QUE "PRIM" QUE S'HA QUEDAT

No són temps per pensar en xorrades. En època a de vaques primes toca aplicar el seny i consti que aquest escrit no pretén ofendre a ningú sinó més aviat demanar serietat i coherència.  Parlo del dilema sorgit a la ciutat de Reus al voltant de les restes del cos del General Prim, il·lustre personatge de la ciutat que el 1971 va rebre els honors de tornar, el seu cos òbviament, cap a la seva ciutat on se li va construir un mausoleu de luxe al cementiri.

Ara fa un parell d’anys es va comprovar que la construcció patia greus desperfectes i, aprofitant que es va desmuntar, es va analitzar l’estat de la caixa i el seu interior per saber en quin estat es trobava el cos que sempre s’havia pensat que era embalsamat. I resulta que els estudis fets determinen que no va ser embalsamat i que el cos es va preparar per evitar que patís una ràpida descomposició per aguantar uns anys en bon estat de conservació.

Diuen els experts que ja no queden restes de teixit humà i que la cara del general Prim, l’única part del cos visible perquè la resta està tapat per l’uniforme de gala amb el qual el van vestir, es manté gràcies al maquillatge que li van posar al seu moment. El dilema de l’Ajuntament de Reus passa per saber què han de fer ara amb el cos que, d’ençà que es va iniciar la reforma del mausoleu, és a les dependencies del tanatori de la ciutat.

El debat és obert i les opinions són diverses. Els reusencs, ciutadans que estimen molt tot allò que és seu malgrat en ocasions s’ho estimin massa, saben avui aquesta notícia perquè la publica la premsa. Ho dic perquè del debat real l’estan generant les administracions i els polítics conscients que no hi ha diners per la restauració del cos i del mausoleu i també que d’aquí a dos anys es complirà el bicentenari del naixement de Joan Prim i Prats.

I és aquí on formulo les meves preguntes i faig la meva proposta per evitar mals de cap als qui estan ara tan preocupats. Si quan vas al mausoleu veus únicament el sarcòfag de plata que cobreix la caixa de plom on hi ha les restes, cal realment restaurar un cos que no es veurà públicament? De què serveix mantenir-lo en bon estat de conservació? A qui li interessa si aquest bon home porta mort quasi 150 anys? A qui se li ret homenatge? A les seves gestes i història o al seu cos?

Es tracta, senzillament, de restaurar el mausoleu que és allò que veu la gent quan va al cementiri i deixar en pau el cos, deixar-se de xorrades i de debats estèrils, afrontar la realitat i ser conscients que hi ha altres moltes urgències a solucionar amb els diners, pocs diners, que hi ha a les arques municipals. I en cas de dubtes que es faci una votació popular la qual de ben segur que conclourà que la meva proposta no és cap bogeria ni heretgia i que els morts estan morts i no cal conservar cap cos contra la voluntat de la natura.