La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
L'Ebre baixava tenyit de vermell, de la sang dels soldats morts. És una frase que m'ha dit moltes vegades la meva avia tot parlant de la guerra civil, una frase impactant si l'explica una persona que ho ha vist i que desitja que mai més ho torni a veure ningú. Explicat aquest detall, entro en la part més polèmica d'aquest article, demagògica fins i tot per alguns. M'ha provocat ràbia saber que hi ha un grup de persones que es dediquen a mostrar als turistes de les Terres de l'Ebre com es va assaltar l'Ajuntament i el castell de Mora d'Ebre el juliol del 1938. Em sembla bé que simulem una anada a l'antiga a Salou, com es vivia a la Casa Castellarnau o que mostrem als més petits com jugaven els romans ara fa dos mil anys. El que em sembla una insensatesa és recordar una part de la historia que ja mostren els llibres i els professors a l'escola però que la gran majoria de les persones que la van viure volen oblidar. I encara és més insensata la posada en escena. Aquestes persones, aglutinades en associacions com Ejército del Ebro o Frente de Madrid, tornen a assaltar l'Ajuntament i el castell de Mora vestits amb roba i armament d'aquella època. Per sort, s'han promès no fer proclames de caire ideològic, un fet que aporta certa pau en aquesta tètrica representació. Estic molt d'acord que hi hagi un Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, un espai on es faci referència documental a aquesta època. El que trobo fora de to i de lloc és aquesta mena de paintball ebrenc que s'ha volgut crear per a donar un trist espectacle. Si falten formules per engrescar els turistes, que els facin rutes per aquells indrets on va haver-hi guerra però, si us plau, sense teatre.
Comentaris