MÉS MÓN PER LES MEVES LLETRES

Que ningú s’alarmi per aquest escrit, aviso. Que va de bon rotllo i en to sarcàstic. Abans que no tingui cap altre ensurt, com el d’aquest dilluns a la tarda i que va viure qui havia de viure (família i amics directes) deixo constància que segueixo viu i que si toca algun dia “penjar la cullera” (aquesta frase la vaig aprendre del meu pare) prefereixo que sigui lluny d’aquí i molt lluny en el temps. Els qui em coneixen bé ja saben on, com i quan. 

I abans que no passi res d’això, tinc el desig de ser una mica més internacional i la sort de poder-ho ser. Com vaig anunciar fa pocs dies al meu Facebook, s’està acabant de traduir el meu llibre “Aforo Completo” a l’àrab i a l’alemany. Mentre, també s’està traduint “Agricultura Mental” al francès i el meu proper llibre “Invasión de Campo” serà publicat directament a Itàlia. Tot plegat és un luxe que em regalen persones properes, bons amics i editors que confien en la meva literatura. 

Sempre és bo que allò que penses, i plasmes amb lletres als llibres, arribi a quantes més persones millor. Als qui ho fareu/faran possible, gràcies de tot cor.  La foto que acompanya el post és d’aquest passat diumenge al Port Esportiu de Tarragona. D’esquerra a dreta: Raquel, Alejandro, Oscar i Sonia.