AGRICULTURA MENTAL

Aquesta primera conversa té lloc a la platja de Riumar, a Deltebre, fa un parell de dissabtes. Estic menjant en un restaurant molt a prop del riu i em trobo un molt bon conegut. Coincidencies que es produeixen en cap de setmana quan les persones fan les seves escapades. Ell entra a l'interior del restaurant i jo segueixo menjant a la terrassa. Al cap d'uns minuts torna a sortir, amb cara de preocupació. Me'l miro. Em mira i em parla. La conversa: Ell: Vaig a veure el barcu que l'he deixat allà mal aparcat de qualsevol manera. Jo: doncs vigila no te'l multin. Problemes importants per alguns, problemes inexistents per als altres. Coses que passen quan es té vaixell i "s'aparca" malament.

Acudit explicat en un restaurant de Cambrils tot just a les postres, en aquell moment on la política i els temes banals dibuixen els següents minuts tot fent el cafetonet i les gotes de licor. Un dels clients critica amb contundencia a Carod Rovira i altres personatges, no tots, d'Esquerra Republicana. La conversa: Cambrer: Saps què escoltes quan truques al telèfon d'en Carod i salta el contestador? Clients (tots a una): No Cambrer: Hola, aquest és el contestador de Carod Rovira. Si vol ser atès en català apreti l'1, si vol ser atès en castellà toqui el 2.

És el tema de conversa avui a la ciutat de Tarragona. Ho hem pogut llegir al Diari de Tarragona, al Punt i a diversos diaris de tirada nacional. Agustí Mallol té nova ocupació, nova feina. Us reprodueixo una petita xerrada escoltada aquest mateix matí a la terrassa del Moto Club, en plena Rambla Nova. La protagonitzen dos homes jubilats tot llegint el diari. La conversa: Home 1: Ostia tu! ja has vist això! Al Mallol ja li han trobat feina. Ja l'han ben enxufat els socialistes! Home 2: I que t'extranya. Si tots són iguals. Home 1: Coi! que en Mallol era convergent i ara xupa dels altres! Home 2: Doncs ja esta! Aquest paio és llest que l'han colocat. Els burros són els altres que l'han posat on l'han posat. Home 1: Per això no els vaig votar. Home: A qui? als uns o als altres? Recordeu l'acudit de l'Eugenio sobre les ovelles blanques i les ovelles negres?

Coses que passen quan en una taula, tot menjant, s'hi ajunten persones de totes les edats i nivells culturals. Uns parlen de motos i altres de llibres, uns de cinema i altres de documentals. Bé, un dels homes parla amb una de les dones i un altre dels homes intervé a la conversa per a fer-se el graciós. La conversa: Home 1: Enguany fa cent anys que va neixer Salvador Allende. De fet és un any de molts centenaris. Ho llegia l'altra dia a El País i vaig quedar parat perquè d'alguns ningú en parla. Home 2: allen, allen de los mares. jajajaja. Home 1: O sigui, que ni el coneixes. Home 2: Clar que el conec, si fa poc en van fer una peli que van rodar a Barcelona.

Un home gran i un de jove conversen en un bar. El fill de l'home gran es casa a meitats de juliol i el jove amb qui parla és un dels convidats. Parlen sobre les moltes despeses d'una boda i en aquest cas, dels vestits. La conversa: Home gran: Mira, només el traje que m'he fet a mida al Pujol de Reus em costa 1.500 euros. Que car, noi, que car! Home jove: Quan em vaig casar l'any passat el vaig comprar en una botiga que es diu El Magatzem i em va costar 150 euros. Ves allí home! Home gran: Si és igual, per una vegada a la vida que me'l posaré.

En un pas a nivell amb barreres, al mig d'un poble. El semàfor és en vermell i el tren a punt de passar. Dos homes que fan cua i s'esperen es posen a parlar perquè es coneixen. La conversa: Home 1: Aquí, qualsevol dia hi haurà una desgràcia. Home 2: Per si un cas, ara quan passis no miris.

En una botiga de fruita de Cambrils. Dues dones parlen de la crisi, els preus dels pisos, la corrupció, la cistella de la compra. Toquen el tema de la situació dels pescadors i els pagesos, de quan els segons llencen la producció. La conversa: Dona 1: Al Zapatero li hauria de caure la cara de vergonya quan es veu als pagesos regalant la fruita. Dona 2: Si no en tenen de vergonya. No els ajuden, no veus que no els interessen, que no són empresaris ni banquers. Dona 1: Que hi farem! Nena! (parlant amb la dependenta) aquests préssecs estant tocats, a quan me'ls deixes?

Dos homes d'uns cinquanta anys parlaven aquest matí davant la seu de la Oficina de Treball de la Generalitat de Reus, al Passeig Misericòrdia. Sortien d'aquest edifici amb els papers de l'atur a la mà. La porta d'entrada era plena de persones que aprofitaven la espera per a fer el cigarret. La conversa: Home 1: Por culpa de estos moros ya no encuentro trabajo. Home 2: Coño!, pero si tu nunca has trabajao, que siempre te he visto aqui. Home 1: Pues ahora menos que ya estoy cansao. El sol pa los morenos. Aprofito aquesta primera entrega del BLA BLA per a comentar-vos que s'accepten aquelles converses que coneixeu i que creieu que fa gràcia. Les podeu enviar per e-mail a l'enllaç que he posat a la columna de la dreta. Heu de posar el nom, el vostre correu, un títol si voleu (on hi posa subject) i la conversa. La participació sempre és bona.

Vaig dir que ahir dilluns encetava l'espai Bla Bla i al final el poso en marxa a partir de demà dimecres. Aquest serà un espai molt breu on reproduiré una de les moltes converses que escoltem a diari quan passegem pel carrer, esperem que canvii de color el semàfor, prenem un cafè en un bar... mil situacions. Espero que sigui un espai divertit i enriquidor.

Aquest petit totxo que acompanya aquest post serà, a partir del proper dilluns dia 23, el símbol d'un nou i petit espai que posaré en marxa en aquest blog i que podreu llegir cada dia del món. L'he volgut titular Bla Bla ja que serà un espai molt breu on reproduiré una de les moltes converses que escoltem a diari quan passegem pel carrer, esperem que canvii de color el semàfor, fem cua a la caixa del super, voltem per les estanteries dels comerços buscant algun producte, fem un cafè en un bar, dinem en un restaurant... mil situacions. Som tafaners de mena i vulguem o sense voler escoltem aquestes mini-converses, comentaris que ens fan pensar, reflexionar, riure o emprenyar interiorment i que motiven que entrem en aquesta conversa tot dient la nostra en silenci, interiorment. Com algunes d'aquestes converses poden ser un autentic totxo o divergim dels comentaris i pensem que aquelles persones que els fan són com un totxo, el símbol serà aquest element. Les converses sera...