'ha fet pública la nova llista de les set meravelles del món modern per parlar de la bellesa. D'entrada em sobta que alguns monuments hagin entrat a la llista i que altres indrets, racons del món potser menys visitats però amb molt més atractiu, s'hagin quedat fora de la tria. La decisió final dels jurats internacional no ha estat exempta de critiques. Aquest fet pot demostrar, un cop més, que els interessos econòmics (increment de visites) i els poders d'estat i geogràfics (ubicació de la majoria de monuments) estan per sobre l'interes i opinió general. Succeeix quelcom semblant amb les persones. Sobre qui concepte avaluem la bellesa d'un ésser humà? Els elements superficials son per sobre els interiors? Qui dictamina els cànons de la bellesa? Ens basem únicament en els més clàssics? Aquests diuen que una persona és bella si és bonica, atractiva o desitjable. Fent una segona lectura, els francesos diuen que la presentadora de noti

PER SI TENIU TEMPS LLIURE

Imatge
Diu el tòpic que amb l'estiu tenim més temps lliure i llegim més. No sé si és veritat perquè, personalment, aquests mesos noto com el meu cos es relaxa i em demana piscina i cervesa a més de la cultura que normalment ja em captiva i distreu tot l'any. En tot cas, us vull recomanar un llibre, el darrer que he llegit, per evitar-vos la llarga estona que podeu arribar a estar en una llibreria tot intentant triar alguna cosa convincent. El llibre es diu "Delicioso suicido en grupo" i és de l'escriptor Arto Paasilinna . Pel que fa a la trama del llibre, Paasilinna ens explica la historia d'un empresari en crisi que un bon dia, a principis d'estiu, decideix acabar amb la seva vida. Busca un lloc on matar-se i al final troba un graner aïllat de la ciutat. Quan és a punt de suïcidar-se, sent un soroll i descobreix una altra persona, un coronel vidu, que també havia decidit matar-se aquell dia. Ambdós comencen a parlar i renuncien al suïcidi. Parlen sobre els motiu

CADERNERES I FALCIOTS

Imatge
Ar a fa cinc anys vaig tenir la gran oportunitat d'entrevistar al periodista i escriptor Ferran Monegal . L'actual presentador del "Tele Monegal" havia publicat el llibre "Telefauna Ibérica" on feia la radiografia de tots els principals personatges televisius i de les revistes del cor. En Monegal va tenir la virtut de catalogar aquests personatges com si es tractes d'ocells. Al final de la entrevista em va dir que nosaltres, els periodistes de mitjans locals, som "caderneres que acompanyem els falciots". Aquests últims, els falciots (en castellà, vencejos), son els polítics. Fent la lectura de la frase sense l'argot ornitològic, alguns periodistes poden arribar a ser la prolongació de les extremitats dels polítics. Obligats a avançar-se a les seves accions per evitar que s'estavellin (anant dues passes per endavant) i disposats a rebre en nom d'ells tot fent-ne una bona defensa encara que no toqui (no son brazos de gigantes mi señ

VENIM A LA RECERCA DEL SECRET DE LA INMORTALITAT

Els canvis al meu blog porten incloses algunes incorporacions. Hi ha videos que considero molt importants o interessants i ara us parlaré del primer que penjo aquí. Youtube és un invent màgic que ens permet tenir al nostre abast tots aquells documents que mai podriem tenir al nostre arxiu particular i, fins i tot, aquells que voldriem tenir però no sabiem que existien. Aquest video que ara podreu veure és un fragment d'una extensa entrevista que Franco Battiato , el meu mestre espiritual i cantant-compositor predilecte, va fer fa pocs mesos a Alejandro Jodorowsky . En Jodo (Xile 1929) és escriptor, filosof, actor, poeta, director de cine, guionista, instructor del tarot i psicomàgic. A la darrera pel.licula de Franco Battiato "Musikanten" , narració de la vida del músic Beethoven , l'actor principal és en Jodorowsky. La entrevista entre Battiato i Jodo s'inicia amb un fragment d'un film del xilé i segueix amb reflexions diverses entre ambdos. El document és ú

LENTAMENT I AMB GANES

Imatge
Lentament, a estones lliures, vaig refent aquest espai d'opinió que vaig crear l'any passat en un intent de fer-me un diari personal amb les idees que em ronden pel cap i, de pas, compartir aquestes sensacions internes amb tot aquell que entri a fer una ullada en aquest dietari. Els meus escassos coneixements en l'àmbit de la xarxa m'han portat a cometre una errada que em costarà de perdonar-me. Manipulant el blog per posar-lo al dia i donar-li una imatge més atractiva, he esborrat, sense voler, tots els articles que ja hi tenia penjats. Eren una seixantena d'articles d'opinió publicats a la premsa escrita , en alguns casos, o escrits els darrers mesos per parlar d'esdeveniments importants per mi. Ho sento però em toca començar de zero. El nou punt de partida, el nou blog que ara veieu, disposa de molts més espais que l'anterior. Ara he volgut convertir aquest dietari personal en un espai matinal on tothom pugui fer el cafè tot llegint la premsa del dia,