DIARI D’EGIPTE (4): CAMELLS, PEDRES I PROPINES


Si els egipcis que van construir les piràmides ara uns 5.000 anys aixequessin el cap, se’n tornaven cap a la tomba. La caòtica i densificada ciutat d’El Caire ha crescut al costat mateix del desert i allà on ells hi veien desert ara s’hi dibuixen les siluetes dels gratacels i cases en un contrast que es fa difícil per a l’ull humà. Si, amics i amigues, avui hem visitat el bressol d’aquesta gran civilització que va ser l’egípcia i que va deixat una empremta que, per sort i gràcies a la deixadesa dels governs posteriors als dels faraons, segueix intacta.
A la zona on hi ha les piràmides, els temples i la gran esfinx tot segueix igual. Les pedres no s’han mogut de lloc, allí on van caure hi reposen sota l’atenta mirada dels milions de turistes que les visiten cada any. Keops, Kefren i Micerino són imponents, majestuoses, faraòniques (mai millor dit).
Desprenen pau i silenci. T’embolcallen amb el seu misteri, t’imposen respecte i es deixen acaronar per sentir-se encara més vives. L’esfinx, et sedueix amb la seva atenta mirada a l’horitzó tot i la sensació que un té, quan se la mira atentament, que tu ets el seu punt d’atenció, la seva presa.
Per arribar a la zona de les piràmides hem anat per la via ràpida. Un taxi que ens ha portat a la zona en 30 minuts i que ens ha deixat davant d’un dels establiments on llogues el viatge que vols fer i surts ple de compres abans d’iniciar-lo. Hem escollit la ruta més gran i la més cara i un servidor ha preferit fer el viatge en un carro estirat per un cavall on hi viatgen dues persones. Més tard també he conegut la sensació de passejar pel desert dalt d’un camell, una experiència vertiginosa i emocionant. El carro ens ha dut pel centre d’El Caire, al mateix lloc on hi ha el caos circulatori dels vehicles que intenten no aturar-se mai, i ens ha conduit per tota la zona que fa anys van habitar els faraons. El Mahmud, el conductor, ha estat amable i ens ha fet fotos allí on li hem dit posant part de la seva imaginació per aconseguir que acabis recolzat sobre les piràmides i tinguis la sensació de gegant davant d’uns monuments construïts pedra a pedra i on cada pedra és més alta que tu.
Pel camí o quan t’atures per fer fotos, apareixen del mig de la sorra, com si fossin serps soterrades a l’espera de caçar a la seva víctima, nens i més nens que t’ofereixen repliques de les tres piràmides i de l’esfinx fetes a mà a preus assequibles. Una altra de les tradicions del recorregut és anar donant propines als policies que et trobes pel camí per agrair-los que, fins aquell moment, ningú t’hagi robat ni molestat (a part dels nens).
Tot plegat, sumant les 500 lliures egípcies (60 euros) que val el viatge en carro i les entrades, les 240 (30 euros) del trajecte en el taxi que et porta, t’espera tres hores i et torna a l’hotel, i les propines als policies que són unes altres 120 lliures (15 euros), la visita a les piràmides et surt per uns 105 euros que, si analitzem allò que has vist i les sensacions que has tingut, acaben sent uns diners ben gastats i un preu gens car. Si podeu, intenteu no morir sense haver vist aquestes joies històriques, feu-vos un regal i marxeu un cap de setmana a Egipte i entreu en un món que habita al segle XXI però encara respira com fa cinc segles enrere.
A la foto que acompanya el post hi apareix un servidor pujat dalt del camell i reposant sobre la tomba de Kefren.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ja,ja,ja, soci, sembles Lauwrence de Aràbia. Que no has Si només val 30 LE, però s'ha de matinar o pagar algú del país que les compri er tu. Ai.ai,ai!!

El florentí
Oscar Ramírez ha dit…
Florentí, que no te enteraaasss, jajaja.
Les entrades si que valen 30 euros però la ruta en camell o carro per la ciutat i fins arribar a les piràmides és més cara. No es pot anar pel món en plan "racano", les coses quan es fan, es fan bé, jajaja. Petons i abraçades!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS