Archive for de gener 2013
PINZEuLLADES (10): UNA PERSONA, DOS POLS
Francisco Farreras (més info aquí) és un reconegut artista experimentat en
la tècnica del collage en fusta. Avui trio una de les seves obres per comentar.
I tot mirant-la, em motiva a dir...
Hi ha una persona, dos pols. Separa els seus dos mons fent equilibris des d’un centre que tremola ple de dubtes. I
en el mateix centre, la duresa de les marques que són fruit dels seus errors,
les esquerdes del passat mal caminat i la nuesa del present indefinit per la
immaduresa.
I l’envolten els
dos pols on es trasllada i perd la vida, un al nord ple tristeses i un al sud
per als somriures. I és al mig quan es perilla, quan no sap quin pol tocarà
aquell dia. Ara puja i després baixa i s’atura a mig camí, amb inconsciència i
cap destí.
Obre portes i les
tanca, li entra gent i la retira, ara vola i després cau com si fos una
guspira. Incendiant el seu entorn i perdent les companyies, seguirà entre els dos
pols, malgastant el seu futur, els seus dies.
SOR LUCÍA
A l'església li
sobren pecats i Sor Lucía Caram regala virtuts i humanitat tot i ser-ne membre.
Nascuda a l'Argentina i resident fa anys en un convent a Catalunya, amant del
Barça i de Leo Messi, Sor Lucía va obrir el 2008 una cooperativa que actualment
dóna aliments a més de 900 famílies sense recursos.
Aquesta monja,
simpàtica i amb les idees molt clares, està a favor de l'ús dels preservatius
quan la parella decideix utilitzar-los, considera que caldria apartar per
sempre de l'església als capellans acusats de pederàstia i entén que els
matrimonis es separin tot i que aposta per tots els elements i valors que
queden quan se'n va l'enamorament inicial com ara el respecte i la comprensió.
Assegura ser una monja contemplativa guerrillera i té clar que és, en molts
sentits, l'antítesi d'una ordre religiosa, la principal al món, que no aposta
per compartir allò que és té quan hauria de posar a l'abast de tothom les seves
riqueses i pertinences.
Caldria aprendre
de persones com ella perquè si Sor Lucía fos el referent a seguir en l'àmbit
del catolicisme hi hauria més creients i menys agnòstics i ateus. Amb ella un
altre món, més diví i humà, si que és possible.
CRIATURES, LLEONS I CROMOS
El post d’avui és
un complement als deures que he encarregat als alumnes que he tingut al curs
sobre com posar en marxa un blog i dominar el Blogger, curs que ha anat molt bé
i que confio que servirà per disposar a la xarxa, si tots els qui l’han obert
el mantenen, de cinc o sis blogs més.
No coneixia a cap dels alumnes però han
estat tots de primera escoltant les explicacions, seguint les instruccions i
obrint la seva pròpia bitàcola que anomenem blog.
Em vaig
comprometre a parlar del tema i ho faig sense cap problema. I vaig agafar el
compromís de respondre una de les últimes preguntes que em van formular i no
vaig respondre allí, a l’aula, per falta de temps. El tema, la pregunta que em
feien, era: cinc secrets per mantenir viu un blog. I són aquests:
Alimentar a les
criatures: intentar posar cada dia, com a molt cada dos dies, material i textos
nous al teu blog.
No passar
desapercebut: Buscar titulars que cridin l’atenció: perquè esta demostrat que
el primer que llegim és la capçalera del text i si aquesta no ven, segurament
no llegiran el post.
No donar de
menjar als lleons: abans de penjar un
text, tenir clar que el vols posar i no despenjar mai cap text. I evitar
publicar un text que despenges al cap de pocs minuts perquè Blogger, que és de
Google, els sindica en dècimes de segon de manera que durant unes hores el text
que has despenjat està operatiu si el busques a través de Google i es pot
llegir o copiar. Més tard desapareix però hi ha unes hores en que queda sindicat als motors de recerda d'Internet.
Ets públic: tenir
clar que com a blocaire, allò que llegiràs ho veurà tothom que entri al teu
blog i per tant has de saber què poses tot i que no estiguis obligat a donar
explicacions sobre el que pugis ja que es tracta d’un espai privat de
continguts compartits.
Canviar cromos:
intentar que altres blocaires et llegeixin i llegir-los tu a ells. Crear una
sinergia amb enllaços de manera que altres persones que entren a altres blogs
puguin accedir al teu.
Amb aquestes cinc
normes pots arribar molt lluny com a blocaire i aconseguir que el teu espai
sigui cada dia més visitat. Espero que els consells serveixin a tots els qui
heu assistit al curs i gràcies per estar-hi.
PINZEuLLADES (9): CRUÏLLES
Trio avui aquest
quadre de l’artista Ana Olías (més info aquí) que es titula “Cruce de caminos”
i que em serveix per escriure el següent:
Cruïlles
permanents d’un paisatge canviant anomenat pensament. Una etapa en cada andana
i els trens que van passant. No s’aturen les agulles i tampoc hi sobre el temps
mentre rodes per la vida. Personatges que t’arriben com alés d’aire molt fresc
i persones que es retiren per pujar a un altre tren.
I les vies que es separen,
horitzons que es van movent. Es bifurquen les cruïlles mentre vas passant, tot
lent, per un cantó del primer dia que viuràs en el present. I davant de la
mirada tens els ulls de molta gent que et demanen a l’andana que et cau lluny i
es va perdent.
Tag :
PINZEULLADES
GÓMEZ DE LA SERNA
Parlant amb el meu editor aquest passat divendres em sorprenia, ho ha fet
moltes vegades i més que ho farà, quan em comentava que al meu últim llibre, que al final presentaré al med de març, hi havia
algunes “greguerías”, un gènere literari poc
conegut i de molta qualitat. Un dels seus referents és l’escriptor Ramón Gómez de la Serna.
No se li pot negar la qualitat a aquest autor llegint les seves aportacions
que tenen una part molt sarcàstic i un rerefons que et porta a pensar a fons en
la frase. En comparteixo quatre però si us agrada, aneu a Internet i busqueu
les “greguerías de Gómez de la Serna”.
Los globos
de los niños van por la calle muertos de miedo.
El bebé se
saluda a sí mismo dando la mano a su pie.
El sueño es un depósito de objetos extraviados.
En cada día amanece todo el tiempo.
Acabo comentant que aquest escrit és el número 1234 que penjo en aquest blog. Ho dic per la xifra simpàtica, com els textos de Gómez de la Serna.
Acabo comentant que aquest escrit és el número 1234 que penjo en aquest blog. Ho dic per la xifra simpàtica, com els textos de Gómez de la Serna.
AQUEST CAP DE SETMANA...
Aquest cap
setmana sortirà el sol de bon matí i lluirà mentre un tren viatja via sud amb
algú que mai ha perdut el nord. Aquest cap de setmana el cel estarà clar,
disposat a alegrar les converses d’amics a les terrasses on es fa el vermut.
I també tindrà el cap de setmana moments de calma per a la reflexió, espais per treballs pendents, ocasions per veure noves cares que aviat seran amigues, i altres d’amigues que ja són constants. Aquest cap de setmana serà llarg en hores i curt en temps, ple de noves coses i buit de mals moments.
I també tindrà el cap de setmana moments de calma per a la reflexió, espais per treballs pendents, ocasions per veure noves cares que aviat seran amigues, i altres d’amigues que ja són constants. Aquest cap de setmana serà llarg en hores i curt en temps, ple de noves coses i buit de mals moments.
Voleu si podeu i
us deixen, crideu si en teniu ganes, abandoneu-vos sense por a la vida i,
sobretot, camineu bé. Perquè ja sabeu: si escups al cel, et caurà a la cara.
Bon cap de setmana!
De regal, aquesta cançó del Max Gazzè, que es diu, Il solito sesso, i que podeu veure traduïda AQUÍ
CORAZÓN
Y tú qué dices, corazón. Que no se me acomode el amor pa cuando estalle. Y tú qué dices, corazón. Que me tiendas al sol en plena calle…
Aquesta cançó, que es
diu Corazón, és una de les dues que va cantar el Carlos Chaouen l’any 2004 a la
televisió de Tarragona quan el vaig convidar, aprofitant que tocava a la Sala
Zero i que ens unia l’amistat que per sort ha continuat.
Aquest divendres el
Carlos ve de visita de nou a la ciutat. En aquest cas la seva presencia
coincideix amb uns dies que té de vacances i que passarà a terres valencianes.
Però s’aturarà per saludar-me i soparem junts, amb altres amics que he convidat
i que el volien conèixer, amb la certesa que ens farà, perquè li encanta, un petit
acústic després del cafè.
Serà un plaer d’aquells
que esperes i al final arriben. El Carlos és un gran compositor, escriptor i
músic. Compartirem moltes coses i és possible que en un futur hi hagi
col·laboracions. Què més es pot demanar per un divendres? Bé, moltes més coses
però de moment em conformo.
Us deixo amb dues
cançons seves. La primera es diu “Vente” i la segona “Arco Iris de los sueños”.
