Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

DIARI DE SES ILLES (3): CAP D'ANY I BONS PROPÒSITS

Imatge
Per començar, MOLT BON ANY A TOTS I TOTES. Moltes gràcies per seguir llegint aquest espai i per participar-hi. Escric aquest post des de Pollença, a Mallorca, on ja sabeu que hi passem uns dies de vacances amb la Mar. La jornada d'avui ha servit per veure el passeig marítim del municipi, una llengua de mar inmensa, una platja molt llarga i un mobiliari urbà un pel vell. Salou guanya a Pollença en modernitat i bon gust en la decoració del seu passeig però encara voldría tenir els quilometres de més que té Pollença. Demà divendres, dia 1, sortirem a fer un vol pels pobles més propers. Inca podría ser la destinació escollida. Ara passo a explicar-vos els meus bons propòsits pel proper any. El 2010 serà un any ple de bons propòsits però a diferència de plantejar-me si els faré realitats o marcar-me utopies, sé del cert que seran ben reals. Els darrers dotze mesos són per a oblidar i ara toca actuar, des de la fortalesa humana i la maduresa mental. Comencem: D'aquí a pocs

DIARI DE SES ILLES (2): EXEMPLES A SEGUIR

Imatge
Alcúdia, Capdepera i Cala Rajada. Són els tres municipis que hem visitat aquest dijous, tres espais dels quals cal prendre exemple per diversos motius. Alcúdia conserva el seu Nucli Antic en perfectes condicions. Els carrers nets i plens de plantes donen la benvinguda als visitants i un té la sensació de passejar per una mena de paradís perfecte on res falla, on tot és fet a mida. Crec que és un exemple a seguir perquè molts dels nostres municipis han fet malbé la seva part antiga o l'han reconvertit en una zona moderna on els nous elements no lliguen amb els de sempre ni amb cola. Capdepera té un castell medieval que sembla acabat de construir ahir. S'ha restaurat a fons i la part que el temps s'endugué ha tornat a aparèixer sense que es noti cap diferencia. A més, el castell és un museu permanent i aquest fet també crec que cal seguir-lo. A les nostres comarques hi ha desenes de restes de castells abandonades i els que hi ha en peu són en mans privades o pertanyen a les

DIARI DE SES ILLES (1): QUÈ HI FEM AQUÍ?

Imatge
Amb aquest post inicio el Diari de Ses Illes , escrit des d'un pis que hem llogat amb la Mar just al davant del Port Esportiu de Pollença, al nord de Mallorca. Feia mesos que necessitàvem marxar, fer un repòs, prendre'ns uns dies de calma i desconnectar de tot i de tots. L'any que estem enllestint ha estat especialment dur per tots aquells fets que he explicat en aquest blog i molts altres que m'he guardat, ens hem guardat. Ahir dilluns varem arribar a l'aeroport de Palma procedents de l'aeroport de Reus. Una hora més tard ja érem a l'altra punta de l'illa, al pis on serem fins el proper 10 de gener. Les primeres impressions són molt bones. Pollença és un racó d'aquells que passa del caos estiuenc a la calma de la tardor i l'hivern. Prop de casa tenim tots els comerços necessaris i just davant dels nostres nassos, el mar, aquell element que tan necessita la Mar i que tan m'enamora a mi. Aquest mati hem anat amb el cotxe fins el far de Formen

POESIA VISUAL

Imatge
Ara que s'apropa el cap d'any i abans de fer la carta des bons propòsits, us regalo aquesta muntatge, poesia visual, dedicat a tota la gent que ha fet que el 2009 sigui l'any del xoriço. Podeu ampliar la imatge fent clic sobre ella.

BONES FESTES, BON PESSEBRE

Imatge
Molt bones festes per a tothom, fins i tot per aquells que voldrien veure aquest blog tancat. Aquest post és curt però de molta qualitat. Us penjo dos vídeos. El primer és el del pessebre 2.0 que ha realitzat l'amic Mon de la Garrofa de Mont-roig. Els participants hem pogut triar la figura que volíem que ens representés i el Mon ha fet la resta, un treball genial que ha donat uns resultats excel·lents. El segon vídeo és de la BBC i hi veureu els presentadors d'un programa explicant les tradicions escatològiques del nostre país: el caganer i el caga tió. Espero que us agradin els dos vídeos.

UN TRIST EXEMPLE

Imatge
Hi ha fets i situacions realment sorprenents. Us explico la que vaig viure aquest dilluns al migdia mentre dinava un entrepà en un bar d’un barri tarragoní. És un d’aquells bars on els productes més consumits són els quintos, les barreges i els gots de vi. La cambrera que hi treball té quatre fills, dos nens i dues nenes. El dia era molt fred i la pluja no havia parat de caure acompanyada de la sensació d’una aiguaneu desitjada però tímida. La més petita de les nenes, uns vuit o nou anys, va comparèixer al bar per dir-li a la mare que se’n anava a escola. I la mare va començar a dir-li que no anés a escola, que per una sola hora que tenia de classe més valia que es quedés dormint al llit. La nena va insistir, volia anar a classe. Feia pocs minuts que el fill gran, té 13 anys, havia entrat al bar no sé per quin motiu. Davant la insistència de la petita, la mare li va dir al seu fill que acompanyés a la seva germana i ell li va respondre textualment: No, ja saps que és molt tossuda i no

CINC COSETES

Imatge
Cinc cosetes, aportacions importants i ben pensades. Primera: No puc entendre com el President del Parlament de Catalunya, Ernest Manac, pot donar suport a l'acte de Reus quan va assegurar que faria de mitjançer en aquest "conflicte". Segona: No comprenc com a Reus, on van de llestos en segons quins temes, poden sumar 197 entitats i hi sumen tots els balls i elements festius com si fossin associacions a banda. Sumar per sumar, que sumin els panteons dels morts il·lustres i segur que arriben al miler. Tercera: No m'entra al cap veure que a Tarragona es farà una resposta popular a la ja feta a Reus. Les opinions de la polititzada portaveu del moviment Mou-te, no em diuen res i m'aporten, conjuntament amb les de la portaveu municipal, un sentiment de "baralla de campanaret i revenja de nen dolent". Quarta: No entenc l'aparició de tants mediocres mitjans escrits en paper en uns moments on mana la xarxa i on tenim un antecedent, el "Més PSC&q

REFLEXIONS NADALENQUES

Imatge
Llegeixo que els majoristes de fruites, verdures, peixos i mariscos han decidit deixar els seus productes a uns preus més populars per evitar una davallada en les vendes o, dit en un argot d’esperit nadalenc, per facilitar unes bones festes a tothom. Tinc un amic que em deia que fa anys que el preu del peix i el marisc es manté i no s’ha augmentat quan arriba l’època de Nadal. Tinc un altre amic fruiter que em comenta que enguany per només 15 euros podrem fer un menú nadalenc que inclou peix i marisc, verdures i fruites a dojo, per parar un tren. I me’ls crec a tots, de veritat. El que no em cap al cap és que ara baixin els preus i encara hi guanyin diners quan han estat anys i anys fent-nos pagar xifres insultants per omplir-se les butxaques gràcies al nostre afany consumista. Diuen que aquest any únicament augmentaran els preus de les joguines i que cada nen en rebrà, de mitjana, fins a vuit. Particularment em sembla molt excessiu que es facin realitat tots els desitjos i peticions

FA UNS DIES ... A L'AVUI

Imatge
Fa pocs dies el company Mon de La Garrofa em comunicava, via interna, que havíem sortit al diari AVUI. Parlava de la campanya dels blocs de la BACA i del seu pessebre virtual que, per cert, cada cop té més bona pinta. I al final, passats els dies, els companys del rotatiu AVUI, en el seu suplement de Cultura, han penjat on line l'article esmentat. I aquí és, ben maco i ben escrit. Sempre és un honor saber que els grans mitjans nacionals miren aquests altres mitjans d'expressió que anomenem blogs i que, sovint, tenen milers de seguidors/lectors. Gràcies a l'AVUI per fixar-se en nosaltres. Això vol dir que les coses és fan bé o, com a mínim, millor del que altres pensen. Podeu fer clic sobre la foto per ampliar-la o clicar en aquest enllaç per anar al diari. Aprofito el moment per a recordar que la campanya per unes festes nadalenques ben catalanes i de rebuig a les imposicions dels elements arribats de fora, i de venda a molts basars xinesos, segueix en marxa i encara accep

ASSESSORS, INQUISIDORS I MEDIOCRES

Una Cap de premsa, la mà dreta de la cap de premsa, l’ajudant de la mà dreta de la cap de premsa i el becari de torn que també treballa a premsa. Un Cap del Gabinet d’Alcaldia, la responsable de premsa del Gabinet d’Alcaldia i el personal d’Alcaldia, tècnics inclosos. Els directors dels mitjans municipals i els comissaris polítics dels mitjans municipals i també altres directors de mitjans privats que són encara “més comissaris” i “més municipals”. Acabo de fer la llista del personal que podria ajudar a l’Alcalde de Tarragona a preparar la conferencia sobre l’estat de la ciutat del 2010 i em quedo bocabadat perquè encara no entenc el motiu de la contractació, per a executar aquesta tasca, d’un nou assessor/nova despesa. No criticaré la professionalitat de la persona i empresa escollida per la preparació de la conferencia però si que cal dir una cosa ben alta i clara: convidar la persona que assessorava l’anterior alcalde és reconèixer que l’anterior alcalde estava molt ben assessora

LLIBRES SENSE FULLS

Imatge
Em permeto penjar el primer post en castellà d'ençà que vaig crear aquest blog, ara fa dos anys i mig. Tranquils, no tinc previst canviar el tarannà d'aquest espai i ja sé que existeixen els traductors. El text que llegireu a continuació és el primer que he decidit escriure per la RIET , la Red Internacional de Escritores por la Tierra. En sóc membres des de fa uns mesos i m'he decidit a col•laborar-hi. La RIET la formen escriptors, poetes, filòsofs, intel•lectuals, activistes i moltes altres persones conegudes com el bisbe Pere Casaldàliga, Ernesto Cardenal, Frei Betto, Federico Mayor Zaragoza, Vandana Shiva, Eduardo Galeano o el cantant Silvio Rodríguez. En aquesta primera incursió en castellà, llengua que m'agrada i que escric sense cap problema ni vergonya, parlo dels famosos llibres electrònics o e-books. Espero que us agradi. EL LIBRO SIN HOJAS Uno no deja de sorprenderse del rápido avance de las tecnologías y de cómo estas se comen, literalmente, las tradicion

REFERÈNDUM, DEMOCRÀCIA

Imatge
A tots els qui avui, malgrat la pluja i el fred, han sortit al carrer a votar el referèndum: enhorabona. Exercir aquest deure és a més un plaer per les connotacions que ja coneixem. Hi ha ciutadans que vivim a poblacions anti-democràtiques on els ajuntaments han decidit en el nostre nom i ens hem hagut de quedar a casa. El que si compartim tots els catalans és un president de la Generalitat impresentable, un personatge que avui deia que "demà veuria el resultat del referèndurm al recull de premsa". S'ha de ser indecent i venut i això el nostre president ja ho té. Visca Catalunya!

ADÉU A UNA GRAN PLOMA

Imatge
No, no s’ha mort encara. De moment no toca veure les portades dels diaris parlant sobre ell i la seva defunció. Però el temps li va en contra i ja fa uns anys que lluita contra un càncer que li ha negat el plaer d’escriure i l’ha sotmès a un repòs constant. Avui, casualitats de la vida, m’ha vingut al cap la seva figura i m’he posat a buscar coses sobre ell. Recordo que un dels seus llibres més populars era el que recomanava, com a lectura obligada, el professor del meu institut quan feia primer de BUP. El disputado voto del señor Cayo em va semblar un gran llibre i la pel•lícula no em va decebre en cap moment. Amb els anys i gràcies a aquella lectura obligada, em vaig aficionar a l’obra d’aquest gran escriptor i avui en dia puc dir que he llegit una dotzena dels seus llibres sense que mai m’hagi avorrit en una sola pàgina. Miguel Delibes és un dels grans, un mestre de la paraula que omple sense por ni esforç el trencaclosques diari de la imaginació dels seus lectors. Delibes, ara mal

DEL LUXE A LA RUÏNA

Imatge
Fa pocs mesos vaig veure un reportatge sobre Dubai. Mostrava la transformació d'aquest país desèrtic en una ciutat plena de gratacels, cases i hotels de luxe, carreteres, casinos, zones d'oci i un seguit de projectes faraònics que impactaven a qualsevol ull humà. El xeix àrab Mohammed bin Rashid al-Maktoum va ser la persona encarregada de la transformació. A més de cobrir la sorra amb ciment i asfalt, el seu projecte va menjar terreny al mar. I així va néixer el famós hotel en forma de vela, la palmera de cases que veieu a la foto o la futura urbanització, també al mig del mar, formada per milers d'illes que, totes juntes i vistes des de l'aire, feien la forma del planeta terra amb tots els seus continents. Les inversions a Dubai han estat les més grans de la història i ha estat molta la gent rica que ja s'hi ha comprat cases de luxe. El contrast, també analitzat pel reportatge televisiu que us deia al principi, era veure qui feia aquestes obres. Milers i milers de

EL PESSEBRE DE LA GARROFA

Imatge
Des del bloc La Garrofa de Mont-roig , l’amic Mon ens proposa una molt bona iniciativa que té molta relació amb la campanya que impulsem i que anomenem BACA, que té molt a veure amb les ganes de gaudir d’unes festes nadalenques ben catalanes. La Garrofa ens proposa formar part del primer pessebre 2.0 de la historia. La forma de participar és ben senzilla. Hem de triar una figureta, la que vulguem ser, i buscar una foto d’aquesta figureta. Les imatges les podrem trobar fàcilment a Google i especialment als catàlegs de venda de figuretes nadalenques. Quan tingueu la foto l’heu d’enviar per correu electrònic a monsculturals@yahoo.es tot dient que és pel pessebre blocaire 2009 i adjuntant les vostres dades ( nom del blog, url del blog, e-mail, el vostre nom o pseudònim i, si voleu, algun comentari sobre les festes nadalenques ). Si no teniu bloc però sou dels qui els llegiu, no passa res. Podeu participar-hi igualment enviant les dades i la foto. El Mon farà un pessebre virtual on s’hi

CANVIS DE NOM

Marejant la perdiu s’evita parlar de temes importants i, ja se sap, un país que no pensa, no molesta ni critica. Per això ara s’ha tornat a encendre la cua dels qui la tenen de palla i demostren poca intel•ligència quan se’ls provoca amb polèmiques de campanaret i cauen de quatre grapes tot alimentant un tema que fa riure. La proposta que l’aeroport de Reus canviï de nom m’ha deixat sense paraules. Primer pels motius que els impulsors d’aquesta iniciativa han argumentat i segon al comprovar que encara queden “ànimes de cantir” que s’apunten a qualsevol bombardeig. Els senyors Abelló i Ballesteros es deuen pensar, com la resta de regidors tarragonins que han votat SI a la moció pel canvi, que el nom de Tarragona té fama internacional quan viatges. A qualsevol país, quan et pregunten de quin lloc vens i respons Tarragona o Reus, es queden igual en els dos casos. Un cop matises que ets de prop de Barcelona, les coses canvien. El fet que siguem a la cua d’Europa del desconeixement

QUE NO ELS ROBIN MÉS !

Imatge
Al pagès li paguen una misèria i al mercat ens ho venen a preu d'or. Parlo de tot aquell producte cultivat al camp que, en el seu procés de venda, passa per les mans del productor, l'intermediari i, per últim, la botiga, comerç o superfície on es fa la transacció amb el consumidor. Al pagès, figura principal d’aquesta producció, li paguen una misèria i sovint no cobreix ni les despeses. L’intermediari es qui estafa al pagès i roba al botiguer multiplicant el ridícul preu pagat al pagès per “X” que equival a tantes vegades com li rota. Al resultat obtingut hi hem de sumar el nou augment de preu del producte que serà aplicat pel botiguer o la gran superfície. Al final de la cadena hi som nosaltres, els consumidors que, com els pagesos, acabem sent els rucs de la pel•lícula. Ells perquè han de vendre a preus de vergonya i nosaltres per pagar-los a preus d’escàndol. Per sort les coses podrien estar canviant. Aquest dilluns a Tortosa, els pagesos van protestar contra els preus abus

LA SOCIETAT CIVIL

Imatge
Quinze personalitats de la societat civil tarragonina han llençat les seves propostes per superar la crisi. Ho han fet a petició del Diari de Tarragona que avui publica un especial sobre aquest tema. M'ha sobtat un cop més que es demani opinió en un tema com aquest a persones que viuen aquest moment de recessió d'una manera molt diferent a la majoria. Preguntar al president de la patronal, al d'una coneguda Mutua, al de les empreses químiques, al del Círcol que és l'entitat més elitista de Reus o al rector de la URV és amagar la realitat. Deixant a banda de les seves aportacions, secundaries per a un servidor, crec que el debat s'ha de generar a peu de carrer, fent intervenir als qui més pateixen la crisi per ser els qui disposen del veritable esperit de supervivència diari. A mi, un senyor ple de peles o amb una nomina que triplica o quadruplica el sou mitjà, no cal que em vingui a ensenyar res. Amb tot, entre les opinions hi ha certes propostes per afrontar la cr

SÓC SINCER, HUMÀ

Imatge
Serà un post breu, senzill, humà. Fa tres mesos que va morir el meu germà i estic tan trist i decebut com el primer dia. Els minuts són pedres, les hores semblen roques i els díes, penyasegats, indrets on un es podria fer més fort o, deisaparèixer. Parlo amb els meus familiars i escolto el seu parer i, tot i que no ho diguin, és el mateix. Els meus pares estan fotuts, molt fotuts. No cal que en parli de la meva cunyada o de la meva dona. Tot plegat, a tots plegats, ens sembla una injustícia absoluta. Jo, intentaré anar endavant però el cap ens convoca a la traició, a recordar el més recent. Vull ser menys recent i menys quotidià. Us estimo a tots/totes.

TORNA LA CAMPANYA DELS BACA

Imatge
Per tercer any consecutiu aquest bloc posa en marxa la campanya dels BACA , els B locs A nti C hristmas A mericà. Ja sabeu que la seva essència són les festes de Nadal i que reclamem que es mantinguin les tradicions tot rebutjant els invents exportats dels Estats Units o altres indrets com ara el Santa Claus ballarí, els reis plens de llumetes i escalant les façanes de les cases o altres elements prostituïts amb llums i colors. Reclamem la presencia de la figura del caganer a totes les cases! Volem que es faci cagar el Tió a totes les llars catalanes i exigim que els Reis d'Orient tinguin el lloc que els correspon ! A taula, escudella i carn d'olla, brou amb galets i el tall, neules i moscatell. I al carrer les típiques nadales cantades en català i no pas les megafonies amb altres idiomes. Tots aquells que compartiu la demanda podeu sumar-vos a aquesta campanya posant un dels dos baners que trobareu encapçalant aquest post (horitzontal) o aquí sota (vertical). Són els oficial

IL.LUMINATS (10): PARLAR O OBRIR LA BOCA

Imatge
Hi ha gent que està més mona calladeta i si a sobre s'han dedicat a la política, millor. L'art dels qui governen és, sovint tot i que hi ha excepcions, errar quan manen i donar lliçons un cop s’han jubilat de la vida pública. Aquest cap de setmana hem pogut llegir declaracions interessants d’aquests personatges. Felipe González diu en una entrevista a El País: “la toma de decisiones en la UE es diabólicamente ineficaz”. Ara l’expresident del govern espanyol ens descobreix la sopa d’all quan tots sabem, malgrat hi ha qui ho negui, que la política que es fa a Brussel•les passa per cobrar a final de més per fer el teatre en una cambra on hi van els elefants que busquen cementiri polític. Fa pocs mesos, a XL Semanal, José Maria Aznar deia: “Yo sé cómo salir de la crisis”. Aquest altre expresident oblidava que els inicis de la crisi es produïen durant el seu mandat i que, qui va començar a inflar la bombolla immobiliària i la pilota de despeses dels espanyols, va ser el seu gove

FREDS COM LES MAQUINES

Imatge
No descobreixo la pólvora dient que les maquines han acabat substituint a les persones però vull parlar del tema perquè fa poc que una coneguda empresa d’assegurances basa la seva publicitat televisiva en aquesta veritat. L’anunci ens pregunta què se’n ha fet del senyor que ens posava la benzina al cotxe o de la persona que ens acompanyava al nostre seient al cinema. Són dos clars exemples d’aquest canvi que us comento i que ha comportat que siguem més independents anant pel món i, de pas, menys humans i menys comunicatius. Evitem entrar al banc i ser atesos per l’empleat de torn quan veiem buit el caixer automàtic. No ens importa fer comandes de menjar ràpid per telèfon enlloc d’anar a buscar el mateix menjar, més econòmic, a la botiga o franquícia de torn. En un hotel, preferim que ens desperti al matí la maquina automàtica que hem programat abans d’avisar a recepció perquè ens llevi la veu humana de la persona que hi ha en aquell torn. Com menys parlem amb els altres, com menys ens

UN DIA "CHUNGO"

Imatge
M’agrada el títol d’aquest escrit, jajaja. Té doble intenció perquè el “chungo” és el gos de la foto i ara que no el tenim ens sembla una mica “chungo”. M’explico però abans, tranquils, el gos no s’ha mort. El diumenge a la tarda la Mar va comparèixer a casa acompanyada d’un gos que s’havia perdut i que havia anat a parar al seu costat, mentre ella parlava amb uns amics al mig del carrer. Era un gos de raça, un Samoyedo, molt ben cuidat, net i recent sortit de la perruqueria, i jove. Davant un exemplar com aquest ja tens clar que el gos durarà poc a les teves mans perquè el seu propietari el reclamarà i perquè el primer que va fer la Mar va ser trucar a la Policia Local de Cambrils advertint que l’havíem trobat. Aquí varem saber que el gos s’havia perdut a la vila, a l’altra punta de Cambrils, i que la Policia Local l’havia dut a la Caserna on els guarden un parell de dies a l’espera que algú els reclami i en cas contrari els duen a la Protectora de Reus. Un cop a la Caserna, el gos

UNA NOVA FORMA DE FER POLÍTICA: PASSAR DELS VEÏNS

Imatge
A Cambrils ha nascut una nova forma de fer política. No es pot negar que és del tot original, tant original com indignant. Es tracta d'imposar i no consultar, fer les coses sense avisar, anar fent tot passant dels ciutadans. L'experiència pilot s'ha fet al barri dels Ametllers, a Vilafortuny. D'un dia a l'altra, com si es tractés d'un bolet, ha aparegut una antena de telefonia mòbil damunt de la caseta de Telefònica del carrer Joan Rebull. Els veïns estan cabrejats i els responsables polítics diuen que publicant un edicte en tenien prou i que no estaven obligats a comunicar res a ningú. Es nota que el regidor responsable del tema ha confós el "talante" preconitzat per ZP pel "palante" que queda més radical i no permet cap diàleg. Sr. Regidor: posis la merda al terrat de casa seva però no ens la deixi a casa nostra i menys amb aquesta llei del silenci que tan li agrada i que és molt més típica de l'època del Paquito que no pas de la demo

SR.ABELLÓ: REUS IS TARRAGONA?

Imatge
La coherència i el senderi no s'han de perdre mai. Quan un parla, les seves paraules van a missa i no s'hi val a jugar a allò de "donde dije digo, digo diego". Aquesta advertència va adreçada directament al President de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló. Em sorprèn que, conjuntament amb l'alcalde Ballesteros, envií una carta a la Direcció General d'Aviació Civil i a l'empresa AENA reclamant que a l'aeroport de Reus se li afegeixi la paraula Tarragona al davant i que per tant, passi a anomenar-se Aeroport de Tarragona-Reus. Sr. Abelló, si em permet li faig quatre preguntes: 1: Se'n recorda que vostè és un dels impulsors de la plataforma, ara social i en un futur política, Mou-te per Tarragona? 2: Recorda que una de les accions d'aquest moviment va ser la venda de samarretes i que una d'aquestes samarretes és la que acompanya aquest post i veiem a la foto? 3: Pot llegir clarament el lema d'aquesta samarreta? 4: Reus ja

D'ESQUENA A LA SOCIETAT

Imatge
Els resultats de la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió no són cap sorpresa. Els catalans creuen que als partits polítics hi ha corrupció. Ho diu un 84 per cent dels enquestats. La majoria també pensa que la corrupció arriba més amunt, al govern de Catalunya i al d'Espanya. Els darrers casos Millet i Pretòria no ajuden gens a canviar aquesta sensació de desconfiança en els polítics, deixant a banda el seu color polític. Està clar que la gent opina que els nostres representants electes viuen d'esquena a ells, a la societat. El problema no té solució immediata, no hi ha un remei per salvar aquest desencís generalitzat. Ara està de moda estirar de la manta i la llista d'ajuntaments on hi ha hagut corrupció augmentarà les propers setmanes. De fet la majoria de catalans pensen que no quedarà cap consistori net perquè creuen que no hi ha un pam de net i s'atreveixen a dir que fins i tot el seu ajuntament caurà en mans d'aquesta mà que estira la manta.

PESSICS DE L’ÁNGEL

Imatge
He de reconèixer que no sóc cap amant de la poesia malgrat Federico Garcia Lorca, poeta del qual en tinc totes les seves obres i les que parlen d'ell, és un dels meus referents literaris. A casa hi tenim més de 2.000 llibres i la poesia ocupa un espai reduït i secundari. Feta aquesta concessió, he d'admetre que la poesia és un instrument de comunicació que m'agrada quan es fa senzilla de llegir i fàcil de comprendre. Quan la poesia et toca aquell tapís de la felicitat que tots tenim i el debilita amb els sons, de les rimes o sense rimar, i les paraules ben posades i sensacions ben explicades, aquesta paraula, poesia, guanya força i esdevé realitat. Un viu de la realitat i dels moments que gaudeix a nivell personal, sentimental, emocions diverses, viatges acabats o per acabar, pensaments i cansaments. Explico tot això per parlar-vos del llibre Pellizcos del alma de l'Ángel Juárez. Ell, l'Ángel, és tot un personatge, una persona vital, un d'aquells que sempre et
Imatge

2012: LA PORQUÈRIA ARRIBA AL CINEMA

Imatge
Hi ha persones que gaudeixen envoltades del dolor, tragèdies, traumes i misèria. El director de cinema Roland Emmerich és un clar exemple d’aquesta part de la societat que, enlloc de mostrar la cara maca de la vida, opta per portar a escena la destrucció total, la fi del món provocada per fenòmens estranys i part de la humanitat. Intenten donar lliçons pel maltracta al qual sotmetem la terra i ho exemplifiquen amb l’apocalipsi feta a mida per tarats mentals addictes a les seves produccions cinematogràfiques. La pel•lícula en qüestió es diu 2012 i, com el seu nom indica, se situa en aquest any que és l’últim d’existència de la nostra civilització. D’aquesta porqueria que es projectarà a tots els cinemes del món i que batrà records de vendes no en cal explicar massa cosa més. Onades immenses, terratrèmols, pluja de meteorits, pànic entre la població, els americans com a salvadors de la situació i el món en què vivim a prendre pel sac. La foto del post és un dels exemples que us comento

CAIXA I FAIXA

Imatge
Diuen que Caixa Tarragona ha guanyat 19 milions d’euros nets d’impostos des del gener i fins el setembre d’aquest any. També diuen que això suposa una pèrdua del 50 per cent respecte el mateix període l’any passat. Ens diuen això per marejar la perdiu i perquè deixem de parlar de l’animalada que han fet signant la fusió amb dues caixes més. Amb aquesta estratègia desapareixerà el nom de Tarragona del mapa bancari i, de pas i fruit del mal acord, unes quantes sucursals i centenars de treballadors que aniran directament cap a l’atur, la principal empresa de l’estat en aquests moments. No s’acaba d’entendre el vist i plau tan senzill i ràpid que van donar a aquesta fusió els principals agents econòmics de la província de Tarragona i especialment les administracions com ara la Diputació de Tarragona. Van dir SI a un pacte de condemna d’una entitat financera amb identitat pròpia que passa a ser la comparsa de Caixa Catalunya. Van dir SI a tot i després van conèixer les conseqüències que po

TDT: TOT DE TOT I RES DE RES

Imatge
Falten menys de dos mesos per la famosa apagada analògica i l’arribada a totes les llars de la famosa TDT, la Televisió Digital Terrestre que ja gaudim fa un parell d’anys gràcies als aparells que ens va tocar comprar, als inicis i per ser novetat a uns preus abusius, o que ens van acabar regalant amb una caixa de magdalenes. I ara, quan s’arriba a la recta final, hem sabut que només 9 dels 16 canals que tenen llicències per emetre a les comarques de Tarragona estan emeten perquè la resta tenen dubtes de com iniciar la seva activitat o són en fase de proves. A mi, personalment, com a usuari i consumidor de televisió amb una molt baixa activitat, les noves propostes em són del tot indiferents. Les televisions locals ja existents i que s’han passat a la TDT, cas de Reus o Tarragona, ofereixen la mateixa qualitat que abans a nivell de programació. Una de les dues sempre m’ha agradat mot més que l’altra deixant a banda que hagi treballar a una de les dues. En tot cas, compleixen amb la sev

DIARI D'EGIPTE (7): A CASA, L'AIGUA

Imatge
L'aventura egípcia ha arribat al seu final. Ja sóc de nou a Cambrils, a casa. Ara toca analitzar la feina feta i compartir amb els altres els moments d'oci, entregar els regals, comentar les fotos, respondre les preguntes. A nivell professional em sento molt content per haver pogut participar a l'assemblea general del MIO, l'Oficina Europea per al Medi Ambient, la Cultura i el Desenvolupament Sostenible. Hi havia representants d'una vintena de països mediterranis i entre ells, un servidor, tot un plaer. També estic satisfet per haver assistit a la conferència internacional sobre l'aigua organitzada pels governs egipci i holandès i amb la participació de quasi 300 convidats d'arreu del món, tres d'ells de l'Estat Espanyol. Aquesta conferència ha servit per marcar una estratègia de cara a la cimera de Copenhage. S'ha arribat a una conclusió molt important: o comencem a cuidar els nostres mars i oceans o el canvi climàtic arribarà abans d'hor

DIARI D’EGIPTE (6): EL CAIRE, FINS AVIAT

Imatge
En aquesta darrera crònica del viatge a El Caire hi ha poques coses a explicar perquè és la darrera i la del comiat d’una ciutat on he viscut els darrers sis dies i on penso tornar-hi ben aviat i amb la millor companyia del món, la Mar. Poso punt i final, punt i seguit es podria dir, a una experiència que m’ha servit per moltes coses. La primera, per a recordar el meu anglès i dignificar-lo. La segona, per aprendre noves formes de vida i de fer les coses, noves sensacions i noves persones, reforçar des de la llunyania relacions que ja eren molt fortes i, per dir-ne una altra de la llarga llista, per saber que els valors que donem a Occident són quasi del tot oposats als que apliquen els qui viuen a aquests indrets de l’Orient. Hi ha formes i formes de viure, de renovar-se, de renéixer a cada instant. Deixo la filosofia a banda, és un tema més personal. Avui hem estat a la Ciutadella de Saladino, un recinte emmurallat amb una mesquita imponent, gran i faraònica com toca a la capit

DIARI D’EGIPTE (5): CATXIMBES I SATISFACCIÓ

Imatge
--> Després de tres dies intensos de feina, de reunions i conferencies, taules rodones i ponències, avui hem acabat la nostra missió a El Caire. Com a representants de la delegació espanyola del MIO i participants a la conferencia internacional de l’aigua, estem satisfets de la feina realitzada i dels resultats obtinguts. Mig dia l’hem dedicat a enllestir la part professional i la tarda ha estat dedicada a l’oci, les compres i les visites als indrets més emblemàtics de la capital egípcia. El dinar l’hem fet a l’Azoud Hiad, un vaixell ancorat a la vora del Nil que ofereix un bufet lliure basat en el peix i el marisc. Les gambes i els calamars estan a anys llum dels de Cambrils o Tarragona però en situacions com la nostra no pots demanar més que allò que hi ha al país on et trobes. El recorregut de punta a punta de ciutat l’he tornat a aprofitar per a fotografiar racons d’El Caire que em semblen interessants com ara les cases, els cotxes, les botigues i les persones. De les

DIARI D’EGIPTE (4): CAMELLS, PEDRES I PROPINES

Imatge
Si els egipcis que van construir les piràmides ara uns 5.000 anys aixequessin el cap, se’n tornaven cap a la tomba. La caòtica i densificada ciutat d’El Caire ha crescut al costat mateix del desert i allà on ells hi veien desert ara s’hi dibuixen les siluetes dels gratacels i cases en un contrast que es fa difícil per a l’ull humà. Si, amics i amigues, avui hem visitat el bressol d’aquesta gran civilització que va ser l’egípcia i que va deixat una empremta que, per sort i gràcies a la deixadesa dels governs posteriors als dels faraons, segueix intacta. A la zona on hi ha les piràmides, els temples i la gran esfinx tot segueix igual. Les pedres no s’han mogut de lloc, allí on van caure hi reposen sota l’atenta mirada dels milions de turistes que les visiten cada any. Keops, Kefren i Micerino són imponents, majestuoses, faraòniques (mai millor dit). Desprenen pau i silenci. T’embolcallen amb el seu misteri, t’imposen respecte i es deixen acaronar per sentir-se encara més vives. L’esfinx,

DIARI D’EGIPTE (3): PA, FLORS I VIOLES

--> De la tercera jornada a El Caire n’he extret moltes bones conclusions. La primera és que si saps anglès tens moltes més portes obertes i més possibilitats de viatjar. La segona és que viatjar segueix sent un dels meus plaers vitals. La tercera, que treballar en allò que t’agrada i si a més tens llibertat de moviment, no té preu. I la quarta, que sempre estaré gras perquè m’agrada massa provar nous sabors i això topa frontalment amb la típica dieta on t’eliminen els petits plaers com el pa o la cervesa. Totes aquestes conclusions són fruit d’un dia molt dur de feina, ple de reunions i conferencies on s’ha d’escoltar atentament i també dir la teva en un intent d’enriquir el diàleg. A Egipte no hi he vingut de turista i en aquesta vida mai hi ha flors i violes. A hores d’ara estic, literalment, rebentat. Però la satisfacció supera l’esgotament físic i em disposo a anar a dormir conscient que demà tinc una jornada encara més intensa que la ja superada. Avui he estat trebal