NATURA INERT EN UN BOSCATGE FRED
L’hivern ha
glaçat els arbres als boscos del nord, a la Islàndia sempre fosca pel solstici.
Les branques criden reclamant el seu espai, atapeïdes i amb por. El silenci
grinyola en cada copa intacte que el vent cru de la Siberia, resseca sense
treva.
No hi ha vida en
el boscatge ni pausa en els laments dels gegants inerts que la terra captura. I
la lluna, blanca com el gel de tot el dia i mestressa de les hores, gaudeix en
el paisatge fet a mida.
Nota: Aquest text,
exercici d’agricultura mental, no està escrit mirant cap paisatge. És un bròquil
vist d’a prop. Podeu ampliar la imatge.
Comentaris