GUANYA RUSSELL
Costa reunir en una mateixa taula
a persones de diferents procedències i professions que tenen, com a principals
nexes en comú, la passió pel debat i la capacitat intel·lectual per poder-hi
prendre-hi part.
Òbviament hi ha un altre element
clau per aconseguir el repte: que totes aquestes persones siguin amigues o es
coneguin mínimament.
Fa poques hores he tingut el
plaer de formar part d’una d’aquestes reunions. Ha estat aquest dissabte al
migdia a Cambrils. Ens hem assegut junts - per compartir arrosset, tapes i un
bon vi, conversa i diàleg - la Mercedes, el Pere, l’Alejandro, el Ricard, la
Franca, la Magda, el Xavi, el Josep Maria, el Julio, el Manuel i un
servidor.
Han passat les hores
agradablement i amb el pas del temps hem anat debatent sobre temes ben
diversos. Un d’ells ha estat la filosofia i els filòsofs. Un altre la
literatura i els escriptors. També hem parlat sobre la utilitat de la política,
el paper de les administracions, el plaer dels viatges o la comoditat i passivitat
en què viu gran part de la nostra societat que és incapaç de conèixer termes
econòmics importants en el seu dia a dia però si que està preparada per dir
l’alineació del primer equip del Barça fil per randa.
El tema de major debat ha estat
la filosofia i sobretot quan els qui parlàvem hem descartat que alguns dels
grans filòsofs més coneguts tinguessin qualitat com a tals malgrat
aconseguissin fama mundial per ser persones destacades, i ben posicionades
econòmicament, en el moment en què van viure. Així, molts dels presents han
conclòs que Jean Paul Sartre o Arthur Schopenhauer eren uns mediocres, que
Immanuel Kant era massa tècnic en el seu discurs final i que Friederich Hegel
tenia un missatge més proper. Però ha guanyat, com a millor filòsof i més clar
en les seves idees i en la forma de fer-les arribar al poble, en Bertrand
Russell.
Tothom ha recordat frases seves.
Alejandro ha citat la que diu “tenir por a l’amor és tenir por a la vida i
aquells que temen a la vida ja estan mig morts”. La Mercedes ha escollit “No
tenir algunes de les coses que un desitja és condició indispensable de la
felicitat”. I jo he escollit una frase que sempre porto a la ment: “El
més difícil d’aprendre a la vida és saber quin pont has de creuar i quin pont
has de cremar”.
Bertrand Russell, avui ha estat
ell però un altre dia serà un altre, ens ha servit per aplegar-nos amb harmonia
i companyonia al voltant d’una taula i exercir el plaer de les àgores gregues.
Procedents de Cambrils, Reus, Tarragona, Barcelona, Madrid i l’Alguer, els
tertulians i amics d’avui han donat a la vida de cadascun de nosaltres un
d’aquells dies per a recordar.
Em ve de gust, per acabar aquest
post, compartir un document interessant. Són els Deu Manaments segons Betrand
Russell.
1. No estés absolutamente seguro de nada.
2. No creas conveniente actuar ocultando pruebas, pues las pruebas
terminan por salir a la luz.
3. Nunca intentes oponerte al raciocino, pues seguramente lo
conseguirás.
4. Cuando encuentres oposición, aunque provenga de tu esposo o de tus
hijos, trata de superarla por medio de la razón y no de la autoridad, pues una
victoria que dependa de la autoridad es irreal e ilusoria.
5. No respetes la autoridad de los demás, pues siempre se encuentran
autoridades enfrentadas.
6. No utilices la fuerza para suprimir las ideas que crees perniciosas,
pues si lo haces, ellas te suprimirán a ti.
7. No temas ser extravagante en tus ideas, pues todas la ideas ahora
aceptadas fueron en su día extravagantes.
8. Disfruta más con la discrepancia inteligente que con la conformidad
pasiva, pues si valoras la inteligencia como debieras, aquélla significa un
acuerdo más profundo que ésta.
9. Muéstrate escrupuloso en la verdad, aunque la verdad sea incómoda,
pues más incómoda es cuando tratas de ocultarla.
10. No sientas envidia de la felicidad de los que viven en el paraíso
de los necios, pues sólo un necio pensará que eso es la felicidad.
Comentaris
M.H