AGRICULTURA MENTAL

El segon post d’avui té com a protagonista el barri de Bonavista i i la solidaritat, la realitat social, les pobreses d’algunes persones i les riqueses interiors de moltes altres. D’ençà que es va posar en marxa el menjador social de Bonavista, el més gran de Catalunya actualment, hi col·laboro de la manera que puc i se’m dóna millor. Els hi presto el servei de premsa i comunicació, per a difondre la seva activitat als mitjans, de manera altruista.  Crec que la tasca que es fa des d’associacions com Joventut i Vida, que gestiona el menjador social de Bonavista, és cabdal. La meva amiga Raquel és la gerent d’aquest equipament. La seva germana Encarna, una altra bellíssima persona, dirigeix l’entitat.  L’activitat que fa Joventut i Vida és molt més extensa: repartit menjar entre els qui dormen al carrer o coordinar les UEC’s, Unitats d’Escolarització Compartida que hi ha a Torredembarra, Reus, Mora d’Ebre i Tortosa, són altres de les funcions al seu càrrec....

Més enllà de les llistes dels llibres més venuts per la Diada, escric aquestes línies per donar les gràcies a totes les persones que aquest dimecres s’han decidit a comprar el llibre de la Victòria Forns que presentàvem aquest passat dimarts.   Sobretot atès que es tracta d’un projecte del tot solidari perquè els deu euros que es fan pagar pel llibre van tots, integrament, al menjador social de Bonavista.  Aquest espai, inaugurat ara farà sis mesos, ha passat de servir dinar a 40 persones diàriament, que era la previsió inicial, a servir-ne per 130. I això, òbviament, suposa una gran inversió de diners per comprar el menjar i mantenir les instal·lacions. Sort del voluntariat, que enriqueix la labor de la gent que impulsa el menjador amb l’amiga Raquel al capdavant, per tirar endavant el dia a dia que et permet veure les situacions, sempre delicades, que pateixen moltes famílies de la nostra pròpia ciutat.  I sort, també s’ha de dir, a les moltes aportacions ...

Fa quasi cinc mesos que col·laboro amb el Menjador Social de Bonavista, a Tarragona, aportant el meu granet de sorra que es tradueix en diferents tasques però principalment la de difondre l’activitat d’aquest espai per donar-lo a conèixer a la societat. La meva amiga Raquel n’és la gerent i la responsable d’aconseguir que tot funcioni, que el voluntariat faci les seves funcions, que no falti menjar per cuinar ni gent per servir-lo, que tot estigui net i endreçat, que els aliments que se’ls donen es vagin a buscar i s’emmagatzemin en condicions... És indubtable la gran tasca que realitzen associacions com la que impulsa aquest menjador a Bonavista en pro de les persones que més malament ho passen. Ara, amb la crisi, són moltes i cada dia més. Al menjador, compartint amb aquestes persones, tens una idea real de com està el nostre país i de com han de subsistir algunes famílies senceres que únicament tenen com a recurs per menjar aquests espais socials.  Hi ha casos veri...

Aquest post va per la gent que lluita, protegeix i defensa als altres abans de mirar-se el melic. El dedico a amigues com la Sonia que abans d’ahir perdia al seu pare i a qui li comentava, al tanatori de Reus, que la gent gran arriba a un punt en el qual, quan emmalalteixen, estan millor en aquell nou escenari que els aculli (deixant estar si són creients o no) que no pas en un paisatge on els seguim intentant buscar, el més proper a nosaltres i el més casolà, en el que fa temps que no habiten. El dedico a l’Esteban , col·laborador del Menjador Social de Bonavista, on dedico part del meu temps, i que es va crear el passat mes d’octubre i que ja pateix pel seu futur davant la manca d’ajudes d’aquelles multinacionals que SI donen diners per altres “xuminades” però els neguen a causes socials i solidàries. Perquè aquesta setmana l’Esteban   anava amb la furgo a Flix a buscar aliments recuperats i donats quan es va adormir i va estavellar-se amb la furgoneta. I ara, amb divuit...