AGRICULTURA MENTAL

El mestre de cerimònies ha de conèixer a fons als protagonistes de l’acte que coordinarà. El bon amic Manolo Rivera, editor a més de part dels meus llibres, va jugar aquest paper el passat 6 de març quan varem presentar al Cafè Metropol la meva “Invasió de camp”. Amb ell fa més de 25 anys que ens coneixem i els darrers anys ens lliga, a més d’una estreta relació d’amistat, la vesant laboral. El Manolo és també amic de la resta de convidats i convidades d’aquell dia al Metropol i d’aquí que fes una presentació tan exquisida com la que us convido a veure a continuació. Com els altres vídeos, us recomano que se’l mireu amb calma i bons ulls. 

Començo el post amb una foto del final de la presentació del llibre “Invasió de camp”. Conversant amb la Victòria, l’Alejandro i amb l’Alba, em deien que els havia encantat l’acte. I ho comparteixo. Només puc tenir paraules d’agraïment cap a les més de 80 persones que van omplir el Cafè Metropol donant-me caliu i serenor amb el seu silenci i les seves mirades.  Dels amics i amigues que van llegir els meus textos en puc dir moltes coses. Són grans persones i les tinc al costat quan toca, també ara que travesso uns moments molt difícils. L’Alejandro, la Montse i la Victòria ho van brodar i el Manolo, editor del llibre, va posar la cirereta al pastís presentant tot l’esdeveniment.  Els germans Saltor, Oriol i Jaume, i el Xaviss, van estrenar el seu projecte musical, anomenat El Nord, amb dos temes rítmics i frescos, amb personalitat pròpia i amb ganes de col·laborar amb mi d’ara en endavant. I la sorpresa de la nit, que va ser immensa, la va protagonitz...

Llegint la poesia de Manolo Rivera, aquesta tarda de tardor a caseta, m’han temptat aquestes paraules seves: SOLEÁ: Dicen que, en la vida, lo importante no es hacer sino ser. Sí, ser, pero ser qué. I llavors, mentre digeria el missatge, he escrit: Tenim pendent un cafè, te’n recordes? Tenim pendent llegir-nos els llavis, trobar el son de les coses, endormiscar-nos al fons del mar, llepar-nos les ferides, tastar les cendres que mai veiem perquè sempre ens mirem als ulls i no toquem de peus a terra.  Tenim pendent amagar-nos un rere l’altre i deixar-nos caure, deixar-nos tranquils, deixar-nos perdre. I trobar-nos a aquell banc buit que sempre hi ha a totes les places, al tros de gespa que ens espera a tots els parcs, en el tacte amb la terra i en l’hàbit de córrer per bogeria.     Un cafè, te’n recordes? Tenim pendent ser-hi, ser-nos pendents.

Una de les feines més feixugues cada dia quan publico aquí, és aconseguir una imatge que acompanyi el text que he escrit. No em serveix qualsevol foto, busco al meu arxiu i després de remenar i tenir alguns dubtes, acabo triant. Però avui us parlaré d’un exercici més complicat encara.  Enguany, al dinar de Nadal que ha fet l'editorial Silva (en la que col·laboro fa anys), ha estat una foto amb text, una poesia visual. La Yolanda Díaz, informàtica i artista, ha tingut a les seves mans la responsabilitat de la creació. El Manolo Rivera, director de Silva, va fer una tria de quatre textos meus i ella, la Yolanda, en va triar un. I en base al text escollit, va fer la foto corresponent. Aquest exercici d’enginyeria artística ha estat, vist el resultat final, un exitàs.  La imatge que acompanya aquest text (que podeu ampliar clicant sobre ella) és el resultat final. La Yolanda va escollir el text “Espiadimonis” i la foto està feta a la Part Alta de Tarragona, al carrer...

És important que es retin homenatges a les persones quan són vives i, en cas que no tinguem temps, se'ls hi faci quan ja han marxat. Sigui com sigui, cal recordar a aquells que han dedicat part de la seva vida als altres en diferents vessants. El cas del Jaume Juan Magriñà, creador del Festival Internacional de Jazz de Reus i propietari del Pub Keyboard en aquesta ciutat, tot un temple de culte a aquests estil musical és ben clar.  Escrit dedicat a la gent d'Editorial Silva i a la Montse Farrés.  Va deixar-nos en el moment menys esperat i una persona, amiga del Jaume i clienta del seu local, la Montse Farrés, va posar-se mans a la feina per tirar endavant allò que primer va ser una senzilla recol·lecció d'escrits personals i vivències sobre el protagonista que comento i que més tard, amb l'empenta que mai ha abandonat a la Montse, ha esdevingut el llibre que es presentarà, presentarem, aquest proper dijous a partir de les vuit del vespre a la Biblioteca Xa...