UN NÚVOL PASSA... LENTAMENT


Somiar no té preu però viure dels somnis et porta a la condemna. Els ulls s'amaguen en la ferida del cel i la gàbia és el temps que separa el primer cop d'ull del darrer vol sense retorn. I un núvol és racó del meu llegat que ja no fila prim ni dibuixa cap paisatge. El cel, és oceà de barquetes sense timó.

Imatge de Chema Madoz.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA