LA POLS DE LA NOSTRA MEMÒRIA FETA FUNCIÓ



On van a parar les veus dels actors i les actrius quan tanca, per sempre més, un teatre?

Què se’n fa de les rialles de les comèdies i els plors dels drames, regalats a escena per tots els espectadors? I el petons donats i les manetes fetes en la foscor mentre s’observa la funció, on cauen? A quin indret sonen ara els aplaudiments a finals de funció, de tantes funcions i tantes obres?

Quan el teatre tanca, quan aquesta caixa de sentiments comuns plena de moments concordants que es desprenen de les ànimes de les persones i impacten a l’esperit dels qui omplen l’escenari, celebra el seu darrer acte... on hem de cercar tots aquests sentiments regalats? 

Un teatre buit i clos és com un silenci no volgut ple de tensió, incòmode, sempre a l’espera que algú el trenqui de nou.

Comentaris

Roger ha dit…
Fantàstics raonaments i grans preguntes.
Pere Sans ha dit…
Et superes cada dia Òscar. De res en treus molt i mira que és complicat parlar amb una imatge com la d'un teatre buit.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Roger.
Oscar Ramírez ha dit…
Pere no sé si és complicat o no. Jo em miro la imatge i em parla.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS