27 de juliol 2007

Em desespera la societat en la que visc perquè hi ha de tot menys seny. Es perden els valors i cada cop hi ha menys respecte cap a les persones i, en el cas que em toca, cap al nostre entorn, el nostre planeta. Llegia aquest matí una noticia que es repeteix cada any. 25 voluntaris van a la platja, en aquest cas la del Regueral de Cambrils, i recullen 100 quilos de brossa en només una hora i mitja. Que hi havia? De tot. Xiclets, envasos de plàstic, ampolles de vidre, llaunes de cervesa, compresses, bolquers, burilles de tabac, restes d'ombrel·les, cadires de platja trencades i mil coses més. Hi havia tot allò que els qui ho llencen creuen que s'ho empassarà la sorra, com a l'anunci. Llàstima que no passi com a la televisió i la sorra se'ls empassi a ells. Hi ha encara una gran part de la societat que passa de tot i no té cura del seu entorn, es desentén del futur perquè el veuen massa llunyà i no pensen en les futures generacions. I així, contaminant, van respirant i caminant pel món fins que la palmen. I llavors hi ha una altra part de la societat que se'n recorda dels parents dels que l'han palmat i ha d'aguantar la brossa dels altres. I el món segueix girant i cada cop hi ha més gent que contamina i ens quedem en minoria els més respectuosos. Jo, particularment, soc incapaç de llençar res a la sorra de la platja. No puc perquè em van educar amb uns valors que incorporen el respecte cap els altres i el meu entorn en un dels punts més alts de la escala. Pel que veig, a molts altres els falten esglaons de la escala o, simplement, tenen un tamboret tan curt com el seu cervell i més escàs que la seva vergonya. Si cada cop que una persona llença alguna cosa a la platja, fos xuclat per la sorra, com a la tele, això semblaria Mecanoscrit del segon origen, seriem dos i "el cabo".

4 Responses so far.

  1. Unknown says:

    M'identifico amb el que comentes. Llàstima que la sorra no s'empassi alguns impresentables que ho embruten tot.

  2. el problema és que justament el problema no té solució o si en té no és molt complicada.

  3. vinc per referencies d'un amic comú i la veritat el que em vist ens agrada

    salutacions des de Reus, pel que faigi falta estem a la teva disposició

  4. Gràcies pel teu comentari i pel teu oferiment. Per cert, quin amic comú és? Si es pot saber.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -