DIES I CELEBRACIONS



Sempre he estat poc partidari de celebrar els dies dedicats a incentivar el consumisme, cas de Sant Valentí o èpoques nadalenques, i també aquells que tenen àmbit internacional o mundial. 

Ahir va ser el Dia contra el càncer, demà serà el dia contra l’ablació, el proper dia 20 el dia de la justícia social i abans hi haurà altres dies més “divertits” però igual "d’inservibles" com ara el dia d’Internet segur (avui) o el Dia Mundial del Solter (13 de febrer). I altres que han tingut la seva utilitat al seu moment i que ara ja no caldria celebrar , com el 8 de març.

No hi ha ànims d’ofendre a ningú quan titllo aquests dies d’inservibles, quedi ben clar. Ho dic perquè, com a persona que ha perdut amics amb càncer o d’atacs de cor fulminants, en accident de trànsit o en altres circumstàncies, crec que la lluita personal de cadascú és el dia a dia en silenci i en tot cas, com a complement,  col·laborant en col·lectius però de manera altruista i no per aparentar. I n'hi ha molts que fan una feina impagable en l'ambit social i sanitari.

Les lluites en silenci sempre es guanyen i sobretot eviten alarmar a ningú del teu cercle familiar o d’amistats properes amb un problema que no poden resoldre i que els pot preocupar més del que toca. Tothom té, (tenim) o ha tingut alguna malaltia o problema important i l’assumim a diari però molts ho fan (ho fem) o han fet de manera reservada, sense apropar-nos als victimismes ni aplicant negativitat. És, crec, l’única manera de sortir ben parat dels obstacles que la vida ens marca. Pensar en positiu i de forma unipersonal, confiar en nosaltres mateixos i, en cas de sentir-nos motivats, formar part d'associacions i col·lectius. 

Per això, considero que sortir a recordar que la gent té càncer, que es practiquen ablacions o que cal justícia social, i fer-ho amb campanyes d’un sol dia, no treu cap a res. Seguim treballant en resoldre problemes i malalties però fem-ho sense haver de marcar dies especials en els quals només parlen del problema uns quants que no són pas aquells que treballen intensament en els mateixos problemes i malalties durant tot l’any. 
  

Comentaris

María Sánchez ha dit…
Yo tuve cáncer de mama y la AECC me ayudó mucho en todo el proceso de entendimiento posterior. Tu comentas que no hay que dedicar días especiales a las enfermedades y estoy muy de acuerdo. Tengo dos amigas que también han tenido cáncer y asumieron el papel de víctimas perjudicando a todos los que tenian cerca en lugar de pensar en ellas mismas. Hay que saber como superar la enfermedad desde el propio anónimato, con ayuda psicológica si hace falta t especialmente de los médicos que para eso están.
Oscar Ramírez ha dit…
María, estoy muy de acuerdo con lo que comentas. Creo que es importante que las enfermedades se lleven de manera privada y, a ser posible, aplicando positividad cuando hablas con la família siempre que ello sea necesario.
Victimizar las patologías es lo peor que hay porqué demuestra falta de tacto hacia los tuyos y mucha inmadurez. Los médicos son los expertos en curar y las asociaciones que hacen su labor desinteresada son los únicos lugares donde aportar datos para ponerlos en común y ayudar en global en lugar de tensionar en lo local.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS