LA CASA DE SORRA, EL DESERT DEL TEMPS



El silenci és un desert que omple la manca de converses entre les parets mudes. De bat a bat obertes, les portes lluiten per tenir noves mans que les palpin. I les restes de la casa s’enrunen per voluntat del temps trencadís que abans volava per les estances i ara es dissol pels terres sense rellotges ni calendaris. 

Blau cel a la cambra que acull foscor, que clama llum per sobreviure i prega que arribi la tempesta. El vent ha traït els desitjos i el desert és ara llar de més silencis. 

Imatge: Casa abandonada al desert de l’África del Nord.  

Comentaris

Anna ha dit…
Com deies al facebook molt encertadament això és el desert portes endins.
Oscar Ramírez ha dit…
És una forma sensual i poètica de definir el pas del temps immòbil tot i que sigui un antagonisme. Gràcies Anna.

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA