Archive for de novembre 2008
ARBRES DE LUXE EN TEMPS DE CRISI.

A vegades tinc la sensació que alguns polítics viuen en un altre món o, senzillament, passen de les crítiques dels ciutadans quan saben que han de fer o han fet alguna cosa mal feta. Faig aquesta explicació per parlar dels guarniments nadalencs que ja s'ha col·locat a les grans ciutats espanyoles. Crec que enguany i fruit de la crisi hagués estat millor una mica d'estalvi, el mateix que faran les famílies a casa seva. Enguany, per exemple, haguessin pogut posar menys llums per a reduir el cost energètic i de muntatge i lloguer tenint en compte que tampoc s'haguÉs notat massa. També haguessin pogut retardar el dia d'encesa de les llums nadalenques però tots el mantenen i serà, un any més, massa aviat però amb les mateixes intencions, provocar el consumisme dels ciutadans que, guiats per les llums i els aparadors decorats amb verd i vermell, van com zombis comprant compulsivament.
Ha passat tot el contrari. A Barcelona la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, s'ha gastat 214.000 euros en la plantada de sis arbres nadalencs de ferro i fluorescents. Més de 32 milions de pessetes malgastats i amb la critica corresponent, i lògica, de diferents partits del consistori barceloní. Aquesta aberració es pot comparar amb el preu de l'avet nadalenc instal·lat a Madrid, el de la foto, que costarà 495.000 euros. Quasi mil milions de pessetes en un sol arbre, més el consum corresponent, en uns temps que criden a la prudència i l'austeritat econòmica. Aquests dos exemples són els de mala política d'uns representants que, com deia tot just començar el post, viuen a un altre món o se'n enfoten de nosaltres i els importa ben poc allò que els puguin dir. Encara hi ha temps per canviar. Des d'aquí demanaria als ajuntaments de Madrid i Barcelona que treguin aquests guarniments de luxe i a la resta de consistoris, especialment els de les nostres comarques, que posin menys llums i les encenguin més tard, a meitats de desembre i no la primera setmana o el mateix dia 1. Ja sé que no em faran cas però dient-ho tinc la consciencia ben tranquil·la i la seguretat que molts altres compartireu la meva opinió.
Aprofito per a recordar que segueix en marxa la campanya del BACA i que s'hi podeu sumar tots els blogs que defenseu un nadal ben català amb el tió i els reis enlloc del nadal americà amb al Pare Noel com a protagonista. Podeu agafar el banner que hi ha a la columna de la dreta i si el poseu al vostre blog m'ho feu saber i us sumaré a la llista de bogs membres del BACA. De moment ja som 15.
ARA NO VOLEM CAP ARE

UN NOU REGAL DE BATTIATO

Als qui el seguim i l'estimem, als qui l'hem conegut bastant a fons i hem tingut la sort de compartir bones estones amb ell, ens faltava aquest nou disc. Com a mostra, un botó. Us penjo una de les cançons del nou treball de Battiato i també la versió que comentava de Giuni Russo. Avui és diumenge i els dies de festa cal fruir enlloc de pensar en problemes. Espero que us agradi.
FRANCO BATTIATO - IT'S FIVE O'CLOCK
GIUNI RUSSO - L'ADDIO
LA CAIXA, DE REBAIXES

Les rebaixes continuen perquè ja hem pogut llegir que la mateixa Criteria CaixaCorp està disposada a vendre la participació del 12,5 per cent que té a Repsol YPF a la petroliera russa Lukoil sempre i quan els russos comprin un altre 20 per cent a Sacyr Vallermoso i financin tota l'operació. Per un país, el soviètic, on hi ha tants multimilionaris com pobres, no serà massa problema iniciar aquesta adquisició d'un negoci que, per La Caixa, es això, senzillament un negoci més. El president del govern espanyol ja va dir que no és partidari que aquesta companyia espanyola tingui propietaris estrangers però recordem que ZP diu "diego donde dijó digo" i mai se sap què li faran fer i dir els qui el governen a ell.
Per a rematar la setmana també hem sabut que La Caixa ha presentat una oferta per participar a la subhasta d'actius feta pel Fondo de Adquisición de Activos Financieros per aconseguir una part dels 5.000 milions d'euros perquè bancs i caixes incentivin la concessió de crèdits a empreses i famílies. Dit d'una altra manera, els qui més guanyen i més beneficis obtenen, enlloc de dedicar-los a incentivar en nom propi i amb els seus diners, utilitzaran els de l'estat que també són els nostres. La Caixa, entitat que els primers nou mesos de l'any ha obtingut uns beneficis de 1,571 milions d'euros, ha quedat descartada de la subhasta però altres entitats similars, no. Caixa de Sabadell té previstos uns beneficis per enguany de 100 milions d'euros, BBK en guanyarà 258 milions i Kutxa uns altres 147. Aquestes tres entitats financeres, tot i amb els guanys, si que rebran el cop de mà econòmic del govern. Cada cop és tot més il·lògic, més fastigós, més insultant. La Caixa de rebaixes i nosaltres de crisi. Caixa o faixa...
Per acabar aquest post, un comentari que algú titllarà de demagog, no passa res. Abans d'escriure aquest article he anat a comprar. El senyor que tenia davant meu a la caixa del Mercadona, tenia uns setanta anys, ha hagut de deixar-li al caixer una ampolla d'oli del barat. No tenia prou diners i havia comprat quatre iogurts, un paquet de magdalenes i altres coses essencials. Més tard, la senyora que tenia davant meu a la caixa del Schlecker, ha hagut de deixar-li a la caixera una ampolla de suavitzant. La compra del paper higiènic, la lleixiu i el sabó per a rentar els plats s'havia polit el seu pressupost. Cosses que passen, oi?
VIUEN D'AQUÍ PERÒ S'HO PASSEN PEL FOLRE

Anem a pams. Entro a la web de Carrefour i trio "sólo consultar catálogos". Aquesta multinacional ofereix als seus clients més d'una trentena de lots de nadal. A tots ells hi ha vins de Somontano, Rioja, Ribera del Duero i altres punts de l'estat menys els de les D.O catalanes a excepció d'un blanc de Rene Barbier que si inclouen en quatre dels seus lots.
Segon cas. El Corte Inglés posa a l'abast del seus clients 5 lots i no hi apareix cap vi català. A més han tingut la barra d'incloure, en un dels lots, un vi estranger, un Lambrusco. Tercer exemple, Eroski. Aquesta cadena de supermercats disposa d'una extensa secció de vinos y cavas on no trobareu cap vi català. Carrefour, El Corte Inglés i Eroski tenen molts supermercats al territori català però es passen els productes de la terra pel folre. I després diran que els catalans sempre estem en peu de guerra, protestant injustament i queixant-nos per no res. Us convido a denunciar aquest greuge, a sumar-vos a la campanya de la Silvia i a veure, amb més ganes que mai, el programa del Marcel Gorgori.
AVUI FA UN DIA CLAR

I aquest matí mateix, has dit adéu per sempre, no ho entenc i no ho vull creure, perquè tot està a mig fer. Dóna'm tot el teu amor malgrat dormis al teu món, diga'm que estaràs per sempre molt aprop, per seguir-te explicant mentre estic aquí lluitant. Buscaré al cel el teu estel i mai no l'abandonaré.
TORNA EL NADAL ... I LA BACA

Per això, com ha tornat el Nadal, també torna la BACA (Blog Anti Christmas Americà). Va néixer el 9 de novembre de l'any passat com una associació de blogs que recolzem la figura del Caganer, el Tió, l'Home dels Nassos i els Reis d'Orient enlloc del Santa Claus i altres invents del país que mata a mig món i estar content de fer-ho, un país molt gris amb un president de color.Ho dèiem l'any passat i ho tornem a dir ben fort: No volem més iaios amb barba blanca i vestits de vermell pujant amb una escala per les façanes de les nostres cases. Volem que els nostres nens visquin les tradicions que nosaltres hem viscut i que entenguin que els regals els caga el Tió i els porten els Reis d'Orient si els poses menjar a ells i als camells. Reivindiquem un Nadal ple de les nostres identitats on regni l'amor i la pau i, per acabar, exigim als nostres ajuntaments que no pengin les llums nadalenques abans del 10 de desembre i que els nostres botiguers decorin els seus aparadors a partir del mateix dia.
El banner que acompanya aquest post és l'oficial del BACA, enguany una mica renovat, i podeu fer un copiar pegar (ampliant-lo abans tot clicant sobre ell). Si us plau, qui s'apunti al BACA i posi el banner al seu blog que m'ho faci saber que farem un llistat amb els links inclosos. L'any passat es van sumar al BACA 15 blogs. Espero que enguany superem la xifra.
AFAITADES

També li queden dues afaitades, potser una de sola, a Manuel Barrera, Tinent d'Alcalde de San Fulgencio (Alacant) i acusat de cobrar un suborn per donar suport a un pla urbanístic que canviava uns habitatges econòmics per uns de luxe d'un milió d'euros i la zona verda per un camp de golf, casinos, hotels i un port esportiu. A Barrera li van parar una trampa amb càmera oculta i hi va caure amb les quatre grapes. Hi ha un vídeo que demostra el suborn i on es veu a aquest regidor independent que governa amb un pacte amb el PSOE acceptant, de mans d'uns suposats empresaris catalans i andorrans, un sobre amb 5.000 euros que serà, a partir del moment en que l'agafa i fins el 2011 quan guanyi les eleccions i tingui majoria al consistori, la seva paga mensual. Ara aquest personatge diu que tot ha estat un complot però la gravació el posa en evidencia i el condemna. De moment ja han passat pel jutjat un regidor del govern, l'advocat municipal i l'alcaldessa de San Fulgencio que va expulsar del govern a Barrera i que està acusada de preparar la trampa i el suborn. Sigui com sigui, a Barrera li queden com a polític, dues afaitades. Al vídeo hi trobareu frases d'aquest senyor que es poden immortalitzar com ara: "mejor en billetes grandes, ocupan menos espacio". El podeu veure en aquest enllaç.
Per acabar, a qui també caldria afaitar d'una vegada per totes és a algun dels companys dels protagonistes d'aquesta foto on per cert, sembla que s'ho passin bé tot rient. Són tècnics de manteniment d'avió de l'aeroport de Barajas que han acompanyat fins els jutjats de Madrid als tres imputats per homicidi imprudent en el cas de l'accident aeri que el passat 20 d'agost va acabar amb la vida de 154 persones. Que es depurin responsabilitats d'una vegada i vagin a la presó els qui van intervenir en aquella catàstrofe d'una o altra manera. Els culpables cal buscar-los a la pista i també als despatxos de la companyia propietària de l'avió sinistrat. Que els afaitin si toca.
S'HA APAGAT LA VEU DE L'ÀFRICA

Ara si, tornem al concert i parlem de Miriam Makeba. Aquesta cantant, de 76 anys, era tot un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial. EL 1963 el govern sud-africà va prohibir tots els seus discos i la va desterrar del seu país. Va tornar-hi el 1990 quan Nelson Mandela la va convidar a viure de nou a la seva pàtria. Makeba, coneguda com a "Mamá África", va ser la primera dona negra que va guanyar un premi Grammy, el 1965. Dos anys després va aconseguir la fama mundial amb la cançó "Pata Pata" inspirada en la dansa de les xaboles de Johannesburg. Ahir Makeba va ser de les ultimes personalitats a cantar. Era tard i quedaven pocs espectadors, un fet que va molestar a la cantant. Va cantar, descalça sobre l'escenari, més de mitja hora. Acabada la seva actuació, va acompanyar la resta de cantants en el comiat i mentre s'acomiadava, asseguda en una cadira de rodes pel seu delicat estat de salut, va perdre el coneixement. Va morir al cap de mitja hora a la clínica Pineta Grande pels problemes de cor que arrossegava feia dos anys. A la seva autobiografia Makeba havia escrit "he mantingut la meva cultura, la meva música i els meus orígens i gràcies a tot això em vaig convertir en aquesta veu i aquesta imatge d'Africa i el seu poble, sense ser-ne conscient". En homenatge a la Miriam Makeba deixo penjat el vídeo del "Pata Pata".
MÉS FEINA PELS PROFESSORS.

Segons l'informe PISA, els resultats dels escolars espanyols són molt per sota de la mitjana feta a un total de 57 països. El govern creu que els professors són els elements a reciclar quan realment cal que un reciclatge als pares. En la gran majoria de casos, el nen d'avui en dia fa el que li dóna la gana, es toreja als pares com vol i a sobre té autoritat per cridar a la professora i anar insultant a companys i docents. Els pares d'aquests nens, més propers a un ximpanzé que a un humà evolucionat, haurien de governar una situació que no entenen i per postres el govern s'equivoca de bàndol. Aquest és el típic cicle educatiu i familiar: els pares has evolucionat i tenen uns coneixements que transmeten als seus fills, uns nens que a escola es comportaran i aprendran. En cas contrari, estarem on som ara, en un caos on els professors fan el que poden i acaben deprimits, desincentivats i frustrats. Permeteu-me que acabi posant-vos un enllaç a un blog on llegireu una carta que un professor va enviar al diari El País. La carta es diu "perdón por ser profesor" i la dedico a tots els professors, pares, fills i ministres. Feu clic aquí.
LA POBRESA D'ALGUNS POLÍTICS

Anem cap a les illes canàries. L'oposició havia preguntat a una regidora del govern sobre la relació d'immobles que l'ajuntament del municipi té cedits a ONG's. La resposta no té pèrdua perquè la regidora, Esther Sarrautte, respon literalment: "En Patrimonio no figura ningún local cedido a ONG. Sí figuran otras asociaciones como San Miguel, Cruz Roja, etc. Pero con esas siglas (ONG), no". El regidor que havia formulat la pregunta va haver d'aclarir-li el significat de les tres lletres, ONG. La regidora va culpar un funcionari municipal, presumpte autor de l'informe que acabava de llegir. Tot plegat sembla un despropòsit però és tan trist com real.
El cas m'ha recordat a aquella entrevista feta a George Bush ara fa vuit anys, quan era candidat a la presidència dels Estats Units. Li van preguntar qui eren els talibans i va respondre que eren un grup de rock. Dissortadament va comprovar qui eren un any després, quan l'11-S.Si us plau, una mica de vergonya aliena i de dignitat. La política no és l'art de guanyar diners fàcils, no és un període de temps que serveix per incrementar el patrimoni personal, no és un joc. Que reciclin els nostres polítics i que enviïn cap a casa els qui no serveixin. El problema serà que, possiblement, algun ajuntament es quedaria buit. Aquí teniu l'enllaç amb la notícia i el vídeo. No us el perdeu. Vergonyós.
OBAMA, ESTAVA CLAR.
QUIN GREUGE DE SÍNDIC
VÍCTIMES D'ASSASSINS COVARDS

Tornem al tema que ens ocupa. En aquests darrers tres anys més de 112.000 dones han demanat una ordre de protecció i tres de cada quatre l'han aconseguida però una d'elles no. En molts casos ha estat aquesta dona la víctima mortal setmanes o mesos després de rebre la negativa. Set de cada deu maltractades no denuncien mai i se sumen a la llista de morts.Molts ciutadans associen l'increment d'aquest tipus de violència a l'increment del nombre d'immigrants i tenen raó en el fons però no pas en les formes. Una de cada tres víctimes és d'origen estranger però pel fet que a Espanya hi viuen molts estrangers i no pas perquè els que hi viuen siguin més violents, percentatge senzillament.
Sigui com sigui, la gent acaba amb la vida de la seva parella sense cap problema, sense contemplacions. Del respecte s'ha passat a les amenaces, de l'amor a l'odi, de les males paraules a les ganivetades, dels cops i pallisses a la mort directa. Ells, els assassins que són tan homes quan maten i tan malalts mentals quan es defensen davant el jutge, han girat el món com si es tractés d'un mitjó i ara el món on vivim fa pudor. Per sort no conec cap maltractador tot i que tampoc sé si en tinc un a la vora. Prefereixo pensar en positiu, tenir-los ben lluny. Com a enamorat de la vida i malalt d'amor dels qui m'envolten demano un impossible, una mica més de seny i un crit ben clar per als qui maten: que es treguin la vida com a valents abans de matar als altres com a covards.
JA SÓN AQUÍ

Us deixo uns enllaços tot recordant, ja sabeu que m'encanta aquest exercici, que cal tenir memòria i la gent no oblida. Enllaç 1 · Enllaç 2 · Enllaç 3. De regal amb aquest post, un retallable d'un cotxe dels Mossos per si voleu muntar-lo i posar-lo sobre la televisió, on ara hi ha la sevillana o el toro.