AGRICULTURA MENTAL

Desiertos de esperanzas, aprendimos a bailar en el vientre de cada mujer jamás palpada, siempre al ritmo del suicidio constante, del deseo roto por el abandono de la mirada y la descosida transparencia del vestido que muda en la piel de las musas proclamadas.  Jugamos a c´est moi qui t´est suicidée mon amour de Gainsbourg y fuimos rechazados en cada ínsula abordada a golpes del sexo desahuciado que jamás tocó orilla en su naufragio. Se nos aconteció   todo pero íbamos ciegos del hombre descuartizado y traspasable que condenaba con su voz el viejo Cohen lamiendo los poros ajenos de todas ellas con el i’m your man.   Cruzamos océanos de tiempo para encontrar los pasos oídos siempre invisibles como predijo Stocker y en un rincón de la mente nos violaba las ideas un violín de corcheas efímeras que despreciaba la banda sonora de Tiersen. La vida no es más que un interminable ensayo, de una obra que jamás se va a estrenar. Y la noyée nos recordaba la carrera de p...

Per posar les coses al seu lloc, diverses conclusions d'un petit balanç que fa dies que tocava fer i que he enllestit tot just ara. Treta la pols i enllestida la cambra dels mals endreços veig amb claredat el lloc de tothom en aquesta nova estança que fa temps, quasi dos anys, que trepitjo amb dignitat i tranquil·litat, amb calma i seguretat.  Tot i tothom és ara al seu lloc. Qui no hi és ara potser no hi havia de ser-hi mai. Qui SI hi és ara havia d'haver-hi estat abans. Dels qui ara hi són alguns hi seguiran estant i altres deixaran d'estar-hi. Altres que encara estant arribant hi entraran i s'hi quedaran. Altres s'hi estaran una estona i uns, pocs, potser es quedaran a l'entrada pendents de si s'obre o no la porta. Tots han estat importants per aportar alegries o decepcions, per afavorir o empitjorar, per aportar o malmetre. Però tots han tingut el seu paper (quan parlo en passat) i en alguns casos, (pensant en present), ja no hi són. El f...

Ditejava suaument aquell pla, llis i suau, quintana on la vista es perd i els ulls s’acluquen. S’aromatitzava amb els perfums barrejats procedents dels dos turons més propers. S’atansava lentament al jardí fresquívol i tendre per on lliscaven tímidament els rierols improvisats de l’instant.  Esponjava el plovisqueig marcint-se en la gotellada. I s’arrambava voltejant de nou el pla, ara diligent i delectant. Migració a la finestra remirada esdevinguda oceà de calma. Nota: acompanya aquest vídeo una de les millors cançons que s’han escrit fins avui. El “Je t’aime moi non plus” de Serge Gainsbourg i la bella Jane Birkin és un símbol de l’erotisme i de la delicadesa. Un tema d’amor tot i el títol “T’estimo ... jo tampoc” que evidencia l’amor incodicional i el desig.