S’ESCOLA EL TEMPS I SE’N VA LA TERRA
Una visió real i realista del joc macabre al que sotmetem
a la terra.
Cansat com el rellotge de butxaca sense corda. Trist com
el calaix dels mals endreços de les golfes tancades. Groguenc com la carta
adolescent mai rellegida amb el pas dels anys. Rebregat com el to de veu del
contestador d’aquells telèfons que abans tenien cable i paret.
I tot passa massa ràpid en la botiga dels fets que
guardem en la memòria. Tot té un preu i res surt a la venda. Tot és molt vell
per ser estimat i massa bell per veure’n l’essència. I aquesta bola de terra que escup aigua i ens
inunda, ja ens he menjat el voraviu del primer hàbit que no ens cobreix les
vergonyes de fer-nos dir humans.
Comentaris