Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

DIR-SE JUAN CARLOS I VIURE COM UN REI

Imatge
Gràcies a l’home de sac (Urdangarin) ja sabem quan ens costa als qui paguem impostos la Casa Real i la monarquia borbònica que la gaudeix. I fent els comptes i sumant-ho bé no surten pas les xifres donades a conèixer ahir per aquesta institució. Als 292.000 euros de sou anual del Rei Juan Carlos i al global de 8,4 milions d’euros que diuen que ens costa la família reial cal sumar-hi altres partides. Surten de diferents ministeris. 415.000 euros per 15 viatges oficials pressupostats, 304.000 euros en despesa corrent de bens i serveis, 5,9 milions en despeses de personal (135 persones), més de 10 milions d’euros en serveis de la corona i actes d’estat i més de 34 milions en el sosteniment del Patrimonio Nacional que vol dir empleats als palaus i manteniment i conservació de palaus i jardins. Hi ha tres imports que s’haurien de sumar però que no es desvetllen: les despeses de seguretat, les de la Guàrdia Reial i la dels automòbils i els 71 xofers que els condueixen. No és ca

ELS QATARIANS PAGARAN LES OBRES DEL MERCAT CENTRAL

Imatge
Els qatarians acabaran comprant tota la ciutat de Tarragona. Fa poc que m’ho deia un amic i tenia raó. Fa pocs dies s’anunciava la possibilitat que els actuals propietaris del Port Tarraco aportessin el milió d’euros que necessita el Nàstic de Tarragona per eixugar el seu deute. I ara es confirma que estan disposats a invertir en una obra molt important per la ciutat, la de reforma del Mercat Central. Un bon amic, membre de la junta de Marina Port Vell, empresa que gestiona la Marina de Barcelona comprada fa un any pels qatarians i que ara també té a les seves mans la gestió del Port Tarraco em comentava ahir que aquesta rica família àrab té la intenció d’invertir a la nostra ciutat de la qual sembla que n’estan enamorats. Els qatarians pagaran els 32 milions d’euros que costa la reforma del Mercat Central, 24 que havia d’aportar l’Ajuntament de Tarragona i 8 que venien de l’estat espanyol, i faran efectiu el pagament íntegre durant les properes setmanes. És la solució a u

NO TOT S’HI VAL. DEIXEM AL TURISME EN PAU.

Imatge
Estic d’acord amb certes mesures imposades per la Generalitat per aconseguir ingressar més diners. Les rebaixes dels sous dels funcionaris i d’alguns dels privilegis que gaudien fins ara, el pagament d’un euro per recepta i altres propostes poden ser correctes però sempre si van acompanyades, visualment i de cara a la societat, d’altres retallades que afectin a qui les imposen, els propis polítics. Que no cobrin dietes ni desplaçaments, que viatgin menys i no disposin de tants vehicles oficials o que es rebaixin realment el sou i redueixen el nombre de pagues. Però el que em sembla inadmissible és la proposta feta pel Conseller Mas Colell d’imposar una taxa d’un a tres euros als qui pernocten a casa nostra quan vénen de turisme. Parlem de l’únic sector que, de moment, ens esta “salvant el cul” i sobreviu a la crisi. Posar-los aquesta taxa és absurd i equivocat atès que perjudica la decisió final que pren una persona quan tria la seva destinació de vacances i obliga al sector

QUE "PRIM" QUE S'HA QUEDAT

Imatge
No són temps per pensar en xorrades. En època a de vaques primes toca aplicar el seny i consti que aquest escrit no pretén ofendre a ningú sinó més aviat demanar serietat i coherència.   Parlo del dilema sorgit a la ciutat de Reus al voltant de les restes del cos del General Prim, il·lustre personatge de la ciutat que el 1971 va rebre els honors de tornar, el seu cos òbviament, cap a la seva ciutat on se li va construir un mausoleu de luxe al cementiri. Ara fa un parell d’anys es va comprovar que la construcció patia greus desperfectes i, aprofitant que es va desmuntar, es va analitzar l’estat de la caixa i el seu interior per saber en quin estat es trobava el cos que sempre s’havia pensat que era embalsamat. I resulta que els estudis fets determinen que no va ser embalsamat i que el cos es va preparar per evitar que patís una ràpida descomposició per aguantar uns anys en bon estat de conservació. Diuen els experts que ja no queden restes de teixit humà i que la cara del ge

LA VALENTIA DE LA RITA

Imatge
Hi ha persones que impacten a la teva vida i hi deixen la seva empremta particular. És el cas, el meu cas, de la Rita Borsellino. La vaig conèixer via internet pel fet de ser la germana del jutge Paolo Borsellino assassinat per la Cosa Nostra el 1992. La mort del Paolo va provocar una reacció a la Rita que la va portar a iniciar la seva lluita pels drets i la justícia, per derrotar per la via de la paraula i les lleis a una realitat, la màfia, encara arrelada a Itàlia i molt especialment a l’illa de Sicília. Fa anys que treballa col·laborant en diferents associacions i també, etapa més recent, en l’àmbit de la política. Enguany, al juny als Premis Ones on va rebre un dels reconeixement de la Fundació Mare Terra Mediterrània on treballo com a Cap de Premsa i Comunicació, vaig conèixer molt més a la Rita. Un dinar a Salou, el sopar i l’entrega dels premis, un dinar a Tarragona i el viatge per acompanyar-la fins l’aeroport del Prat, van ser motius ideals per conversar amb ella de m

CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS: AJUDEM AL MONJO

Imatge
                                                                       Comencem entre tots i totes a recollir aliments, mantes i medicines per José Maria Fraile, Alcalde de Parla (Madrid) que s’ha tancat a la Real Casa de Correos de la Puerta del Sol fins que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, no li solucioni el seu problema. On rau el tema? Ben senzill. Fa quatre anys l’Ajuntament de Parla, governat pel PSOE i amb Tomás Gómez com alcalde en aquella època, va posar en funcionament un tramvia que arriba a tots els racons del municipi. Passats quatre anys el consistori deu a l’empresa propietària del tramvia més de 48 milions d’euros. José Maria Fraile, actual alcalde de Parla, demana al govern autonòmic de Madrid que ajudi a pagar el deute i la presidenta Aguirre diu que al seu moment ja van dir que el projecte no era rentable i que no posa ni un duro. En senyal de protesta i per fer pressió, Fraile s’ha enclaustrat com un monjo a la Casa de Correos