AGRICULTURA MENTAL

De cara al 2013 no en tinc masses però els que tinc són ben clars. Publicar aquest mes de gener que estem a punt d’encetar el meu llibre “Agricultura Mental”, obra que per cert ha donat un gir radical patint canvis importants amb textos nous i eliminant-ne d’altres. I seguir una altra obra que tenia iniciada i penjada fa uns dos anys, llibre que els meus amics em diuen que acabi i publiqui perquè serà interessant. I, òbviament, treballar perquè treballar dignifica i estimar als qui tinc més a prop. Això d’estimar és fàcil quan dónes i reps.  I riure, riure molt. Perquè o ens prenem la vida tal com ve o això es converteix en un drama i els drames ja venen sols.  Tanco aquest any amb la consciencia ben neta i les mans buides perquè estant pendents de rebre moltes abraçades que encara no tenen nom. I el tanco amb el cap ben alt, mirant al davant, recte i amb l’esperança que allò que busco i espero arribarà.  Molt bon any a tots i totes.

Publico avui aquest text que acabo d’enllestir i que, tot i la seva longitud, cal que llegiu en calma. És la meva sincera opinió sobre dos temes tant importants com la parella i l’amor en base als coneixements que tinc dels dos temes. Aquest text tanca el meu llibre “Agricultura Mental” que publicaré d’aquí a tres setmanes i que ja és a punt de maquetar-se.  PEQUEÑO MANUAL DE AMOR Y PAREJA Debemos reconocer que, por más que vivamos, jamás aprenderemos a vivir. Porqué esto a lo que llamamos vida nos pone a prueba de manera constante, haciéndonos pasar por momentos que no sabemos cómo gestionar y que deberíamos acabar superando para no amargarnos los días que aún quedan por llegar.    Esas pruebas se convierten en todo un muro que a menudo no podemos ni saltar ni rodear pero que acabaremos atravesando cuando la niebla que nos agobia por un problema desaparece y vemos de nuevo la luz. Lo más importante en estos casos, en estados de confusión provocados por malos momentos

Las oigo más cercanas, sagradas sinfonías del tiempo. Con una idea; que somos seres inmortales, caídos en la oscuridad, pobres condenados por los siglos de los siglos hasta curar completamente. Mirando el horizonte, un aire de infinito me conmueve. También a veces la clara insidia de la luna dentro de la noche me hace vivir en aparente inutilidad en este mar de confusiones. Y somos ángeles caídos en el planeta Tierra, sin memoria de dónde venimos, hasta curar completamente.

Del gran Rabindranath Tagore: Llegim malament el món, i després diem que ens enganya. Del petit Oscar Ramírez: Amb l'excusa que ja saps i no és excusa, queda't i segueix aquí. I com a colofó, perquè hi ha paraules que el vent mai s'endu si tu no vols.

Per als qui estan immersos en les baralles per les fronteres, símbols i banderes perdent els dies, la salut i la vida en la “causa”: Al cel no hi ha terra de ningú.