SEGUEIXO ENAMORAT : PRIMERA PART

Segueixo enamorat d’ella, neguitós quan la miro perquè sé que li falta quelcom que no li puc donar, alguna cosa que necessita i se m’escapa. M’arrapo a les seves maneres, als seus pensaments i la seva evolució. Intento conviure amb ella en completa pau, cercant una harmonia entre els dos, dissimulant els meus defectes i perdonant els seus, sent conscient que ella em falla i jo li fallo a ella. 

Se’m gastaria el cos de tantes ullades com li faig, seguiria cercant el seu nord amb un astrolabi efímer però constant, m’enfadaria amb ella però només dos segons i li disculparia tantes i tantes emocions que m’ha regalat, tants sentiments que m’han omplert tafanejant-la de cap a peus. I sempre, en tot moment, li diria, ara i sempre, sincerament... que l’estimo, 

Com canta el meu bon amic Joan Amèric... Si no t’importa vine perquè hi ha mil paratges per proclamar el dia. 

Aviat, molt aviat, la segona part.