LA POLS DE LA NOSTRA MEMÒRIA FETA FUNCIÓ
On van a parar
les veus dels actors i les actrius quan tanca, per sempre més, un teatre?
Què se’n fa de
les rialles de les comèdies i els plors dels drames, regalats a escena per tots
els espectadors? I el petons donats i les manetes fetes en la foscor mentre s’observa
la funció, on cauen? A quin indret sonen ara els aplaudiments a finals de
funció, de tantes funcions i tantes obres?
Quan el teatre
tanca, quan aquesta caixa de sentiments comuns plena de moments concordants que
es desprenen de les ànimes de les persones i impacten a l’esperit dels qui
omplen l’escenari, celebra el seu darrer acte... on hem de cercar tots aquests
sentiments regalats?
Un teatre buit i
clos és com un silenci no volgut ple de tensió, incòmode, sempre a l’espera que algú el
trenqui de nou.
Comentaris