QUI SÓC?

Jo sóc, però qui sóc?

El cel és primordialment pur i immutable però els núvols són temporals. Les aparences comunes desapareixen amb el cansament de tots els fenòmens Tot és il·lusori, sense substància Tot és buit però aquí estem, encara vius, aquí de nou i des de temps immemorials.

Aquí no s'aprèn res perquè sempre hi ha els mateixos errors, inevitablement també els mateixos horrors. Sempre, com sempre.

Però en una habitació buida la llum uneix l'espai esdevenen un del sol, inseparables. La llum s'uneix amb l'espai en un jo sóc però qui sóc?

Jo sóc mentre la llum uneix l'espai en una sola cosa, indivisible.