PRIMER, ELS DINERS.

M'ha indignat i molt comprovar alguns sous dels nostres polítics. Ara que s'han constituït els nous ajuntaments, molts dels nostres alcaldes, amb el suport dels seus socis de govern, han decidit augmentar-se la seva assignació anual i no pas en relació a l'IPC o a les hores de més que dedicaran a la seva població i, especialment, als seus ciutadans. Us parlaré dels tres municipis que conec més a fons, Reus (on vaig néixer), Tarragona (on he crescut professionalment i on estic empadronat) i Cambrils (on resideixo actualment). Comencem per aquest últim perquè l'ordre dels factors no altera el producte i més si el producte es diu sac d’euros. L'Alcalde de Cambrils ha decidit que ha de cobrar més i s'ha augmentat el sou dels 48.000 euros que cobrava el darrer mandat fins els 60.000, un augment del 25 per cent. El que ell cobrava és el que ara cobraran els seus regidors del govern si trien la dedicació exclusiva amb l'agreujant que si decideixen fer-la parcial nomes perden 12.000 euros. Dit d'una altra manera, els més llestos, la majoria quan es parla de diners, acabaran escollint la opció parcial perquè així poden dedicar-se a les seves feines i, estan menys temps als seus llocs de treball i menys temps a l'Ajuntament, s'omplen molt més les butxaques. Feta la llei, (segons l'alcalde cambrilenc no existeix de forma clara quan es parla de sous municipals) feta la trampa.
I aquesta és la única manera que l'alcalde de Cambrils pugui donar una lliçó a algú tot i que no sigui una lliçó magistral sinó ben trista. Anem cap a Reus. L'alcalde d'aquest municipi és un dels que guanya més diners per ocupar aquest càrrec arreu de l'Estat Espanyol. Si, com ho sentiu. L'home trist i avorrit que desgoverna els reusencs, més trist i avorrit que el de Cambrils, guanya molt més que el seu homòleg de Tarragona que, sigui dit de passada, té a les seves mans la capital de la demarcació i molts més mals de cap. La xinxeta dels reusencs que ara ja no es diuen reusencs perquè cal anomenar-los juantxis, l'Ariel Santamaria, regidor de la CORI, li ha reclamat a l'alcalde, com marca la llei, tenir representació a tots els òrgans, empreses privades i patronats. Això traduït en la demanda real del juantxi major, es tradueix en demanar tots els diners que li toquen de cadascun d'aquests llocs. Fent una tercera lectura, a Reus el més ruc acaba fent rellotges de fusta i cobrant sous faraònics. I per acabar, viatge a la meva estimada Tarragona. Ara resulta que el nou alcalde diu que no tindrà dedicació exclusiva malgrat la feina que té per endavant perquè també està enganxat a la mamella de la Diputació i, tothom sap, que de totes les administracions inútils creades pels governs els darrers anys, les diputacions son les més generoses amb la bossa de diners a final de mes. Jo crec que cal ser honest amb un mateix i que els tarragonins, els reusencs i els cambrilencs, com la resta d'habitants de la resta de municipis de la resta del món, es mereixen polítics ben pagats però mai, com és el cas d'aquests que us he citat, polítics espoliadors del patrimoni econòmics comú. Una mica de vergonya aliena, si us plau.