FINS QUAN?

Aquest post va per la gent que lluita, protegeix i defensa als altres abans de mirar-se el melic. El dedico a amigues com la Sonia que abans d’ahir perdia al seu pare i a qui li comentava, al tanatori de Reus, que la gent gran arriba a un punt en el qual, quan emmalalteixen, estan millor en aquell nou escenari que els aculli (deixant estar si són creients o no) que no pas en un paisatge on els seguim intentant buscar, el més proper a nosaltres i el més casolà, en el que fa temps que no habiten.

El dedico a l’Esteban, col·laborador del Menjador Social de Bonavista, on dedico part del meu temps, i que es va crear el passat mes d’octubre i que ja pateix pel seu futur davant la manca d’ajudes d’aquelles multinacionals que SI donen diners per altres “xuminades” però els neguen a causes socials i solidàries. Perquè aquesta setmana l’Esteban  anava amb la furgo a Flix a buscar aliments recuperats i donats quan es va adormir i va estavellar-se amb la furgoneta. I ara, amb divuit costelles trencades i diverses vertebres destrossades, segueix pensant en recuperar-se per col·laborar de nou amb el menjador. 

Com a amic de la Sonia i com a col·laborador del Menjador Social i persona que coneix a l'Esteban, penso que el món és, un cop més, injust. Ho és amb totes aquelles persones que hi passen sense fer cap mal i, lluny d’estar-hi per estar-s’hi, van més enllà i ajuden perquè el cos i l’ànima els ho demanen.

Què passa amb els egoistes, egocentristes, yoyoistes i tants i tants personatges que només miren i busquen la imatge, la foto i el seu ego? No ho sé. Els creients diuen que “Dios Proveerá”. Els qui no creiem en cap religió tenim altres pensaments menys suaus i més radicals però, com els qui creuen, diem: Fins quan? 

PD: La imatge que acompanya el text és d'un espai meu propi, particular, on hom es pot relaxar i creure que, amb tot allò que alguns vivim/viuen, tot és possible. Podeu ampliar-la fent clic sobre ella.