DIES I CELEBRACIONS

Sempre he estat poc partidari de celebrar els dies dedicats a incentivar el consumisme, cas de Sant Valentí o èpoques nadalenques, i també aquells que tenen àmbit internacional o mundial. 

Ahir va ser el Dia contra el càncer, demà serà el dia contra l’ablació, el proper dia 20 el dia de la justícia social i abans hi haurà altres dies més “divertits” però igual "d’inservibles" com ara el dia d’Internet segur (avui) o el Dia Mundial del Solter (13 de febrer). I altres que han tingut la seva utilitat al seu moment i que ara ja no caldria celebrar , com el 8 de març.

No hi ha ànims d’ofendre a ningú quan titllo aquests dies d’inservibles, quedi ben clar. Ho dic perquè, com a persona que ha perdut amics amb càncer o d’atacs de cor fulminants, en accident de trànsit o en altres circumstàncies, crec que la lluita personal de cadascú és el dia a dia en silenci i en tot cas, com a complement,  col·laborant en col·lectius però de manera altruista i no per aparentar. I n'hi ha molts que fan una feina impagable en l'ambit social i sanitari.

Les lluites en silenci sempre es guanyen i sobretot eviten alarmar a ningú del teu cercle familiar o d’amistats properes amb un problema que no poden resoldre i que els pot preocupar més del que toca. Tothom té, (tenim) o ha tingut alguna malaltia o problema important i l’assumim a diari però molts ho fan (ho fem) o han fet de manera reservada, sense apropar-nos als victimismes ni aplicant negativitat. És, crec, l’única manera de sortir ben parat dels obstacles que la vida ens marca. Pensar en positiu i de forma unipersonal, confiar en nosaltres mateixos i, en cas de sentir-nos motivats, formar part d'associacions i col·lectius. 

Per això, considero que sortir a recordar que la gent té càncer, que es practiquen ablacions o que cal justícia social, i fer-ho amb campanyes d’un sol dia, no treu cap a res. Seguim treballant en resoldre problemes i malalties però fem-ho sense haver de marcar dies especials en els quals només parlen del problema uns quants que no són pas aquells que treballen intensament en els mateixos problemes i malalties durant tot l’any.