FRONTERES, PÀTRIES I ASSASSINS
Fa ben poc que el
Peter, un noi de Benin que té oberta una botiga d’art africà a la ciutat de
Tarragona, m’explicava perquè les fronteres dels països africans són rectes i
com afecta aquesta partició que ha trossejat a moltes tribus que vivien tranquil·lament
al seu territori i ara, per les particions absurdes, pertanyen a quatre països
diferents.
Amb les seves
explicacions, el Peter, que coneix molt bé el seu país i la resta de l’Àfrica,
em refermava en la meva convicció de ser apàtrida, de rebutjar les fronteres i
de considerar absurd lluitar per un terreny en concret i deixar-s’hi la vida.
La primera imatge d’aquest escrit és l’evolució de l’estat de Palestina que fa
dècades que és assetjada per Israel. I tot pel control d’un territori, una part
de la terra, on s’hi podria conviure en calma sense problemes.
La duresa de les
altres imatges que avui he escollit per acompanyar aquest escrit, fa que estalvií
paraules perquè la sensació de molta impotència que se’t queda quan les veus és massa
gran. Són també imatges d'Israel i Palestina fetes avui dimecres, al mati. Les podeu ampliar clicant sobre elles.
Provoquen ràbia, indignació i vergonya de pertànyer a la mateixa raça que els éssers
humans que duen a terme aquestes matances o que les permeten. Això és normal en ple segle XXI? Fins quan hem
d’aguantar aquestes salvatjades? Tan poc val una vida humana?
Per viure així
tots plegats més val que arribi un nou sisme global a la terra i faci desaparèixer
a tota la nostra raça. No mereixem seguir aquí mentre tinguem a gent que mata i
no fem res per evitar-ho. A l’África més tribal, aquella que sempre relacionem
amb la fam i les malalties, queden les engrunes d’aquell primitivisme que
portava a una major convivència. Definitivament, l’evolució ens va fer mal.
Comentaris