SEGUEIXO ENAMORAT: SEGONA PART

Em vaig abandonar a les seves passions, vaig triar el camí de fer-me habitant de la seva pell blava que banya el llegat que la fa gran. Petonejo els seus racons, palpo amb goig els nervis dels seus braços, ara branques, arrelats a la mare terra. 

Acarono els seus costats, carrerons immòbils que reposen sota els meus peus. Acluco els ulls i l'imagino nua. Però ella em menteix en cada cantonada i em vesteix la mirada donant-me el nou moment que és guaitar-la inundada de portes obertes per dins i finestres closes per la timidesa. 

Si, segueixo enamorat. I ella es diu Tarragona. 

Poden tenir els ulls obsequi més joiós que poder volar per l'aire que omple aquest espai que tan m'apassiona?. Gràcies al Manel Ros per aquests instants que ens regala si mireu el següent vídeo.

Imatge que acompanya el text: autoretrat