AGRICULTURA MENTAL

foto: cuptarragona.cat L’enderroc de l’emblemàtic edifici de l’Hostal del Sol de Tarragona ens diu moltes coses. Posa en evidencia l’interés que hi ha per part de l’actual ajuntament de conservar immobles que cal que es mantinguin i es rehabilitin per la seva importància arquitectònica. Tirar a terra l’Hostal és una errada històrica i tot per falta d’entesa entre el propietari i els gestor de la casa gran. L’edifici, la seva ubicació i la història que té al darrera obliguen a fer tot el contrari del què es farà però la política és així i ens pren allò que ens hauria de regalar, un edifici renovat reconvertit en espai cultural o, senzillament, reobert com a hotel o qualsevol altre negoci similar. Un cop la pala de la primera maquina foradi l’estructura ja no hi haurà marxa enrere ni temps per a les lamentacions. Queden poques hores per posar de nou la pota, per cometre un greuge contra la societat i la història però a qui hauria d’importar, no li importa gens. D’aquí a poc temps tamb...

Poc sovint trobes al mateix diari dues notícies relacionades que et fan obrir els ulls perquè són, com es diu casolanament, les dues cares de la moneda. Avui succeeix al Diari de Tarragona. Per un costat podem llegir que el Nàstic de Tarragona ha ampliat la seva secretaria tècnica passant de tenir dues persones a tenir-ne quatre. Diuen des del club que és una inversió que a curt termini significarà un estalvi. I també podem llegir que l'ADT de basquet , club també esportiu i també tarragoní, demana als seus socis que avancin la quota anual de 50 euros de la propera temporada per evitar els problemes de liquides actuals. El Nàstic fa anys que navega per la segona divisió sense pena ni gloria, amb més ensurts que no pas alegries per als seus seguidors i amb una inversió per part de l'Ajuntament de Tarragona que ratlla el terme de "faraònica". El mateix consistori reparteix la resta de pressupost destinat a esports, les engrunes que queden un cop alimentat el primer e...

Acabo de tornar de Canal Català Tarragona on participo esporàdicament com a contertulià. Avui el tema de debat era el Patrimoni a la ciutat de Tarragona, la gestió que en fan els tècnics municipals, polítics i la resta d'administracions, la promoció i difusió que s'està realitzant i el tracte que reben els seus elements o sigui, les restes arqueològiques. Els altres dos convidats eren el Lluís Balart, Director del Museu d'Història de Tarragona, i el Rafael Gabriel, President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Resumint tota l'hora de programa, un debat intens amb un to cordial però amb divergències, puc comentar-vos el següent. Segons LLuís Balart, l'Ajuntament de Tarragona fa el què pot per conservar el patrimoni de la ciutat amb els recursos escassos existents tot i que es considera que el manteniment actual és correcte i el llegat de la ciutat està en bones mans perquè se'n té cura. Segons Rafael Gabriel hi ha molta a feina a fer i com a primer...

Passejar el gos pel mig de la platja deixant que hi faci les seves necessitats, menjar pipes i llençar les closques a terra, fumar i confondre el carrer amb el cendrer, fer pintades a les parets o pixar-se a qualsevol racó de la ciutat. Són aquelles coses que mai faríem a casa nostra però que moltes persones si fan a la ciutat quan surten i es tornen del tot incivilitzats. Qualsevol d'aquestes accions incíviques ha de ser castigada i amb contundència. Per això felicito a l'amic Carles Castillo, regidor de l'Ajuntament de Tarragona. El Carles ha decidit tirar endavant una normativa creada per l'anterior govern que fins ara mai s'havia aplicat. Ell si que ha cregut amb el document que marca quines són les sancions a aplicar i en quins conceptes. En poques pàgines se'ns diu com cal viure i conviure, com ser bons ciutadans. Ara que s'aplica la normativa , alguns polítics tarragonins consideren que l'import de les sanciones és desmesurat i crec que aquí s...

Organitzar les festes de Santa Tecla li suposa a l’Ajuntament de Tarragona una despesa de 750.000 euros que permeten organitzar els 400 actes que configuren la programació. És una xifra important però no la criticarem pas perquè tota aquella inversió que es faci en cultura o en oci que repercuteixi en el ciutadà, està ben feta. Jo em pensava que enguany, amb això de la crisi, es reduiria sensiblement el nombre d’actes i que el pressupost seria un pel més humil. Veig que no és així, ans el contrari. El consistori tarragoní ha decidit que ara, a més de gastar-se els diners que deia abans en un bon concepte, cal agafar un feix d’euros i llençar-los per la finestra. Parlo, ja ho sabreu la majoria, per la visita que farà a Tarragona l’actor John Malkovich, enamorat de l’obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Feia anys que hi venia d’amagat i ara que l’han descobert s’ha destapat dient que és un amant del modernisme i especialment de tot allò que va fer el pare del Teatre Metropol. El ca...

El govern de l’Ajuntament Tarragona s’ha begut l’enteniment. L’última polèmica que han generat ens arriba per la decisió que han pres, diuen que per una ordenança que han publicat, de prohibir la presencia de venedors de palmes a la ciutat si són de fora de Tarragona. La Carme Sanz és de Cambrils, fa 13 anys que venia palmes a Tarragona i enguany ha hagut de col•locar la seva paradeta a la ciutat de Reus. A Europa hi ha lliure circulació comercial però a Tarragona les prohibicions són tan estrictes que s’apropen més a les lleis nord-americanes que compleix segons qui. A la ciutat de Tarragona hi ha unes ordenances que prohibeixen que s’estengui roba als balcons, que s’hi posin bombones de gas butà o que s’hi collin antenes parabòliques i aparells d’aire condicionat. Aquestes ordenances se les passa tot déu pel folre. A la ciutat de Tarragona tanquen locals d’oci durant un mes per una denuncia d’una veïna i altres que locals que SI incompleixen les normatives poden obrir una setmana des...

No em cap al cap que l’aigua que es gasta a la ciutat de Tarragona per a regar i netejar els carrers sigui potable. No m’hi cap perquè tothom sap o recorda els problemes que va patir la ciutat durant dècades per la qualitat de l’aigua que hi havia als pous existents. Com a autor del llibre dels 25 anys d’Ematsa (empresa municipal d’aigües de Tarragona) vaig tenir ocasió de comprovar quina situació es vivia en aquella època de l’aigua salada. Per això no comprenc que ara es regui amb aigua potable quan a la ciutat hi ha tancats una trentena de pous que tenen aigua suficient per rentar els carrers, aigua en condicions per rentar la cara a l’asfalt i no apte per al consum humà. Crec que en aquests temps toca fer més pedagogia que mai i educar als ciutadans en el consum moderat de l’aigua. Però aquesta tasca no es pot fer a una ciutat com Tarragona on les decisions politiques van en contra d’aquests principis. Els 18 milions de litres d’aigua potable que el govern de l’Ajuntament de Tarra...

No sóc cap enamorat de les videoconsoles però en tinc dues: la Nintendo DS per practicar el meu estat cerebral i la Playstation 2 per jugar, quinze dies l'any, amb el joc del Fifa. Ahir la meva dona em va regalar la darrera edició, el Fifa 10. I com un nen amb sabates noves vaig deixar tot allò que tenia pendent i vaig ocupar la tele més gran de casa, la del menjador. Obrir l’embolcall de la caixa i posar el CD a la consola és un dels moments més emocionants però desprès arriben les decepcions. Sempre trio al Nàstic com a equip propi. Per sort, els darrers anys ha format part del joc que recull, entre les moltes lligues, la Primera i Segona Divisió espanyoles. La sorpresa va arribar quan vaig comença a jugar, al comprovar que tots els camps dels equips de segona on jugava eren idèntics als reals menys el del Nàstic. Per la gent del Fifa, el Nou Estadi no existeix. Quan jugues a casa apareix un camp petit estil anglès, amb una llotja principal ridícula, una preferent encara més redu...