APOL•LO JA ESTAVA BÉ AL FONS DEL MAR



Als Déus no se’ls ha de molestar mai. Quan Apol·lo va decidir viure sota el mar, ara fa uns dos mil anys, ja sabia que era millor observar el peixos i el corall que quedar-se a terra observant les misèries humanes de les seves civilitzacions posteriors. Però ara, dos mil·lennis després, un jove pescador va trobar-se a Apol·lo entre les seves xarxes i va decidir condemnar-lo de nou al patiment pujant la seva estàtua, que pesa més de 500 quilos i és de bronze, i duent-la a terra ferma. 

Com el pescador havia trobat la figura d’Apol·lo a la zona de la franja de Gaza, a la qual no s’hi pot accedir ni per la frontera d’Israel ni per la d’Egipte, va decidir comunicar la troballa a les autoritats de Hamas tot esperant una recompensa. Però aquesta gent, que no destaca pel seu amor a l’art ni el respecte cap a cap altre religió ni creença que no sigui la que ells imposen, va passar del pescador. 

I l’afortunat descobridor d’Apol·lo, veient que no el responien, va posar l’estàtua a subhasta a Ebay. Veient que la gent s’interessava per aquesta obra d’art, els de Hamas van requisar-li la troballa al pescador abans que hi hagués un comprador. I ara, malgrat diversos arqueòlegs estrangers s’han ofert a mirar-se amb cura i bons ulls a Apol·lo, han rebut llargues.

És obvi que el futur del nostre Déu de la música i les profecies no el pot endevinar ni el propi protagonista però queda clar que no li podem reservar bons auguris. De tota la història, tan certa com surrealista, sempre ens quedarà observar la foto que va fer el pescador a l’estàtua un cop la va portar a casa. Els llençols plens de barrufets en els que reposa el nostre heroi donen per moltes converses. El gran Déu grec descansa sobre els petits follets del bosc. Les coses que amaga la mitologia...

Comentaris

Jaume (Vila-seca) ha dit…
Has vist que la estàtua és blava com els barrufets? Va a conjunt.
Oscar Ramírez ha dit…
És el que té dormir amb barrufets. Qui amb barrufets se'n va a dormir... blau s'aixeca.
Nina de drap ha dit…
No sé si riure o plorar, vaja història
Oscar Ramírez ha dit…
Sentiments dividits Nina de drap. Potser podem riure pels barrufets però toca plorar al veure que certes civilitzacions actuals no tenen cap respecte cap a les passades ni cap sensibilitat per la història que ens ha precedit.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS